tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post1871153505511599037..comments2023-11-03T09:04:07.290+01:00Comments on Un tel als ulls: L'ull que es veu a sí mateixClidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-14271317659593182922009-05-20T22:34:39.511+02:002009-05-20T22:34:39.511+02:00Si de vegades els silencis parlen més que les para...Si de vegades els silencis parlen més que les paraules... el que de vegades no diem, diu encara molt més de nosaltres que no el que exposem. Tot seria qüestió de saber-ho entreveure.<br /><br />M'ha agradat moltíssim la teva reflexió Clídice. I m'agrada com ens fas veure les coses.assumptahttps://www.blogger.com/profile/09231715172298390738noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-72784641992078018662009-05-19T21:40:00.000+02:002009-05-19T21:40:00.000+02:00La mirada sobre un mateix és un vell i bell tema. ...La mirada sobre un mateix és un vell i bell tema. Depèn de com el llegeixis, el "Tors arcaic d'Apol·ló" del Rilke explica això. Allà sembla que Apol·ló es miri el melic.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-22715839916432275672009-05-19T19:14:00.000+02:002009-05-19T19:14:00.000+02:00Coneixeu la teoria de la finestra? Sobre això de c...Coneixeu la teoria de la finestra? Sobre això de com ens veiem, és super interessant, buscaré un moment per fer-ne un post...<br />A mi em va ajudar a seguir lluitant per ajuntar vidres...zelhttps://www.blogger.com/profile/15028925047025345452noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-38939376521661334082009-05-19T18:09:00.000+02:002009-05-19T18:09:00.000+02:00Pere,
vull moderar els comentaris perquè, com diu...Pere,<br /><br />vull moderar els comentaris perquè, com diuen els meus fills, sóc una controladora :D No és veritat, no en desestimo cap, però no m'agraden els trolls, per tant vull evitar que apareguin.<br /><br />Mon Pons,<br /><br />gràcies pel comentari i benvinguda :)<br /><br />A tots una mica,<br />plantejar-nos l'acte de l'autobiografia pot fer-nos adonar de la importància que tenen les diverses formes d'escriure i com configuren pensament. Abans d'autors com els que esmento pràcticament no existia el gènere, cap autor havia sentit la necessitat d'expressar-se en primera persona, d'explicar allò que sentia com a ésser únic, perquè no existia tampoc el concepte d'ésser únic.<br /><br />M'agrada mirar enrere i veure com les coses que ara donem per eternes i immutables tenen data i hora de naixement :)Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-15707851194959073562009-05-19T17:52:00.000+02:002009-05-19T17:52:00.000+02:00Per cert, per què vols moderar els comentaris?Per cert, per què vols moderar els comentaris?miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-61641234056188939382009-05-19T17:51:00.000+02:002009-05-19T17:51:00.000+02:00M'agrada la teva visió i la teva proposta de refle...M'agrada la teva visió i la teva proposta de reflexió. En en el meu cas- gràcies per citar-me- es tractava d'un joc de distracció inacabable, infinit, sense gairebé cap més objectiu que el de la invitació a la reflexió superficial.<br />Participant en el teu joc, jo insistiria que la visió d'un mateix i de l'entorn sempre és subjectiva, és a dir, que la realitat existeix diversa, existeix en la mesura que cadascú explica i veu aquesta realitat. I cadascú emfatitza sobre aspectes concrets d'aquesta realitat (què és la realitat?)que té tants matisos com ulls la veuen, la interioritzen i la descriuen. I tots sabem perfectament que allò exterior -alguna cosa és exterior des del moment que un la veu- adquireix o no importància segons els condicionants ambientals, els estats d'ànim personals, la interacció d'allò i d'aquells que ens són més propers...<br />L'ull que es veu a si mateix! Doncs, com sempre un ull multifacètic que crec que necessita els miralls -torno als reflexos- per arribar a entendre's -una altra cosa és si volem o ens hem d'entendre nosaltres mateixos i fins on-. No sabem qui som si no és en la mesura que captem i interpretem -sempre la subjectivitat- els reflexos (directes, esbiaixats, parcials) en l'exterior dels nostres actes i del nostre pensament; també, és clar, en els nostres propis miralls interiors, petits, sempre vacil·lants, sempre canviants, malgrat l'aparença d'immutabilitat.<br />Uf, Clidice, com m'allargo. Una pregunta final de les moltes que es podrien fer i que plantegen alguns dels comentaris: Ens interessar saber qui som o simplement ser? És diferent una i altra cosa? Són vàlides aquestes preguntes? I ja en van tres, que poden ser retòriques o no; tot és tan relatiu i relatilitzable...miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-17203522095864426382009-05-19T16:59:00.000+02:002009-05-19T16:59:00.000+02:00els homes som molt reticents a despullar-nos a l'h...els homes som molt reticents a despullar-nos a l'hora d'escriure i fins i tot de fer poesia. Tenim un sentit del pudor infantil i immadur. Quan a Stendhal, diria que l'ull mai veu exactament la realitat que descriu, sempre hi ha una deformació d'aquesta...Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-58638767365448371162009-05-19T13:54:00.000+02:002009-05-19T13:54:00.000+02:00Jo penso que escrivim per plaer. Escrivint, més qu...Jo penso que escrivim per plaer. Escrivint, més que despullar-nos, ens anem vestint d’altres realitats que no coneixem i/o anem trobant pel camí, doncs (per bé o per mal) ens van alimentant... És la metàfora del viatge?<br />Amb els viatges podem pensar en la memòria i, no obstant, la memòria com idea, no té gaire sentit si no recordem.<br />Ho sabem, alguns viatges es fan mentalment o en somnis; d’altres es fan directament, quan el nostre cos avança decidit, sense arrossegar els peus pels pendents de la vida, però tampoc a quatre gambades i amb el cap cot. Viatjant podem arribar en algun indret diferent, quan les imatges es converteixen en miralls i defineixen altres perfils ignorats de nosaltres mateixos... <br />M’agraden molt els teus assajos en el teu blog. Felicitats!Mon Ponsnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-47657422741090146942009-05-19T13:42:00.000+02:002009-05-19T13:42:00.000+02:00El proper dia que munteu una guerra de sexes parti...El proper dia que munteu una guerra de sexes particular en Jean Robur i tu m’aviseu, que jo estava distret amb el nou disc de la Tori i no ho vaig seguir a temps real. Bé, jo també espero que no us hagueu enfadat.<br /><br />En quant al tema de si ens vestim o ens despullem quan escrivim, senzillament, crec que en general, només ens canviem de roba. Bé, depèn molt de cada escriptor o escriptora, de cada estil, de cada vocació literària, del què escrius, depèn de molts factors... L’ull que no es pot veure a si mateix? La veritat és que n’estic bastant cert que ningú sap més de mi mateix que jo mateix. Mirada distorsionada en bona part? És clar. Però encara més i amb més manca d’informació sobre els altres. Com l’objectivitat no existeix en cap camp, tampoc no hi aspiro. Però a mi em solen agradar els autors psicològics i introspectius, que expliquen coses sobre el món interior dels personatges i també sobre les seves interaccions, més que complicades aventuretes argumentals...Òscar Roig i Carrerahttps://www.blogger.com/profile/08616298881249933873noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-50222615361311831032009-05-19T10:01:00.000+02:002009-05-19T10:01:00.000+02:00Més aviat escrivim perquè som com som.
Sinó potser...Més aviat escrivim perquè som com som.<br />Sinó potser llegiríem o cantaríem o cridaríem o ens lligaríem a un arbre; o ho faríem tot; o no faríem res.<br />Crec que si intentem desgranar tant les coses ens quedem amb molts element que sols res no tenen a veure amb l'essència, són massa simples i mancats de riquesa. De totes maneres és bo fer aquest exercici sovint, per entendre que no és tot simple i pur.<br />Em quedo amb la frase de la Gestalt: "El tot és més que la suma de les parts"Ramonhttp://www.opinalia.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-2223057673653644792009-05-18T23:46:00.000+02:002009-05-18T23:46:00.000+02:00Som el que escrivim amb tots els matissos. El que ...Som el que escrivim amb tots els matissos. El que ens passa pel cap tant si ho podem contenir o ho podem deixar anar forma part de nosaltres.<br /><br />Tant el que callem com el que diem ens conformen i fan de nosaltres un trencaclosques.<br /><br />Vestits o despullats també parlem, no cal preocupar-se...Galderichhttps://www.blogger.com/profile/01475952950143903803noreply@blogger.com