tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post6225973483270317354..comments2023-11-03T09:04:07.290+01:00Comments on Un tel als ulls: Una altra vegada, el monstreClidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comBlogger43125tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-63884864804322618482010-07-28T13:09:51.409+02:002010-07-28T13:09:51.409+02:00Hola mar :) disculpa la tardança en respondre'...Hola <b>mar</b> :) disculpa la tardança en respondre't, però vaig una mica de bòlit. Dius una cosa que em sembla important, i és que al final les dietes i la frustració que suposen, el sentir que t'estàs "castigant", només fan que retroalimentar el problema. Menjar saludable, equilibrat, sense haver-te de sentir com un monstre per menjar un plat de pasta o un gelat, acceptar que les persones normals tenim "bonys" i que està bé que sigui així i, sobretot, entendre que tu, sense tu mateixa, no series res. És important adonar-nos-en, perquè el camí és molt curt i no ens l'hem de passar fent-nos mal. Una abraçada :)Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-17791355367483574182010-07-27T18:44:07.111+02:002010-07-27T18:44:07.111+02:00brutal per la realitat que descrius...
la teva sin...brutal per la realitat que descrius...<br />la teva sinceritat m'aclapara i em sento propera a tot el que relates d'aquest monstre...<br /><br />fa uns mesos (no gaires... ) arrossegava la meva autoestima per terra... em costava de tirar endavant i veure un futur diferent al que em precipitava sense saber com aturar...<br />vaig perdre les ganes de menjar certs aliments... em sentaven fatal... fins i tot les amanides!<br /><br />després d'una dieta senzilla i natural (que no ecològica ni macrobiòtica, ni bla, bla, bla,...) m'he desinflat i (conservant panxeta, cuixes i cul ... que formen part de la meva figura natural...després de parts i els anys que m'acompanyen) ara em sento una mica millor... l'autoestima ha pujat fins a nivells sostenibles i agradables fins i tot...<br /><br />el millor de tot... (potser el pitjor per a alguns... ) és que quan estava en moments baixos... era capaç de mirar-me al mirall i veure alguna cosa de mi que encara em continuava agradant, malgrat les opinions externes i els cànons estètics regnants...<br /><br />potser és que en el fons... ens estimem tal com som (amb els canvis i el pas del temps...)<br /><br />una abraçada noia!<br /><br />(he recuperat aquest post que se m'havia 'passat' gràcies a la kika!)marhttps://www.blogger.com/profile/11794508925884384890noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-72545161975838286302010-07-27T09:11:54.961+02:002010-07-27T09:11:54.961+02:00No ho sé Agnès S., jo et porto deu anys d'avan...No ho sé <b>Agnès S.</b>, jo et porto deu anys d'avantatge i l'únic que he aconseguit és veure que estem soles. Que ni metges ni farmacèutics estan de la nostra banda, si més no mentre s'apuntin al carro de fer diners a costa d'això que patim, i que no oblidem que segurament ho patim perquè ens ho fan patir. Jo també tinc les articulacions cascades de l'aerobic. No puc guanyar la partida, ja ho sé, el pitjor és que moltes vegades també la perdo contra meu, però ningú em pot negar la satisfacció d'entrendre el que tinc i, sobretot, perquè ho tinc. Què s'hi pot fer? no ho sé pas, l'altra professió, la que recull les teves despulles després d'haver passat pels dietistes, homeòpates, naturistes, endocrins, farmacèutics, els psiquiatres i els psicòlegs, també és un peix que es porta l'oli. Si n'enganxes un que no valgui dos rals estàs acabada. O sigui que potser val més refugiar-se en el sentit comú, en el "a qui no li agradi que no miri" i en el "que els bombin, jo a la meva" :)Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-13945977443214371372010-07-27T08:57:43.985+02:002010-07-27T08:57:43.985+02:00Com combatre això?
Als 19 anys vaig començar a fer...Com combatre això?<br />Als 19 anys vaig començar a fer "footing", com es deia avans, per evitar acabar com ma mare, ara, tinc les articulacions fetes unes merda de tant d'esport. Només tinc 37 anys.<br /> Tot i una mica de sobrepès, no estic obesa. <br />És el preu que he hagut de pagar...i pagaré.<br /><br />Genial post Clidice! (quasi mel perdo, sort de la kika!)Agnès Setrill.https://www.blogger.com/profile/06641832403497822931noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-83556907850725282792010-07-25T16:24:07.448+02:002010-07-25T16:24:07.448+02:00Hola sargantana fas el millor exercici: valorar-te...Hola <b>sargantana</b> fas el millor exercici: valorar-te. Per a alguns no és tasca fàcil, cal molt d'entrenament :) Petons :)Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-23984339726488761862010-07-25T10:38:07.304+02:002010-07-25T10:38:07.304+02:00les meves conexions han fallat molt darrerament,
...les meves conexions han fallat molt darrerament, <br />pero he llegit aquest escrit i potser m'ha fet pensar que no n'estic massa lluny<br />tinc facilitat per veure les coses bones dels altres, pero realment em conec massa els defectes<br /><br />sort en tinc que el meu entorn sempre m'ha valorat i m'ha ajudat a creixer<br />ara, algunes vegades..en veurem al mirall fins i tot em sonric<br /><br />un petonetsargantanahttps://www.blogger.com/profile/15017636936230912396noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-18195145964502520982010-07-24T11:58:53.351+02:002010-07-24T11:58:53.351+02:00:) bé, moltes vegades les coses val més dir-les am...:) bé, moltes vegades les coses val més dir-les amb unes cerveses reals al davant :)Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-76262485764688219772010-07-23T19:39:10.194+02:002010-07-23T19:39:10.194+02:00Som una nova secta. No m'atreveixo a dir-ne re...Som una nova secta. No m'atreveixo a dir-ne res!marta (volar de nit)https://www.blogger.com/profile/12463566102652201948noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-79726971952332952602010-07-23T17:08:39.119+02:002010-07-23T17:08:39.119+02:00marta (volar de nit) molt divertida la cançó, em v...<b>marta (volar de nit)</b> molt divertida la cançó, em va encantar quan la vaig veure, gràcies :) la veritat és que sempre que es parla de transtorns de l'alimentació correntment s'associa a l'adolescència, i gairebé mai a l'adultesa. Comença a ser angoixant la pressió de la publicitat en tots els sentits, tan de les grans corporacions com de les cases comercials de productes macrobiòtics i "ecològics".Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-39575823504454284092010-07-23T00:30:18.842+02:002010-07-23T00:30:18.842+02:00M'ha agradat molt llegir aquest text (llàstima...M'ha agradat molt llegir aquest text (llàstima haver-lo entès!). El que més m'ha agradat és el fet que plantegis aquest problema més enllà de l'adolescència i que parlis del suicidi i de la incomunicació real. Per afegir un puntet d'humor, com a resposta a l'exercici que planteges t'envio una cançó: http://www.youtube.com/watch?v=xKUGiQfy5PQmarta (volar de nit)https://www.blogger.com/profile/12463566102652201948noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-36497666740104927962010-07-22T17:42:32.288+02:002010-07-22T17:42:32.288+02:00Hola Manel! :) dius una cosa important: això és vi...Hola <b>Manel</b>! :) dius una cosa important: això és violència. Els transtorns alimentaris es tracten com una malaltia de l'individu quan, en realitat, podríem considerar-los una malaltia de la societat. La violència que exerceixen les grans empreses sobre els seus potencials clients.<br /><br />Una mica per això, abans d'ahir vaig parlar d'Auschwitz, on tanta gent va morir, entre altres coses, de fam, símbol de la violència més extrema, en aquest apunt he parlat dels transtorns alimentaris que patim moltes persones de totes les edats en la nostra societat, immersos en una societat que practica la violència psicològica contra els seus membres i avui he parlat de les grans corporacions que ens controlen.Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-80152853273329832962010-07-22T17:30:43.010+02:002010-07-22T17:30:43.010+02:00És un tema molt actual desgraciadament. Fer aquest...És un tema molt actual desgraciadament. Fer aquest comentari no serveix per res. Potser per constatar una de tantes desgràcies. Tot adolescent ha passat per una etapa de crisi acceptació. La gran diferència és que anys enrere no hi havia ni televisió ni tants anuncis de culte al cos que les multinacionals volen vendre. Gràcies al bombardeig constant i que els deixem sols en els moments més crítics les paraules de consolació serveixen de poc. Educar i enfortir la personalitat es fa des del principi i no quan comencen les disputes...<br /><br />Ps: quan he vist la fotografia vaig pensar que era de “violència domèstica” és que no ho és?<br /><br />Petons<br /><br /><a href="http://elviatgerdeleslletres.blogspot.com/" rel="nofollow">Manel</a>Manel Aljamahttps://www.blogger.com/profile/05968509948299886236noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-76027517712013022292010-07-22T09:19:34.980+02:002010-07-22T09:19:34.980+02:00Parlar i verbalitzar és un gran pas.
Per cert, fe...Parlar i verbalitzar és un gran pas.<br /><br />Per cert, felicita a la Magda que avui és el seu aniversari!Galderichhttps://www.blogger.com/profile/01475952950143903803noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-64139600389625883702010-07-21T23:48:09.886+02:002010-07-21T23:48:09.886+02:00Galderich parlar-ne obertament és ja portar-ho mil...<b>Galderich</b> parlar-ne obertament és ja portar-ho millor, acceptar-ho ja és portar-ho millor, mirar-te al mirall cada matí i somriure't és portar-ho millor, perquè al final has d'entendre que tu, sense tu mateixa, no ets res ni ningú. Però quan ho veus al teu voltant, quan te n'adones del que estan fent amb nosaltres, la ràbia et fa tenir pensaments molt negres.<br /><br /><b>rits</b> vigila-les, no permeteu que mai se sentin soles, perquè és un monstre que viu dins teu per sempre més. Ningú no en parla, però acabes caient, i la indústria que ho alimenta sap en quin moment ets més feble i no dubta, ni un instant, en atacar.<br /><br />Gràcies a tots i totes pels comentaris, realment estic molt orgullosa d'aquest blog conjunt, sou genials reflexionant :)Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-67230154459115458782010-07-21T23:47:17.972+02:002010-07-21T23:47:17.972+02:00Vida gràcies per l'elogi. Darrera del que semb...<b>Vida</b> gràcies per l'elogi. Darrera del que sembla una vel·leïtat, al cap i a la fi, és un mal de "rics", s'hi amaga molta infelicitat i si no ho denunciem s'hi amaga, també, una indústria brutal que s'enriqueix a costa d'una malaltia inventada.<br /><br /><b>Albert B. i R.</b> he conegut alguna persona amb anorèxia, els bulímics passen (passem) més dissimulats. Crec que alguna ja no viu, i no ens n'adonem del terrible que pot arribar a ser, com escampa la infelicitat al seu entorn veure com algú es va consumint fins a la mort víctima d'un mirall.<br /><br /><b>Carme</b> caldria començar a fer veure a tots aquests establiments farmacèutics, macrobiòtics, metges dietistes, centres d'estètica que, l'únic que estan aconseguint és fer-nos infeliços. Això si, ells en treuen un benefici.<br /><br /><b>glamboy69</b> ja és estrany, no hi ha gaires Magdes casades amb Fidels :)Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-2082557327066696222010-07-21T23:47:01.210+02:002010-07-21T23:47:01.210+02:00zel la saviesa, estimada, és l'única arma que ...<b>zel</b> la saviesa, estimada, és l'única arma que tenim davant de tanta ofensa com ens arriba de fora, i per tants fronts. Però, és clar, imagino que ja ho saps que, en algun moment de la nostra vida, alguna cosa es va trencar i mai més res serà igual. És com si t'arrenquessin la glàndula de l'alegria vertadera.<br /><br /><b>Xiruquero-kumbaià</b> és molt meu, del tot meu, el conte i el monstre. Però no és exhibició, és intentar compartir per comprendre, per desitjar que s'escampi el missatge: ens estan enganyant fins a extrems obscens, cal que hi posem fre.<br /><br /><b>Sànset</b> ahir un camp de concentració on la majoria de la gent moria de gana, avui desordres alimentaris en una societat de consum desaforat, això és el que som, i això és el que hem de fer: pensar. :)<br /><br /><b>Joan</b> una birra estaria la mar de bé, una birra amb alcohol i amb calories, res de zeros-zeros dels nassos, ni de botigues macrobiòtiques, ni farmàcies plenes de cremes i potingues. Cervesa i rialles amb els amics, és la millor dieta :)<br /><br /><b>Minnie</b> potser perquè ens han educat en odiar-nos, si estem insatisfetes sempre tindrem la compulsió de consumir. Gràcies per ser-hi :)Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-64554306504022845762010-07-21T23:46:40.376+02:002010-07-21T23:46:40.376+02:00Striper tu ho has dit, els mitjans ens estan destr...<b>Striper</b> tu ho has dit, els mitjans ens estan destrossant l'autoestima.<br /><br /><b>marta</b> no som feliços, però consumim, que és el que volen no?<br /><br /><b>kika</b> gràcies pel comentari, és d'un gran valor per a mi, serà perquè no he inventat res, més aviat he escapçat molt.<br /><br /><br /><b>Allau</b> Potser si que convindrà que sigui així, a més, oi que sembla força absurd després d'un apunt sobre Auschwitz? Així som.<br /><br /><b>Lluís Bosch</b> saps que passa? que a partir dels 40 no només ens tornem invisibles als homes, també ens en tornem als metges, a la indústria ... excepte la de les compreses per les pèrdues d'orina i les coles per enganxar dents postisses.<br /><br /><b>maria</b> tens molta raó, cal que el missatge s'escampi, forçar la jugada. Al final sempre hem de ser nosaltres els que hem d'obligar a que les coses es facin com calClidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-84787910111921635392010-07-21T23:46:21.191+02:002010-07-21T23:46:21.191+02:00XeXu gràcies. Realment tens raó, ens ho fan creure...<b>XeXu</b> gràcies. Realment tens raó, ens ho fan creure, vulguis no vulguis, i hi ha tanta gent susceptible de caure-hi en una societat on mai ets perfecte!<br /><br /><b>Francesc Puigcarbó</b> a la idiotesa ens hi fan arribar els missatges "si no ets així, ningú et voldrà" per exemple. Comencen quan som jovenetes (o jovenets) i no paren mai més, fins a la Tena Lady, el cas és que consumim.<br /><br /><b>Júlia</b> tot plegat ens passarà factura, però la part mental sempre serà la pitjor, estem creant una societat eternament insatisfeta, eternament adolescent.<br /><br /><b>Puigmalet</b> perquè un home en té prou amb ser "viril"? Bé, això era fins ara, cada dia hi ha més nois amb aquests problemes alimentaris, malauradament.<br /><br /><b>rokins</b> sempre cal fer el que sigui per que el monstre no sàpiga per on atacar, el millor: somriure. Perquè ja ho diuen, somriu, sobretot als que mai no ho fan, que són els que més ho necessiten :)<br /><br /><b>Alberich</b> hi ha molts factors, començant per la religió que ens van inculcar: <i>mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa</i>, presumir d'haver fet res bé era dolent, que et felicitessin també, el cas era passar desapercebut perquè el déu no s'enutgés amb nosaltres i no ens enviés càstigs i enveges. Després acabes caminant coix per sempre més.Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-78033645105895989352010-07-21T22:55:05.718+02:002010-07-21T22:55:05.718+02:00vaig viure l'anorèxia d'aprop, en dues ami...vaig viure l'anorèxia d'aprop, en dues amigues. les dues l'han superat i ara tenen fills, però queden engrunes d'aquella malaltia. que no es fan visibles si no t'hi fixes i que tots fem veure que ja està superat, però qui sap com es poden tornar a fer present.<br /><br />apart, aquest text, m'ha colpit molt, moltíssim. això de no agradar-se....ritshttps://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-92127699369593056042010-07-21T21:35:43.435+02:002010-07-21T21:35:43.435+02:00Clídice,
Per molt que a una persona en aquesta si...Clídice,<br /><br />Per molt que a una persona en aquesta situació li diguem que no passi la frontera entre les cabòries i els pensaments negres no ho deixarà de fer. Per molt que li diguem que això és la societat de consum i que ens tenen oprimits... no ho deixarà de fer.<br /><br />Va per caràcters. A alguns (homes i dones), per circumstàncies de la vida i des de petits, com molt bé ho narres, tenen tendències a no acceptar-se al cos i això els complic la vida de mala manera perquè són conscients del que els passa però el rebuig vers elles és superior.<br /><br />En fi, només desitjar a qui sigui víctima d'aquesta situació que ho pugui portar el millor possible... que ja és molt!Galderichhttps://www.blogger.com/profile/01475952950143903803noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-22516973643573019232010-07-21T20:14:47.272+02:002010-07-21T20:14:47.272+02:00Un problema trist que m'ha tocat de gairell di...Un problema trist que m'ha tocat de gairell diversos cops!<br />M'ha fet gràcia que hagis triat els noms dels personatges que coincideixen amb els d'una parella amiga meva!!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-55955970840812852622010-07-21T20:11:40.560+02:002010-07-21T20:11:40.560+02:00Molt ben explicat, molt trist, molt real. I s...Molt ben explicat, molt trist, molt real. I sí és cert, hi ha moltes dones amb problemes amb la imatge i l'alimentació a totes les edats i d'aquesta a també.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-64990153843797058442010-07-21T17:57:04.290+02:002010-07-21T17:57:04.290+02:00Llegint-ho, fins i tot, se m'ha regirat la pan...Llegint-ho, fins i tot, se m'ha regirat la panxa, de veritat. Per desgràcia, el que relates succeeix en algunes persones a la realitat. I ha de ser duríssim viure-ho.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-82065901541319383792010-07-21T17:12:59.111+02:002010-07-21T17:12:59.111+02:00Quina història més cruel i més real! Record el cas...Quina història més cruel i més real! Record el cas d'una amiga de 60 anys que un dia em va dir d'ella mateixa que era una "cosa" i ho deia amb tan despreci que vaig ser incapaç d'entendre-la...el problema del pes en la persona madura és més gran del que pensam. Magnífic relat!Vidahttp://travelantambroses.blogspot.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-39654910663461524392010-07-21T14:12:15.345+02:002010-07-21T14:12:15.345+02:00M'agrada molt el relat Clídice.Em fa pensar......M'agrada molt el relat Clídice.Em fa pensar...perquè ens costa tant estimar-nos tal com som?Minniehttps://www.blogger.com/profile/01773461485663304586noreply@blogger.com