tag:blogger.com,1999:blog-76543574074167091742024-02-07T19:30:48.589+01:00Un tel als ullssempre intentant-hoClidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comBlogger888125tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-80946241407373100232012-12-31T07:00:00.000+01:002012-12-31T07:01:13.667+01:00... i punt<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW8aKn6ThTYjKerEpMywnWQC3v1VukEpl2RHIqXRHYE58fo52KEHODKJ4TNsxlfvzf1m-LM7fXrt0g5GJs1Zer-gO6h4DDopQJJmyDoIVxiOgAQL6XHmJCTjB2dJXyClTIxuTdgLtBXVjw/s1600/istanbul_santa_sofia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW8aKn6ThTYjKerEpMywnWQC3v1VukEpl2RHIqXRHYE58fo52KEHODKJ4TNsxlfvzf1m-LM7fXrt0g5GJs1Zer-gO6h4DDopQJJmyDoIVxiOgAQL6XHmJCTjB2dJXyClTIxuTdgLtBXVjw/s400/istanbul_santa_sofia.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mai poder veure la realitat nítidament</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Durant les últimes setmanes he estat rumiant quina era la meva singladura blogaire i, si bé fins fa un temps ho tenia ben clar, últimament em sentia terriblement angoixada pel fet de no tenir temps de bloguejar com cal, com em penso, o com m'havia imposat fer-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La vida m'ha canviat substancialment i ara el món real m'exigeix moltes hores, massa hores sent protagonista -a la menuda, no cal dir- m'exigeixen que la reflexió que en pugui fer sigui més íntima, més acurada, només per un principi de responsabilitat ineludible.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Això què vol dir? Doncs és fàcil: no tinc temps per fer cabal a <i>Un tel als ulls</i> de la forma que jo entenc que cal fer-ho. No és pas que no tingui idees, ni temes, ni ganes, ni il·lusió ... senzillament: no tinc temps. I, així, sento que us estic estafant, al no poder fer el seguiment dels apunts, de donar-li una mínima coherència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVCCbDA7NtlbP5KgA0_1Flf85EGPn-I82v97efoHMvai3yVfwSl8Q2Nufz4UF0MbrbdpRfg90d1W5Sn_-Dt58JO4UlncumO4sU7n5xz_-vDUen0kZpTOkF1u1Tfby50zNwmEfrItvpBoS0/s1600/istanbul_santa_sofia_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVCCbDA7NtlbP5KgA0_1Flf85EGPn-I82v97efoHMvai3yVfwSl8Q2Nufz4UF0MbrbdpRfg90d1W5Sn_-Dt58JO4UlncumO4sU7n5xz_-vDUen0kZpTOkF1u1Tfby50zNwmEfrItvpBoS0/s400/istanbul_santa_sofia_2.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tot té darreres, res és el que sembla</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Ara mateix sento que aquests quatre anys i mig han caducat, que la Clídice, tal i com me l'havia inventada, ha prescrit i, cada cop més, la sento lluny de mi mateixa, com algú aliè a qui coneixes d'èpoques passades, de qui en tens un bon record, però amb qui, difícilment, tornaràs a sortir de festa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sé, exactament, que ha estat <i>Un tel als ulls</i>. Per a mi ha estat una finestra oberta al món, un medi de comunicació imprescindible durant aquests quatre anys, l'oportunitat de conèixer-vos, de créixer, aprendre ... Però no vull abusar de la vostra amabilitat i és per això que paro aquí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Potser, algun dia, em vagui de retornar (és una amenaça? potser ja ho he fet, amb més calma), o potser no perquè hauré trobat un altre camí per comunicar-me, per rebre els ínputs del món que m'envolta. En qualsevol cas, no vull deixar passar l'oportunitat d'agrair-vos la presència, la sapiència, la paciència i el camí que, amb alguns de vosaltres, hem fet plegats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUbqN6IHR4PNfnNdqReiwxjftVnOuEcR6Po1E_EuALQ_iAAkli2H9cnDmFAMbLthwr1YdGKcNPkBlmvwdPxbpy1pvsmQEBY_FRUyRJwCLUgyRkcBtQ8WJb6eqgfQSCpmQfFPgKVpP2sGce/s1600/istanbul_gran_basar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUbqN6IHR4PNfnNdqReiwxjftVnOuEcR6Po1E_EuALQ_iAAkli2H9cnDmFAMbLthwr1YdGKcNPkBlmvwdPxbpy1pvsmQEBY_FRUyRJwCLUgyRkcBtQ8WJb6eqgfQSCpmQfFPgKVpP2sGce/s320/istanbul_gran_basar.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En la llengua que calgui</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
No ho dic per dir, estimo totes i cadascuna de les vostres opinions, m'agradaria tenir-vos desvirtualitzats per convidar-vos a sopar i fer una tertúlia infinita. Tots els que heu estat passant per aquí teniu grans qualitats i m'heu ensenyat una pila de coses. Però no pot ser. O sigui que: moltes gràcies i, ja ho sabeu, si us cal res, si us puc ser d'alguna utilitat: mvilardosa@gmail.com </div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHj1a5-Do_GxlVO4U7bIJ4SjMdQTJGlqpPnIvvzJOCFOkB6Jj4OOE1j_Pm-1ePwlXH-SRo7jNUYt2sGmbHTYhY2sDP2crPI2PBxzcjcEM-Cu9DponHtXJCMSROVDAwfEsDyBR9vZxUN2Cy/s1600/Istanbul_marmara.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHj1a5-Do_GxlVO4U7bIJ4SjMdQTJGlqpPnIvvzJOCFOkB6Jj4OOE1j_Pm-1ePwlXH-SRo7jNUYt2sGmbHTYhY2sDP2crPI2PBxzcjcEM-Cu9DponHtXJCMSROVDAwfEsDyBR9vZxUN2Cy/s400/Istanbul_marmara.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un bocí de mi s'ha quedat al Màrmara, com un bon bocí se l'ha endut Un tel als ulls</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I, ja em disculpareu la presumpció, però sempre m'ha enamorat aquest epíleg, que ja us havia posat:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<i>"Si tots nosaltres, esperits,</i><br />
<i>us hem deixat espaordits,</i><br />
<i>penseu que us heu endormiscat</i><br />
<i>quan l'irreal us ha sobtat,</i><br />
<i>que tot aquest assumpte inútil</i><br />
<i>no ha estat sinó un somni inconsútil.</i><br />
<i>No em renyeu gaire, bona gent;</i><br />
<i>si ens perdoneu, serà excel·lent.</i><br />
<i>Amb una sort no ben guanyada,</i><br />
<i>per escapar d'una xiulada,</i><br />
<i>us dic, tan cert com jo sóc Puck,</i><br />
<i>que esmolarem el nostre lluc.</i><br />
<i>Si no, digueu-me mentider.</i><br />
<i>Bona nit, doncs. Que us vagi bé.</i><br />
<i>Concediu-me les mans, amics,</i><br />
<i>i Puck, si pot, us farà rics."* </i></blockquote>
</blockquote>
</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/48/Puck_1629.JPG/220px-Puck_1629.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/48/Puck_1629.JPG/220px-Puck_1629.JPG" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">d'<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Puck_%28mythology%29" target="_blank">aquí</a></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Salut i f<span style="font-size: large;">ortuna </span>pel 2013!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Per cert, aquest és l'punt 888, o sigui que un xinès ho trobaria una casualitat feliç. Segur que hi tornaré, però no aquí.<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
*SHAKESPEARE, William. <i>El somni d'una nit d'estiu</i>. Barcelona, 1993. Editorial Vicens Vives. Traducció de Salvador Oliva</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com59tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-58706234314589100492012-12-21T07:00:00.000+01:002012-12-21T07:00:14.684+01:00Web de la setmana: TCM d'agost<div style="text-align: justify;">
Si esteu llegint aquest apunt és que, d'entrada, per a vosaltres el món no s'ha acabat. O sigui que ni eix de la Terra a can pistraus, ni alineament de planetes, ni naus de Raticulín (xiu, xiu) que valguin. Vaja que potser sí que el món s'acaba, però ningú no diu que no s'acabi bé. I ves que no sigui que els maies van decidir acabar-lo avui perquè s'havien quedat sense pedra, que mai se sap, o és que era en alguna hora concreta? A més, què es pot esperar d'una gent que fa calendaris rodons i no coneix la roda? Així, doncs, seguim una mica la tònica del blog i ens deixem de bestieses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El canal americà per cable d'en Ted Turner, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Turner_Classic_Movies" target="_blank">Turner Classic Movies</a>, a l'agost va programar una pila de clàssics. Encara que us sembli que vaig tard, l'interessant és poder-se passejar per la <a href="http://www.tcm.com/summer/" style="font-size: x-large; font-weight: bold;" target="_blank">WEB</a> de <i>Summer under the stars 2012</i>, per tant, poder portar una mica d'escalfor d'estiu al cor del Nadal</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://cdn2-b.examiner.com/sites/default/files/styles/image_full_width_scaled/hash/20/56/205642fca40975a4601382fa399f3256.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="http://cdn2-b.examiner.com/sites/default/files/styles/image_full_width_scaled/hash/20/56/205642fca40975a4601382fa399f3256.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">d'<b><a href="http://www.examiner.com/slideshow/tcm-s-summer-under-the-stars-2012-1" target="_blank">aquí</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Que tingueu un molt bon Nadal, un millor (i canalònic) Sant Esteve i que entreu al Nou Any amb totes les benaurances possibles. I si no és amb caviar i xampany, que sigui amb pa amb oli i un got de vi, però, sobretot, que sigui amb la calidesa d'una abraçada. Afegiu-hi la meva si us plau.</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-41727355944596767642012-12-19T07:00:00.000+01:002012-12-19T07:00:10.017+01:00ups! o ... cagada pastoret!<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.vectorstock.com/i/composite/51,66/oops-girl-vector-845166.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://www.vectorstock.com/i/composite/51,66/oops-girl-vector-845166.jpg" width="304" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">d'<a href="http://www.vectorstock.com/royalty-free-vector/oops-girl-vector-845166" target="_blank">aquí</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
amb els anys una aprèn a controlar-se, poc o molt. tanmateix, malgrat que cada dia més et converteixis en algú en minúscules, no falla el dia en el qual obres massa la boca i ... ups! ja l'has vessada. en aquest cas em sap molt de greu, però tampoc tinc tirada a flagel·lar-me, per inútil, i tampoc penso que em calgui estar vigilant contínuament, per paranoic. que una no és perfecta ja està assumit, el mal és que, a vegades, els demés no ho tenen massa clar, o, demanant tant, no s'adonen del destret en què poden posar a l'altre. al cap i a la fi, els que ens escrivim en minúscules, arriba un dia en què, per molt que ens mortifiquem, ens morim i ja està.</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-39275389868347439812012-12-17T07:00:00.001+01:002012-12-17T12:40:18.176+01:00Pura vida<br />
<h5 style="border: 0px none; color: #383b4e; font-family: 'Helvetica Neue', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 18px; font-weight: inherit; line-height: 22px; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
"Me parece que ya se ha hecho tarde para cambiar de rumbo, y además no tengo ganas. Creo que somos tipos tercos, de esos que nunca aprenden aunque les muelan a palos. Sostengo que la escalada ha rescatado mi vida de las garras de una existencia burguesa, mediocre o insignificante, o todo ello a la vez. Aunque haya quien piense que sólo somos los niños malcriados de una sociedad decadente, yo no lo creo así, y sólo espero el momento de subir bien alto para mirar una vez más con infinita libertad dentro de mí, y para robarles energía a estas montañas sin par que me alimentan y enriquecen cada vez más. Esta vida, que yo mismo he elegido, me llena profundamente." Iñaki Ochoa</h5>
<div>
<br /></div>
<br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="300" mozallowfullscreen="mozallowfullscreen" src="http://player.vimeo.com/video/44648978?title=0&byline=0&portrait=0" webkitallowfullscreen="webkitallowfullscreen" width="400"></iframe><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al 2008, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/I%C3%B1aki_Ochoa_de_Olza" style="font-weight: bold;" target="_blank">Iñaki Ochoa</a>, fundador de la ONG <b><a href="http://www.soshimalaya.org/" target="_blank">SOS Himalaya</a></b>, va morir a la cara sud de l'Annapurna, a 7.400 metres d'alçada, on roman el seu cos. En la seva agonia, la seva parella, la Nancy, al camp base, el seu company de cordada, Horia, que roman amb ell, i fins a una dotzena dels millors muntanyers del món, de més de deu països, proven de rescatar-lo.</div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
"Hom ha d'ésser sincer amb un mateix. L'Iñaki estava malament. El més normal seria dir que li quedaven vint-i-quatre hores com a molt. Hom pot dir: "no hi ha manera d'ajudar-lo", i prendre's una altra cervesa. Però això no està bé. Has de pujar i veure que passa. Veure què hi pots fer. En un moment així, has de creure que pots ajudar-lo. Si no ho creus, no fas res. I és un error. Has de fer tot el que puguis fins que tot s'hagi acabat." Ueli.</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="text-align: justify;">"L'èxit i la glòria no signifiquen res per a un alpinista. El que anomenen glòria no aporta res a un alpinista. Això no és futbol ni tennis. Això no dóna diners. L'èxit, en el sentit que se li sol donar, no existeix per a l'alpinista. No anem a les muntanyes a la recerca de l'èxit. I menys de la glòria." Alexei</span></blockquote>
</div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
"No som herois, n'estic segur. No hi ha res heroic en tot això. És una necessitat humana. Ajudar-nos els uns als altres per a sobreviure junts. És això." Alexei</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
"No anem allí a morir, anem a assaborir el veritable sabor de la vida."</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
"La muerte no encaja por ningún lado ... es la vida." Iñaki</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
Moltes d'aquestes paraules ens són útils per a escalar muntanyes diàries, encara que no facin 8.000 metres, però en les quals les allaus, la manca d'oxigen, el perill, ens semblen, o son, tan reals com ho poden ser a l'Himalaya. <a href="http://www.puravidatheridge.com/" style="font-weight: bold;" target="_blank">Pura vida</a>. Si en teniu l'ocasió, no deixeu de <b><a href="http://www.diariovasco.com/zinemaldia/2012/noticias/pura-vida-filme-sobre-201209181358.html" target="_blank">veure-la</a></b> jo ho he fet a <a href="http://filmin.es/">Filmin.es</a>.</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-79060278955928315252012-12-12T07:00:00.000+01:002012-12-13T22:48:47.325+01:00en OFF<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Apardalar-se, provar de respirar durant quatre dies, ja no és el que era, perquè una, innocent, prova d'allunyar-se de tot i tothom i la realitat l'acaba perseguint. En format web, Twitter, e-correu, Whatsapp (ditxosa wi-fi) o venedor ambulant. Perquè no sempre la informació et ve de la tècnica -la gent sol estar viva-, i entre Rajoys i ministres esperpèntics, dèficits públics, Merkels, Síria, Gaza i una mica el mateix de sempre, més dut a l'extrem, o encara pitjor, que no sé si és que m'estic fent vella o és que les coses van a mal borràs més del que ens pugui semblar, i una acaba preguntant-se si té cap sentit provar de fugir de la realitat ni que sigui una miqueta. Però bé, mirem-ho des d'un altre punt de vista: res em sorprèn avui, i si alguna cosa em pot sorprendre, segur que serà positiva. Que, com les <i>meigas</i>, <i>haberlas haylas.</i></div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-23267430285912719772012-12-05T07:00:00.000+01:002012-12-05T07:00:11.007+01:00I ...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.fondos10.net/wp-content/uploads/2010/04/Aves-volando-sobre-un-cielo-naranja-1-300x225.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.fondos10.net/wp-content/uploads/2010/04/Aves-volando-sobre-un-cielo-naranja-1-300x225.jpg" /></a></div>
<br />
Apardalada fins dilluns. Salut.Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-83267466028553948882012-12-03T07:00:00.000+01:002012-12-03T07:00:10.835+01:00Guia excursionista<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQnkHXJv24oNe3DQYb_abspsEfLoWocq2nUP6ww8vTE_Z6Q7QhZdl9GZt_hMRS2y-FuEIbifCwvRI2lq2INI1Ue0TapUs3OUnfHp2DwCF9tfdqDZwtlPRI5lf8KKBNJW7PfK-wT5sN91Pz/s1600/guiaexcursionistaOlesaientorns.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQnkHXJv24oNe3DQYb_abspsEfLoWocq2nUP6ww8vTE_Z6Q7QhZdl9GZt_hMRS2y-FuEIbifCwvRI2lq2INI1Ue0TapUs3OUnfHp2DwCF9tfdqDZwtlPRI5lf8KKBNJW7PfK-wT5sN91Pz/s320/guiaexcursionistaOlesaientorns.jpg" width="258" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La <i>Guia excursionista: Olesa de Montserrat i Entorns</i>, és un bon regal pels malalts de la cosa de voltar per la nostra terra. En Joan Soler Gironès, un autor molt jove, ha confegit aquesta guia amb 20 itineraris diferents pel terme d'Olesa de Montserrat, una part de Vacarisses i una altra part d'Esparreguera. Informació patrimonial, històrica i de natura, amb pròleg de l'alcalde d'Olesa, Salvador Prat i del meteoròleg de TV3 Dani Ramírez.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta guia, derivada del Treball de Recerca de Batxillerat de l'autor, és una obra remarcable per l'excel·lent resultat i el disseny amb què ens arriba. La publicació ha anat a càrrec de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat i la Comunitat Minera Olesana, entre altres. L'autor també manté un <a href="http://guiaexcursionistaolesa.blogspot.com.es/" target="_blank"><b>blog</b></a> i també és coautor del quadern número tres de la col·lecció "Quaderns d'Olesa", anomenat <i>El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cal remarcar que pels olesans, els "entorns" és l'eufemisme emprat per parlar d'Esparreguera, per això no me n'estic d'incloure una de les pàgines de la guia d'aquesta bonica vila veïna d'Olesa de Montserrat. Esparreguera, és clar!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjOARaSXHL-JodH9W1b0SHgFJvDh72A21zu4_GnCU7a-B40Pi8zexwP04PIsEDc9XkXYUhnD5hW6qSh7NhiCEa2qLzUmtqN7eAHxclfMxvtZY0EtWDOaKaLh_uLcCnwUYtd98Yk0jjSCj4/s1600/Lapuda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjOARaSXHL-JodH9W1b0SHgFJvDh72A21zu4_GnCU7a-B40Pi8zexwP04PIsEDc9XkXYUhnD5hW6qSh7NhiCEa2qLzUmtqN7eAHxclfMxvtZY0EtWDOaKaLh_uLcCnwUYtd98Yk0jjSCj4/s400/Lapuda.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-26501114102147691952012-11-30T07:00:00.000+01:002012-11-30T07:00:09.459+01:00Web de la setmana: Geox Amphibiox<div style="text-align: justify;">
Sí, és propaganda, però m'agrada la <b><span style="font-size: large;"><a href="http://amphibiox.geox.com/es/#top" target="_blank">web</a></span></b> i m'agraden les sabates. Ah! i el de la foto és català!</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.dtlux.com/imagenes/14522-Geox-David_in_action.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://www.dtlux.com/imagenes/14522-Geox-David_in_action.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">d'<b><a href="http://www.dtlux.com/estilo/moda/galeria/geox-tecnologia-de-calzado/?th=5&pg=0" target="_blank">aquí</a></b></td></tr>
</tbody></table>
Bon cap de setmana!Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-28579346739692692882012-11-28T07:00:00.001+01:002012-11-28T11:41:37.071+01:00... i un pingüí de dos metres!<div style="text-align: justify;">
La reunió començava a fer-se soporífera. Al davant de la <a href="http://untelalsulls.blogspot.com/2011/11/dies-normals-dies-estranys.html" target="_blank">Nostraprotagonista</a> es trobava el controlador en vaga de zel, per tant, els punts de l'ordre del dia es feien feixucs, gairebé agònics i, invariablement, acabaven on havien començat, en un bucle infinit, aliè a les persones, allargant la solució a problemes que, fora d'aquell despatx, eren reals i afectaven a éssers humans dels de debò, dels de carn i ossos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'opció? Cap ni una, ell tenia la paella pel mànec i només es desencallarien les qüestions aportades quan la <a href="http://untelalsulls.blogspot.com/2010/11/com-es-fa-una-pac-de-la-uoc-quan-no-en.html" target="_blank">Nostraprotagonista</a> s'hagués humiliat i rebaixat per afalagar l'ego malalt d'aquell personatge que, podrint tot allò que queia en les seves mans, durant mesos, al final de tot accedia a les súpliques i, en un gest magnànim, salvava la vida dels que l'envoltaven.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre el tipus feia un dels seus llargs i pesats discursos legals, la Nostraprotagonista, basquejada, i essent conscient de la necessitat de mantenir la cordura -i no treure una metralladora i cometre una escabetxina-, mirava distretament el Twitter. Una <b><a href="http://paleorama.wordpress.com/2012/11/21/argentinos-hallan-un-pinguino-gigante-en-antartida-de-34-millones-de-antiguedad/" target="_blank">notícia</a></b> li va cridar l'atenció: s'havia descobert el fòssil d'un pingüí de dos metres, de 34 milions anys d'edat, a l'Antàrtida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Nostraprotagonista recordà que feia molt de temps que no consultava la <b><a href="http://www.buscalogratis.com/webcam-la-antartida.htm" target="_blank">webcam</a></b> que la connectava a l'ara i aquí de l'Antàrtida, un d'aquells llocs als quals desitjaria viatjar, de ben segur. Després provà d'imaginar-se el pingüí de dos metres, potser una mica com en <a href="http://www.super3.cat/psuper3/sp3Item.jsp?idint=32&item=programa&seccio=serie" target="_blank">Pingu</a>? No, no pas, millor un pingüí més realista, amb cara de mala bava.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La veu monòtona, i un pel aguda, del controlador la tornà a la realitat, aixecà els ulls i el veié allà, al seu davant, explicant amb tots els ets i els uts el perquè, a causa de la incompetència de tot el món, ell havia hagut de patir innombrables inconvenients per arribar a la solució salvadora. Sort en teníem tots plegats de la seva preclara intel·ligència.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_rgVBI2ZnbdVJ9Y6lY7cMLCwYxLPoft-MlT3gyz4BDQ4R452TGGYUQChBVjpKMG8WtY82sdSjhrW2mkAap3XmMcy4iengIIgPTxjTrntRR55mmkRV6hSvYiUkZcO7uMT8SnD5lNyPFKb9/s1600/ping%C3%BC%C3%AD.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_rgVBI2ZnbdVJ9Y6lY7cMLCwYxLPoft-MlT3gyz4BDQ4R452TGGYUQChBVjpKMG8WtY82sdSjhrW2mkAap3XmMcy4iengIIgPTxjTrntRR55mmkRV6hSvYiUkZcO7uMT8SnD5lNyPFKb9/s320/ping%C3%BC%C3%AD.JPG" width="317" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El pingüí de dos metres es materialitzà al darrera del tipus. Ell no se n'adonà, però, per a ella era real, palpable. Primer va néixer com un holograma, una mica desdibuixat per les vores, però, en qüestió de segons s'anà fent corpori, tridimensional. El pit de la bèstia es movia al ritme de la seva respiració, tingué la temptació d'allargar la mà per acariciar-li les plomes blanques del tors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'ocell semblava que, poc a poc, s'anava adonant de tot plegat i en ser una il·lusió de la Nostraprotagonista, un cop finalitzat el seu procés de materialització, es feu càrrec de la situació ràpidament. Amb tota la seva envergadura s'apropà el màxim possible al cap del controlador, inspirà profundament i emeté un <a href="http://www.youtube.com/watch?v=_coePx3jCBI" target="_blank">bram</a> eixordador que aixecà quatre pèls de la seva coroneta. O potser només li ho havia semblat?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El pingüí se la mirà i li picà l'ullet i ella rigué. El controlador aixecà el cap amb cara de sorpresa interrogant, no comprenia que estava succeint. Amb un somriure la Nostraprotagonista s'excusà, sabia que la seva fama d'excèntrica faria que ningú tingués gaire present la seva sortida de to. Però esbossà un somriure foteta per sota el nas que va mantenir mosca al salvador de l'administració la resta de la reunió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En sortir, la Nostraprotagonista girà el cap, veié el pingüí escarxofat en la butaca del cap, somrigué i li feu un gest còmplice amb l'aleta. A partir d'ara seria un gran aliat per mantenir la cordura.</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-62076517288596194812012-11-26T07:00:00.000+01:002012-11-26T07:00:12.085+01:00La guerra de Corea<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/9bZkp7q19f0" width="460"></iframe><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Qui no hagi vist fins avui el vídeo d'aquí dalt, el més vist de la història d'Internet, que surti de la classe, després parlaré molt seriosament amb ell/a i escriuré una nota per casa seva. Bromes a banda, aquest vídeo del coreà <a href="http://musica.univision.com/artistas/nuevos-talentos/noticias/article/2012-09-28/gangnam-style-psy-baile-del-caballo" target="_blank"><b>Psy</b></a>, m'ha recordat una pel·lícula, coreana també, de la que us n'havia parlat i que em va deixar fascinada, <a href="http://untelalsulls.blogspot.com/2010/03/web-de-la-setmana-ets-un-cyborg.html" target="_blank"><b>I'm a cyborg but thats ok</b></a>, amb una estètica força similar, sobretot en vestits, colors i ... una realitat absolutament delirant per nosaltres. Una altra pel·lícula coreana que també em va agradar molt, d'en Bong Joon-Ho, <i>Memories of murder</i>, que us en parlava <b><a href="http://untelalsulls.blogspot.com/2009/03/bong-joon-ho.html" target="_blank">aquí</a></b>, ens immergia en una realitat similar a la nostra però com si algú s'hagués entretingut en modificar-ne el substrat, ens trobem amb un món que no ens és estrany però en el qual som estrangers perpetus. Curiosament anar a Corea, del nord o del sud, no està de moda; els catalans viatgem al Vietnam, a Cambodja, a Tailàndia, a Myanmar, a la Xina, al Japó ... però Corea és com si només existís pel <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Zona_desmilitarizada_de_Corea" target="_blank">paral·lel 38</a></b>, els servidors pirates dels vídeo jocs, les olimpíades de <b><a href="http://seul1988.weebly.com/olimpiades-de-seuumll.html" target="_blank">Seül</a></b> i, al nord, el seu règim <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Kim_Jong-il" target="_blank">comunista hereditari</a>. I, de ben segur, que deu tenir paisatges, monuments i cultura a desdir, amb l'afegitó de la història que l'ha convertit en una cultura híbrida. Tu suma orient, colonialisme, Guerra Freda i la Guerra de Corea (que és la Pac per la que ara he passat poc<b> </b>per aquí) i acabes ballant coses rares. Op, op, op!<br />
<br />
Ah! si, diuen que hi ha hagut eleccions al país. Ves quina cosa! (diumenge de vocal en una taula = poques ganes de parlar de política)</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-78072595538253188692012-11-23T07:00:00.000+01:002012-11-23T07:00:05.361+01:00Web de la setmana: Google Art Project<div style="text-align: justify;">
... o el supramuseu. Google s'està infiltrant arreu de la nostra realitat -sobretot de la dels que no anem amb pomes- i, de fa un cert temps, del gener del 2011, <a href="http://www.googleartproject.com/" target="_blank"><span style="font-size: large;"><b>Art Project</b></span></a> és una forma més de tenir a mà fons d'art altrament impossibles de visitar pel comú dels mortals.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://images.freshnessmag.com/wp-content/uploads//2012/04/google-art-project-video.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="252" src="http://images.freshnessmag.com/wp-content/uploads//2012/04/google-art-project-video.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">d'<a href="http://www.freshnessmag.com/2012/04/04/google-art-project-expansion/" target="_blank"><b>aquí</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Bon cap de setmana!</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-20251370668810851012012-11-21T07:00:00.000+01:002012-11-21T07:00:02.927+01:00I dura, i dura ...<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://wordpress.danieltubau.com/wp-admin/images/2012/04/montaigne_mayor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://wordpress.danieltubau.com/wp-admin/images/2012/04/montaigne_mayor.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">d'<a href="http://wordpress.danieltubau.com/?p=11482" target="_blank"><b>aquí</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Sobre l'útil i l'honest:</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<i>Ningú no està exempt de dir ximpleries. La desgràcia és dir-les seriosament.</i></div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Sobre el penediment:</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<i>Una persona sàvia no és sàvia per a tot; però l'home de talent té talent per a tot, fins i tot per a ignorar.</i></div>
</blockquote>
<br />
El que jo dic: una mina!<br />
<br />
<br />
Montaigne, Michel de. <i>Assaigs, llibre tercer</i>. Barcelona, 2008. Proa. Traducció de Vicent Alonso.<br />
<br />
(perdoneu, però aquests dies estic a Corea entre el 1950 i el 1953, això -i la feina, i la família, i respirar ...- m'impedeix bloguejar "com cal") Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-89545923682205490822012-11-19T07:00:00.000+01:002012-11-19T07:00:08.522+01:00El Diari d'un soldat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEInfcjVbtRcJefgnHmeHZlJ__HtMO2v9QlxTnl6FCOQSJnUV4PEQsKnrQp93trJTLGc5tyAPiMG-rI6As2V20Ul-4AXslUx_KvIwOxT9NQuZdsR0UA-BSguUZy4gw_Uh7zMna_HBlrRD-/s1600/diaridunsoldat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEInfcjVbtRcJefgnHmeHZlJ__HtMO2v9QlxTnl6FCOQSJnUV4PEQsKnrQp93trJTLGc5tyAPiMG-rI6As2V20Ul-4AXslUx_KvIwOxT9NQuZdsR0UA-BSguUZy4gw_Uh7zMna_HBlrRD-/s320/diaridunsoldat.jpg" width="214" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<i>"2.11.1937</i><br />
<i>Tinc divuit anys complerts, avui diumenge a les dotze del migdia m'he presentat a l'Ajuntament, com tots els altres de la meva quinta, en total som onze. El Dr. Fuentes, el metge del poble, ens ha fet el reconeixement a tots. Ha emplenat una fitxa per a l'arxiu de mobilització de quintes on consta la mesura del pit, l'alçada i el pes. També ens ha examinat els peus i les mans per descartar cap malformació. Feta aquesta primera revisió, ens ha dictaminat: "bons per a tots els serveis". Ah!, a l'Enric del Pessa i a Rossindet els ha donat "serveis auxiliars" i això que ells estan més saludables i forts que jo mateix."</i></blockquote>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Algú s'imagina que la història d'en Pere Belart i Benseny passés desapercebuda en un país que no tingués por de revisar, les vegades que calgués, el seu passat més proper? De les vacances a la Terra Alta en conservo les tardes dedicades a la recerca de la petja de la Batalla de l'Ebre i, arreu, enmig de bales, uniformes, baionetes, bombes, condecoracions, testimonis dels aleshores jovent supervivent, hi trobava a faltar la veu d'aquells que s'estaven a les trinxeres, aquells que havien obert la llauna de sardines rovellada que servo a casa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En Pere Belart (Àger 5 de setembre de 1919), que, com em diu la seva filla Mercè, amb 93 anys encara conserva el cap ben clar, no va passar per l'Ebre, que va estar en un altre front terrible, el de Balaguer, però en aquest diari, escrit en papers que va guardar zelosament, ens fa arribar el fred, la gana, l'esgotament, la por, el dubte per l'endemà, o pels propers instants ... Passar una estona perduda mirant lloms de llibres en una llibreria de la Rambla Nova de Tarragona, et pot dur alguns encerts, com aquest testimoni imprescindible. Gràcies <i>Peret de Pulsaco</i>, gràcies senyor Pere.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Belart i Benseny, Pere. <a href="http://www.casadellibro.com/libro-diari-d-un-soldat-1937-1939/9788495194695/996240" target="_blank"><i><b>Diari d'un soldat</b></i></a>. Tremp, 2004. Garsineu Edicions.</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-70823323772197883302012-11-16T07:00:00.000+01:002012-11-16T07:00:14.041+01:00Web de la setmana: Oriol Vilapuig<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.oriolvilapuig.com/images/poliptics/fissures/06.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://www.oriolvilapuig.com/images/poliptics/fissures/06.jpg" width="224" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cap, d'<b><a href="http://www.oriolvilapuig.com/cat/obres/poliptics/06.html" target="_blank">aquí</a>. </b>Sobre l'<a href="http://www.oriolvilapuig.com/cat/textos/text-2000_cat.html" style="font-weight: bold;" target="_blank">Oriol Vilapuig</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
D'una gran simplicitat, la pàgina d'<b><a href="http://www.oriolvilapuig.com/index.html" target="_blank">Oriol Vilapuig</a></b> (Sabadell, 1964) em serveix de base per recomanar-vos l'exposició del MACBA, <i><b><a href="http://www.macba.cat/ca/expo-fissures" target="_blank">Fissures</a></b></i>. El disseny és de <b><a href="http://www.carlesgabarro.com/design/index.html" target="_blank">Carles Gabarró</a></b>, des d'on podeu anar a altres webs d'artistes plàstics. Qualsevol motiu és prou bo per fer un tomb per aquest museu i jugar a aprendre'ns com a éssers humans.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bon cap de setmana!</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-82954568139427655522012-11-14T07:00:00.000+01:002012-11-14T07:00:13.639+01:00Un dia seré ... papallona dels cards!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://blog.creaf.cat/wp-content/uploads/2012/10/vanesa_cardui.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="182" src="http://blog.creaf.cat/wp-content/uploads/2012/10/vanesa_cardui.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">d'<a href="http://blog.creaf.cat/noticies/cientifics-catalans-descobreixen-lextraordinaria-migracio-invisible-de-la-papallona-del-cards/" target="_blank">aquí</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La gent del <b><a href="http://www.creaf.uab.es/cat/index.htm" target="_blank">CREAF</a></b> i del <b><a href="http://www.museugranollersciencies.org/" target="_blank">Museu de Ciències Naturals de Granollers</a></b>, s'han dedicat a perseguir papallones una distància prou considerable: més o menys <b><a href="http://blog.creaf.cat/noticies/cientifics-catalans-descobreixen-lextraordinaria-migracio-invisible-de-la-papallona-del-cards/" target="_blank">6.500 kilòmetres</a></b>! I és que aquesta és la distància que es desplaça anualment la papallona dels cards, <i>Vanessa cardui</i>, tot i que ho fa en diverses generacions. A mi m'agradaria fer-ho en una de sola, però no parar mai quieta en un sol lloc, perquè començo a trobar-ho tot massa igual.</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-47677558671268931162012-11-12T07:00:00.001+01:002012-11-12T07:59:23.714+01:00Mobbing<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXMSL94ZtEnXhYfSqjmt-MwXX_AzQAHoDmnyGEW6168n5iEz_O6piphyphenhyphenU5kFBCUo2t_4Oy5-FH4WE9bPwa3LGsg2YIUMHg2LJmpw3d-VORtQGCCO9TH-jR3TES0ljAPMD0IYZLTuvaS6jm/s1600/CirculoMobbing.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXMSL94ZtEnXhYfSqjmt-MwXX_AzQAHoDmnyGEW6168n5iEz_O6piphyphenhyphenU5kFBCUo2t_4Oy5-FH4WE9bPwa3LGsg2YIUMHg2LJmpw3d-VORtQGCCO9TH-jR3TES0ljAPMD0IYZLTuvaS6jm/s320/CirculoMobbing.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">d'<a href="http://mira-quien-habla.blogspot.com.es/2009/02/mobbing.html" target="_blank"><b>aquí</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Passa corrents pel meu davant, les llàgrimes li rodolen, galtes avall, i no pot evitar un sanglot. Aferrant desesperada els papers, es tanca d'una revolada en el seu despatx. Deixo amb qui estava parlant -<i>et truco, sí, no pateixis, avui mateix</i>- i entro al seu darrera. Està asseguda, plorant desolada i avergonyida<b>,</b> alhora, per la seva feblesa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>No he pogut més i he petat, no volia fer-ho, sé que l'he fet molt feliç mostrant-li que m'afecta, però no ho he pogut evitar i ara m'odio per haver caigut en el parany.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No passa res, tranquil·la. Plorar no és mostrar debilitat. Només ha estat la reacció a l'estrés. I no t'has d'odiar per res. Tant li fa el que pensi, tant li fa si plores com si no, ell vol fer mal i te'l farà sempre que vulgui, perquè el director general li dóna suport.</div>
<div style="text-align: justify;">
<i> </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i>
<i>Però ara què en farem d'aquest assumpte, porta nou mesos fent-me anar amunt i avall amb indicacions contradictòries, i la que ha quedat com una inútil sóc jo!</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No, tu no has quedat com una inútil. Sé el que em dic, <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Acoso_laboral" target="_blank">ho he passat</a></b>, recordes? Qui ha de decidir si ets una inútil? Jo que sóc la teva cap, oi? Doncs no, no n'ets d'inútil. No només no ets inútil sinó que ets una persona valuosíssima i arreu t'ho reconeixen. Aquest tipus només és una infecció, la <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0141965" target="_blank">septicèmia</a> s'escampa, i jo no sóc un antibiòtic gaire potent, però no hi pateixis, ja ho sap tothom i aquesta és una medicina més poderosa que cap altra: la informació i no tenir-li por.</div>
<div style="text-align: justify;">
<i> </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i>
<i>Però ara vol que em reuneixi a soles amb ell dimecres!</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Prou peròs, no t'hi reuniràs, t'ho prohibeixo expressament. I si et diu res la resposta és invariable: <i>he rebut ordres precises, i si tant et convé, has de parlar amb ella, directament.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara, a veure com caram enfrontem això en una organització on no se n'adonen que el capital humà és l'únic capital possible, real, tangible i desitjable.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mobbing: davant de l'agressió, transparència i informació. Els toros per les banyes, ara i sempre.</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-83750603075989025542012-11-09T07:00:00.000+01:002012-11-09T07:00:11.604+01:00Web de la setmana: Love Punks<div style="text-align: justify;">
Al desert de Pibara, a l'Austràlia Occidental, el jovent de <b>Roebourne</b> <b><a href="http://www.yijalayala.bighart.org/love-punks-2/" target="_blank">Yijala Yala</a></b> comparteixen una peculiar visió del món, del seu món, mitjançant un joc, una mica delirant cal dir-ho, però que ens fascina per com veiem el món aborigen australià. El joc, no massa bo, però fantàstic a l'hora de mirar amb uns altres ulls: <b><a href="http://www.yijalayala.bighart.org/lovepunks/" target="_blank"><span style="font-size: large;">Love Punk</span></a></b>. El de menys és el resultat. I, caram!, també hi ha zombies, quina pesta!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/rtsRQ4JXoS4" width="460"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
Bon cap de setmana!</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-36004367816002582732012-11-07T07:00:00.000+01:002012-11-07T07:00:04.460+01:00Se m'acut que ...<div style="text-align: justify;">
... la grandesa o la petitesa de les persones la podem mesurar per la generositat amb què tracten els demés. Qui malfia i menysté contínuament, fins i tot com una <i>posse</i>, només ens mostra la mesquinesa de la seva ànima.<br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/w6oLe4PTOUY" width="420"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
I sí, ja sé que no és gran cosa, i que, de ben segur, algun <a href="http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A;jsessionid=QBTLyJR7dj1yGwDy5sv1T2JTnm4273lvW1BGwcpW" target="_blank">amanuense</a> ja ha deixat petja d'algú que abans ho hagi dit, no una, sinó mil vegades. Per tant, si la frase té autor documentat, s'agrairà la informació.</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-31104934423040649622012-11-05T07:00:00.000+01:002012-11-06T15:56:17.447+01:00Cita d'Adrienne Rich, el llenguatge i la Constitució de la República Catalana<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.poetryfoundation.org/uploads/authors/adrienne-rich/448x/adrienne-rich.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="209" src="http://www.poetryfoundation.org/uploads/authors/adrienne-rich/448x/adrienne-rich.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><b>d'<a href="http://www.poetryfoundation.org/bio/adrienne-rich" target="_blank">aquí</a></b></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sembla que ara, amb això de la crisi, no sigui el moment de cap altra reivindicació. I en el seu nom, el de l'expressió irada de tot i tothom contra qui ens dirigeix, i a la que, de ben segur, ens assisteix la raó -val més adonar-se'n tard que mai, diuen-, altres afers, altres injustícies que ens cal reparar, no siguin matèria a tractar. En el mateix sentit que escoltem com ens recriminen de can govern de Madrid, que ara no toca parlar de reorganització territorial o d'independència, perquè, segons diuen, hi ha crisi i n'hem de sortir entre tots. És clar que, seguin aquest principi, ens podem trobar fent el joc a un govern d'ultradreta, centralista i, perquè no dir-ho, que fa molta vergonya ("<i>me gustan los catalanes porque ... hacen cosas</i>"). Amén que, quan ens diuen que cal dur el vaixell a bon port entre tots, una no es pot estar d'imaginar-se aquestes ments preclares amb un megàfon, cridant: rema! i cadascun de nosaltres suant a mars -i mai més ben dit- per dur-los a ells a bon port, a canvi de les escorrialles, com sempre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És per això, que temes com el llenguatge sexista ens puguin semblar totalment allunyats de la realitat que ens envolta, atenent aquesta mena d'espiral accelerada on ens hem instal·lat. I és que ja ho va dir aquell, parlant dels temps actuals i reajustant la frase de Karl Marx: "la política és l'opi del poble". No hem d'oblidar, però, que amb crisi o sense, la realitat continua essent-hi. I si abans crèiem pertinent parlar de sexisme, malgrat que en la resta del món hi pogués haver misèria, no veig cap raó perquè no en continuem parlant ara. Així, respecte al masculí com a neutre en el llenguatge, la poetessa ens diu:</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<i>"Quan algú amb l'autoritat d'un mestre, per exemple, descriu el món i tu no hi ets, hi ha un moment de desequilibri psíquic, com si et miressis en un mirall i no hi veiessis res"</i>. <a href="http://www.amediavoz.com/rich.htm#UN%20ATLAS%20DEL%20MUNDO%20DIF%C3%8DCIL,%20II" target="_blank"><b>Adrienne Rich</b></a>.</div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Així, doncs, aquest no és un problema absurd, haurem de decidir respecte el llenguatge també, i la inclusió de totes les persones en pla d'igualtat. Que el llenguatge no és cap bajanada ho vam poder veure l'octubre passat en el <a href="http://www.bbc.co.uk/news/world-asia-19973687" target="_blank"><b>Parlament Australià</b></a>.<b> </b>A casa nostra, els moments constituents que podem arribar a viure també en seran sensibles. Si Catalunya esdevé un estat independent, la redacció de la seva Constitució no serà pas una qüestió banal, si vol ser una Carta Magna que inclogui tota la societat, homes i dones, allò masculí i allò femení. O serà la realitat la que, al cap i a la fi, imposarà el seu criteri, sigui la que sigui, i haurem de seguir lluitant tots aquells homes i dones que creiem que la biologia no és destí? Crec que paga la pena fer les coses ben fetes, ni que es trigui una mica més, perquè, la veritat, per fer un pedaç malgirbat ja tenim la transició i tota aquesta patuleia d'impresentables.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Adrienne Rich ha estat traduïda al català, l'<a href="http://www.rizoma-freireano.org/index.php/atlas-dun-mon-dificil--adrienne-rich" target="_blank"><b><i>Atlas d'un món difícil</i></b></a>, per la nostra poeta (que no poetessa) tarragonina <a href="http://www.homenatge.barcelonareview.com/ct.html" target="_blank"><b>Montserrat Abelló</b></a>. I també: un article interessant de Patrícia Soley-Beltran, d'on surt la cita: <a href="http://www.patriciasoley.com/dasuserfiles/rte/Generoesapalabrota.pdf" target="_blank"><b><i>El 'genero': esa palabrota</i></b></a></div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-66831835294478509032012-10-31T07:00:00.001+01:002012-10-31T07:00:08.099+01:00Les llistes (petit, i gratuït, manual d'autoajuda)<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNUwfmUNbaChgBDB6l5o8SL0PPN4JQnT95DBWTFzJqvzLyWmextayiUIiMWqH0ul03iS3WYVbz6qJGWchihszzdVi25pXJEUsDigyOnPlRWJsmq_HUMChv6VBllJPzgZ8DeOOxpNIHUpcm/s1600-h/llistes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNUwfmUNbaChgBDB6l5o8SL0PPN4JQnT95DBWTFzJqvzLyWmextayiUIiMWqH0ul03iS3WYVbz6qJGWchihszzdVi25pXJEUsDigyOnPlRWJsmq_HUMChv6VBllJPzgZ8DeOOxpNIHUpcm/s320/llistes.jpg" /></a></div>
Fa uns quants anys que faig llistes de coses. Normalment llistes mentals, que m'ajuden a definir millor allò que penso. Les llistes són una bona manera de precisar, de convertir un marasme en una paraula o en una frase, un exercici de síntesi, en definitiva.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig començar a fer llistes a partir de quan l'àvia em donava troques embolicades perquè les desembullés, mentre els meus ditets anavent tibant d'aquí i d'allà, amb l'àvia repassàvem, sobretot qui eren els parents, a quina branca pertanyien i quina característica els definia. A més, les llistes, si són per escrit, et permeten jugar amb els conceptes, i fer anar fletxes amunt i avall, relacionar coses que, moltes vegades no ho faries en el pensament, veure reiteracions innecessàries, connexions impensables... Aquesta part la vaig aprendre amb la <i>hermana </i>Altirriba, que em va ensenyar a fer esquemes. Per cert que va durar ben poc a l'escola, era massa intel·ligent i tenia massa entusiasme per ensenyar, vaja, fora de la norma.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així, en algun període de la meva existència, en un d'aquells moments on pots caure en la terrible temptació de comprar-te llibres d'autoajuda, vaig decidir no "ajudar" a cap autor i ajudar-me soleta, aleshores vaig fer dues llistes en dos fulls distints: la llista de les coses més terribles, repugnants i horroroses que m'han passat a la vida, de les indignitats rebudes i comeses, i la llista de les coses bones, edificants, importants, gracioses, alegres, elegants que havia fet mai. Noteu el meu extrem dramatisme, inevitable en aquells instants, què hi farem!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va ser un exercici interessant que no vaig fer en un sol dia. Cada dia m'hi posava a reflexionar i escrivia només dues línies a cada llista, per força. Primer vaig tendir a omplir més el full de les coses horribles, però això, evidentment, no em va satisfer. També em semblava que les coses que posava a la bona eren bestieses sense importància. La llista em va obligar a revisar-ho tot una altra vegada, per la qual cosa, aquelles coses tan dramàtiques de la llista negativa van ser reformulades i van anar passant poc a poc a la llista positiva. Potser ara ja no eren tan grandiloqüents, ni tan teatrals, però eren coses <i>bones</i> que n'havia extret de les <i>dolentes</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Finalment em vaig obligar a revisar les quatre rampoines que quedaven en la llista negativa, perquè, desenganyem-nos, servidora no és pas tan important com per haver fet res tan abominable com perquè quedi escrit en un paper. Finalment vaig poder fer una sola llista, encara deu voltar per casa. Ara, amb la consciència ficada en la llista, procuro que allò que faig només sigui susceptible d'anar a parar a una d'elles. A quina?<br />
<br />
Que tingueu un bon -i reflexiu- Tot Sants i pels que feu pont un bon Dia de Difunts, i pels que treballem ... també.<br />
-----<br />
El 19 de febrer de 2010, la Kika, també parlava en el seu blog de <span style="font-size: large;"><a href="http://kikaslog.blogspot.com/2010/02/stardate-llistes.html"><b>llistes</b></a></span>.</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-26618898929750484992012-10-29T07:00:00.000+01:002012-10-29T07:00:12.086+01:00Mirant per la finestra XII<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi9j9PWInS5oELIDJsH1SNwv07LwKZANAWddiPp-K0UZlB86PQGDRok-4Lkud9Vza1XWMv6I1_wtuJzOX0GbgsZcoOhfoIpf-R5innM-JvLIGgkZSUtIX9MEPVcyJL5yv4ceshulFD1yHp/s1600/20121025_154306.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi9j9PWInS5oELIDJsH1SNwv07LwKZANAWddiPp-K0UZlB86PQGDRok-4Lkud9Vza1XWMv6I1_wtuJzOX0GbgsZcoOhfoIpf-R5innM-JvLIGgkZSUtIX9MEPVcyJL5yv4ceshulFD1yHp/s320/20121025_154306.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fins aquí la meva finestra durant set anys</td></tr>
</tbody></table>
Estic mirant per la finestra, i a la plaça de pedra, on hi ha l'església del meu poble, només s'hi veuen jubilats sota un cel negre de tempesta. El vent mou les fulles i mou els jubilats ensems, que intueixen el patac que s'aproxima.<br />
<br />
Penses en quants dies et queden al davant d'aquesta finestra, sembla que ben pocs, i si bé saps que et fa feliç el canvi, també t'enduus el seu record i enyoraràs les velles pedres de l'església, la plaça, els jubilats, la quitxalla i les dones magribines amb les seves converses animades i incomprensibles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Són ben curiosos els tombs que dóna la vida, sobretot pels que la vivim en perpètua expectació, aquells que no ens acabem de creure mai que res del que estigui passant sigui real. Tantes vegades et veus obligada a reflexionar per comprendre les distintes realitats que veuen els demés i et preguntes què és el que fa que tu ho vegis de distinta manera. Ben poques dites són més encertades que la que ens diu tants que a tants caps, tants barrets. I acabes, una mica desencisada, no cal dir, acceptant que cadascú veu i viu com li sembla, o com la seva intel·ligència li permet, tu inclosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara les fulles dels arbres s'agiten ferotgement amb el vent de la tempesta que s'apropa sense remei, i ja no hi queda ningú a la plaça. Només hi resten les pedres, els fanals, els til·lers, la font i els xiclets enganxats a terra. I penso en com, ara, el meu cap barrina davant aquestes coses, els xiclets, les destrosses ... En un jo-abans ho veia, és clar, i feia la queixa clàssica sobre les autoritats o les persones. Ara em pregunto què cal fer perquè la gent actuï pensant en com afecta el que fa als altres? Fer pels demés no és fer, també, per un mateix? Com podem convèncer?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Penso què, en algun altre indret, ara mateix, algú altre està en una finestra fent-se preguntes sense resposta. Curiosament, si hi vaig, el lloc em semblarà més net, més alegre, més interessant que no pas el meu, quan la realitat és que serà exactament igual. Perquè qui haurà canviat seré jo, que estic de viatge i no seré, en aquell moment, la mateixa jo que sóc ara.<br />
<br />
Un tro fa tremolar els vidres de la finestra i em fa estremir. El món és, i no deixarà de ser perquè ho demani. Ja falta menys, m'he tallat els cabells, és senyal de canvi i, entretant, jo aquí, escrivint la meva última finestra de la plaça.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFL7IebsERvXRec1o0V4dIycxqZTbW8CsLkY6X5rFHVOUvUxYyYmUpeQ7sNhqNi2Lz46JBgt9bCq6RXCWbSeSRrF0aXGCTmyP7kybPEg8ZrdSYBX5bsQ-gDjbYJ9h9Q8SfFiJfhCPIHv_X/s1600/20121024_171521.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFL7IebsERvXRec1o0V4dIycxqZTbW8CsLkY6X5rFHVOUvUxYyYmUpeQ7sNhqNi2Lz46JBgt9bCq6RXCWbSeSRrF0aXGCTmyP7kybPEg8ZrdSYBX5bsQ-gDjbYJ9h9Q8SfFiJfhCPIHv_X/s400/20121024_171521.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A partir d'ara, la meva nova finestra ... fins no sé quan.</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-51140868193870157182012-10-26T07:00:00.000+02:002012-10-26T07:00:09.281+02:00Web de la setmana: ParaNorman<div style="text-align: justify;">
No m'agraden les pel·lícules de terror -em fan por- i les de zombis menys -em fan fàstic-, per tant, ja us podeu imaginar que no n'he vist cap, ni de pel·lícula ni de sèrie. Ara, les pel·lícules d'animació <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Stop-motion" target="_blank">stop-motion</a> em fascinen d'allò més, per això, aquesta setmana us proposo l'<b><span style="font-size: large;"><a href="http://paranorman.com/open/stop-motion-zombie-lab" target="_blank">stop-motion zombie lab</a></span></b> del film <b><a href="http://paranorman.com/" target="_blank">ParaNorman</a></b> i que proveu de fer la vostra pròpia versió.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/LcBh0o83xjs" width="460"></iframe></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Bon cap de setmana!</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-77362137809397354572012-10-24T07:00:00.000+02:002012-10-24T07:36:17.309+02:00Evolució<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.pysnnoticias.com/wp-content/uploads/2012/10/15a54_Ciencia_pez-gran.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="248" src="http://www.pysnnoticias.com/wp-content/uploads/2012/10/15a54_Ciencia_pez-gran.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">de <b><a href="http://paleorama.wordpress.com/2012/10/23/descubren-los-origenes-evolutivos-de-la-dentadura-hace-380-millones-de-anos/" target="_blank">Paleorama en la Red</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Diu que una colla de savis han descobert els orígens evolutius de la dentadura fa ... 380 milions d'anys! I jo, com sempre, fent tard. Tot just, ara estic aprenent com funciona això d'ensenyar els ullals quan pertoca.</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-9312055090904372262012-10-22T07:00:00.000+02:002012-10-22T07:00:06.085+02:00Mirant per la finestra XI<div style="text-align: justify;">
Estic mirant per la finestra, i a la plaça de pedra, on hi ha l'església del meu poble, hi veig un dels homes més rucs que conec. I no és pas dèria meva, sinó que aquest personatge ha demostrat, ara i adés, que és ben ase. Una sola de sabata d'aquelles que, a més, se la passen fent-se el saberut arreu on cauen. L'home passeja una criatura en un cotxet, una nena de la que n'és avi, i s'asseu al pedrís assolellat amb la bebè encarat. La nena, que és una nena preciosa, juga amb els penjolls de joguina, els dóna a l'avi i, aquest, els li retorna tot fent-li moixaines.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Se'ls apropa un conegut, també jubilat, com l'home més enze del poble, s'asseu amb ell i tots dos comencen a parlar amb la bebè, d'aquella manera que es parla als bebès quan saps que no et mira ningú. Els dos homes es miren i se somriuen, no ho poden evitar, algun mecanisme biològic els obliga.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aleshores penso que aquest home, tan beneït i agre, quan treu un biberó del cistell, comprova que estigui a la temperatura adequada, s'adreça a la criatura amb dolcesa, l'alimenta, i veient la felicitat de la nena, ja no em sembla gens menyspreable. Hi ha alguna cosa de redempció en les mans d'un infant, quelcom que transforma, o pot transformar les persones, o el pensament que en podem tenir d'elles. I ara, quan ensopegui amb l'home més ruc del poble, o hagi de suportar alguna de les seves ruqueries, no podré evitar sentir un respecte que, fins aleshores no havia estat capaç de sentir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els jubilats se'n van amb la nena i la plaça queda en mans de les dones magribines i les seves criatures. I entretant jo, aquí, escrivint.</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-7654357407416709174.post-70370505564351974912012-10-19T07:00:00.000+02:002012-10-19T08:22:28.225+02:00Web de la setmana: Lliures o morts<div style="text-align: justify;">
<i>"Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra ... Catalunya pot sortir-se'n sense comptar amb l'univers, però els seus veïns no se'n poden sortir sense Catalunya."</i> Voltaire, escriptor i filòsof (1694-1778)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.columnaedicions.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/21385/lliures-o-morts-650.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.columnaedicions.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/21385/lliures-o-morts-650.jpg" width="208" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>Lliures o morts</i></b> és una novel·la històrica, escrita pels periodistes David de Montserrat i Jaume Clotet, amb un protagonista al més pur estil Braveheart: <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ermengol_Amill_i_Moliner" target="_blank">Ermengol Amill</a></b>. Personatge històric, és per mitjà d'ell que podem conèixer la dimensió de país que va tenir la Guerra de Successió, de la qual, tantes vegades, només hem sentit a parlar del setge de Barcelona i para de comptar. La novel·la també compta amb una <b><span style="font-size: large;"><a href="http://www.lliuresomorts.cat/" target="_blank">WEB</a></span></b>, i, per una vegada, em permeto agradar-me d'una novel·la històrica, perquè en conec els autors i perquè sé que està molt ben fonamentada. Aprendre història també pot ser entretingut.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>"En tanto en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra."</i> Francisco de Quevedo, escriptor (1580-1645).<br />
<br />
Bon cap de setmana!</div>
Clidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.com10