No tenir gaire criteri musical em dóna la llibertat de què m'agradin cançons força diverses sense sentir-me'n culpable, gens ni gota. Teniu permís per imaginar-me a la cuina, amb sabatilles i davantal, fent veure que el cullerot i el muntador de nata són unes maraques.
Connie Francis, Siboney a la pel·lícula 2046 de Wong Kar Wai
(que l'Allau diu que és horrorosa i que a mi, juntament amb 2001 del Kubrick, m'ha proporcionat unes migdiades esplèndides)
Clídice, ja se sap, diu la cultura més popular de totes que el que és bo per a uns no té el perquè ser-ho per a d'altres. Si et fa feliç, la música és bona; tant si sona com si no sona.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
A mi m'agraden les maraques, mani, si por el pico...
ResponEliminaSigui com sigui, comences la setmana amb un bon ritme, eh? A veure si tot continua així.
ResponEliminaI Buena Vista Social Club.... el chanchan.... ummmmmmmmmm, jo també menjo de tot Clídice, millor que no pas estancar-se amb un sol tipus de música :) petons de dilluns!
ResponEliminaTant com horrorosa potser no. I no saps el que donaria per veure't a la cuina amb les maraques improvisades.
ResponEliminaescalar que si, Clídice! molt bones propostes, alegren un munt!!!
ResponEliminaPodria subscriure els tres, en el cas de Connie Francis en el seu temps. Ara, no t'has de preocupar d'aixó ara no s'en diu poc criteri musical, s'en diu ser "eclèctic" que fa fe fi i querd amolt "modelno"
ResponEliminacuidata
En aquest món hi han orelles per tot, cadascú que escolti el que li ve de gust...
ResponEliminaQue m'estàs fent la competència per veure qui penja cançons més "cool" els dillubns?? ;-)
ResponEliminaEn aquesta ocasió discrepo mol de l'Allau i penso que 2046, junt amb In the mouth of love és una peli molt bona i plena de referències cinèfiles.
ResponEliminaAlgun dia haurem de dir quines músiques ens posem per cuinar, a mi em va força bé en Glass, però també el Bowie sense descartar el jazz.
La música sempre està bé, sigui quina sigui... i amb maraques inclòses millor! jo ballo el tango amb l'aspirador i... tant panxa! :D
ResponEliminaFrancesc M. la millor música sempre és la que fa feliç a cadascú, ja tens raó :) Salut i Terra
ResponEliminaStriper el millor per al ritme :)
XeXu val més començar amb bones intencions, així els pitafis sempre són més minsos :)
Cris petons de gairebé dimarts :) si, és millor menjar de tot :)
Allau aquesta visió ni per calers! ;P
rits les penes ja vénen soles, val més fer exorcismes ;)
Francesc P. el son cubano m'agrada molt, ara tampoc cal abusar-ne i si, dec ser molt "modelna", perquè sóc del tot eclèctica :)
garbi24 sortosament :)
SM ui nooooooooo, que no hi ha ningú més cool que tu! :D
Lluís jo, tan aviat puc cantar això, com les cançons de monges. Si és que ja es veu: no tinc criteri :P
Thera hihihihi és que l'apiradora dóna molt de joc ^^
de tant en tant és bo tenir ànima de maraca
ResponEliminaSi Jesús, sobretot perquè l'associem a l'alegria :)
ResponEliminaBones peces.
ResponEliminaDel director Wong Kar Wai, recomano molt la peli "Deseando amar", hi ha una peça de música bellíssima i considero la peli una obra d'art, no sé si la coneixes.
I de Buena Vista Social Club, em dur records, de quan els vaig descobrir, recomano el documental que va fer sobre el grup en Ry Cooder.
Si senyora! Eclèctica del tot! jo també ho sóc i tant m'agrada un bolero com una copla com una sardana,en un moment donat... o una òpera. Tant li fot, mentre sigui música i m'arribi per alguna banda :)
ResponEliminaGEMMA Deseando amar és una de les meves preferides, 2046 és més onírica, però també em va agradar molt :) I el reportatge de Buenavista també l'he vist, veig que compartim força referents :)
ResponEliminaArare penso com tu, t'ha d'arribar, és una connexió directa amb el teu interior i, per aquestes coses, no hi ha cànons :)