Divendres, divuit de setembre
Estimat diari,
la Laura és evident que no és el que semblava i que ha abusat de la meva bona fe. Avui, a l'hora d'esmorzar, se n'ha anat amb en González. Al final la mosqueta morta s'ha descobert. Estic convençuda què s'hi deu ficar al llit, només per fotre'm. Ja l'he calat jo a a aquesta. Segur que n'està maquinant alguna contra meu, que ja m'ha passat més d'una vegada. Aquí, a casa, continuo fent veure que em prenc les pastilles, però les llenço totes a l'aigüera i en Josep Lluís no sospita res, feliç en el seu món de vaixells en miniatura.
(continuarà, ànims que ja falta poc!)

em puc carregar la Laura, no et preocupis, semblarà un accident laboral.
ResponEliminavaixells en miniatura!
ResponEliminajo tampoc no em prendria les pastilles...
ja li ha passat més d'una vegada?
Estem entrant en fase de crispació, la Laura corre perill
ResponEliminaMolt bona l'aparició dels vaixells en miniatura...!
ResponEliminaVaixells en miniatura! Ara s'entén tot.
ResponEliminaAra ja sí que olorem el final de la interminable història...de roses o de podrit, ja ho veurem.
ResponEliminaVaixells en miniatura? Però no era un món de llibrots i andròmines?
ResponEliminahahahahahahahaha i mira que m'heu fet riure :D sou boníssims!
ResponEliminahe anat enrera per llegir tota la història, feia dies que no la seguia! déu n'hi dó amb aquesta Laura!
ResponEliminaa mi tb m'ha fet gràcia això del món de vaixells de miniatura!!!
Suposo que l'acabaràs el 8 de març, dia de la dona treballadora!
ResponEliminaA aquest Josep Lluís també sembla que li caurà una de grossa...
ResponEliminareconec que no entenc res, només llegint aquest tros del diari aquesta entrada diria que hi ha alguna cosa, o que hi ha hagut alguna història amorosa entre en Gonzalez i la protagonista, sinó aquest enuig perquè flirteja amb la Laura i que no et fa cas a tu i l'altra a la inòpia amb els seus vaixells en miniatura.Això de les relacions personals és molt complicat. En fi, que no sé de que va la serie...
ResponEliminasaluuut
Ànims dius? Si quan s'acabi la trobarem a faltar!
ResponEliminaAra mateix crec que hauríem de fer alguna cosa pel pobre Josep Lluís!
Ui, jo estic ben perduda però m'ha agradat.
ResponEliminaSalut
Aquest Josep Lluís potser que estigués més al cas.
ResponEliminaAvia'm! Algú coneix o pot anar a avisar al pobre Josep Lluís?? Ai, ai, ai... :P
ResponEliminaMira ,si està penjada de la Lura millor que li digui,potser fins i tot es pot trobar una sorpresa.Ara ,si es deixa les pastilles aquí hi pot haver un daltabaix important!Que s'aparti el Josep Lluís i els vaixells en miniatura!
ResponEliminaM'acabo de posar al dia. A veure com acabarà, això...
ResponEliminaCom que ja falta poc! Esperem més d'un apunt amb detalls de l'esquarterament!
ResponEliminaai ai ai.... que ja es preveu un final tipus "atracción fatal" eh?
ResponEliminaM'agrada la història, com la estas maquinant i portant :) Petons dominicals!!
ei! gràcies per ser-hi! m'encanta com ho esteu enfocant :)
ResponElimina