divendres, 19 de febrer del 2010

Del diari d'una dona (7)

(Ve d'aquí)

Diumenge, tretze de setembre

Estimat diari,

els caps de setmana se'm fan molt llargs sense la Laura. En Josep Lluís m'ha proposat anar a passejar amb ell. He acceptat pensant que potser tindria sort i trobaria la Laura a la Rambla. No ha estat així i hem tornat a casa barallats. Finalment, avui em prendré una pastilla per dormir.

(continuarà)
a

29 comentaris:

  1. maria19 de febrer del 2010, a les 6:13

    jo crec que és el millor que pot fer, prendre's pastilles :-)

    ResponElimina
  2. Francesc Mompó19 de febrer del 2010, a les 6:37

    L'amor és capriciós. Em sembla que anava bé amb el darrer comentari que hi vaig deixar.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Carme J19 de febrer del 2010, a les 7:46

    Uuf. . . que no acabi tan malament com imagino. . . Sang i fetxe?

    ResponElimina
  4. Montse19 de febrer del 2010, a les 8:18

    ai, és que enamorar-se no té gènere!!!!

    veurem...

    ResponElimina
  5. Garbí2419 de febrer del 2010, a les 8:30

    cupido ha desviat la fletxa, ha tocat i clavat fort

    ResponElimina
  6. Galderich19 de febrer del 2010, a les 8:37

    No serà el Josep Lluís Núñez?
    A no, que la seva dona no cal que treballi!
    Volem sang i fetge, ja!

    ResponElimina
  7. MARTELL DE REUS19 de febrer del 2010, a les 8:43

    Igual la Laura si que estava a la Rambla en forma d'estatua humana i ha passat desaparcebuda a la nostra protagonista.

    ResponElimina
  8. Cris (V/N)19 de febrer del 2010, a les 8:53

    S'està penjant de la Laura? Ais, si és que és una dona perfecte.... o no? Bon cap de setmana Clídice :)

    ResponElimina
  9. Eulalia19 de febrer del 2010, a les 10:00

    Ai galderich! la imatge del Nuéz en aquest escenari m'ha fet u rapel·lús. Jo no sé perquè pensava en el Josep LLuís Carod Rovira...
    Calla, no, la imatge és igualment esgarrifadora!

    ResponElimina
  10. Eulalia19 de febrer del 2010, a les 10:02

    PS Bufff...ja em perdonareu el cúmul d'errades tipogràfiques de l'anterior comentari

    ResponElimina
  11. Lluís Bosch19 de febrer del 2010, a les 10:11

    Segueixo pensant que la virtud del serial és que cadascú dels qui el seguim ens fem un relat completament diferent. D'això se'n diu eficiència narrativa, em penso.

    ResponElimina
  12. Clidice19 de febrer del 2010, a les 10:13

    Reconec que és una vergonya, però m'ho estic passant pipa :) La veritat és que crec que podem comprovar que l'important són els comentaris :)

    ResponElimina
  13. Pantagruel19 de febrer del 2010, a les 11:35

    Una pregunta indiscreta, Clídice: és aquest diari d'alguna manera autobiogràfic? En aquest cas, ets tu més aviat Laura o la dona del diari? No contestis si no vols.

    ResponElimina
  14. Clidice19 de febrer del 2010, a les 11:40

    mmmmm ves a saber, potser només sóc el conserge que s'ho mira! :P

    és un joc, uns personatges que van prenent relleu gràcies a les vostres aportacions :)

    ResponElimina
  15. Carme Rosanas19 de febrer del 2010, a les 14:28

    I la gràcia de saber provocar aquest comentaris... què?

    Doncs no crec que sigui cap vergonya que t'ho passis pipa... nosaltres també!

    ResponElimina
  16. Anònim19 de febrer del 2010, a les 15:00

    És que ens provoques ben provocats. Em fa l´efecte que ens deixaràs ben parats...però ja és això, companys, ja és això...

    montserratqp des de l´ordinador del meu poble

    ResponElimina
  17. Francesc Puigcarbó19 de febrer del 2010, a les 15:06

    jo crec que s'hauria de prendre el tub sencer i així sortiriem de dubtes, que la cosa ja s'allarga massa. o sinó una Valeriana.

    ResponElimina
  18. Anònim19 de febrer del 2010, a les 16:24

    Se n'està obsessionant? Llegirem un trist i dolorós final?

    ResponElimina
  19. sànset i utnoa19 de febrer del 2010, a les 16:39

    Jo crec que en Josep Lluís ja pot anar buscant-se un bon advocat.

    *Sànset*

    ResponElimina
  20. Balaphoto19 de febrer del 2010, a les 17:25

    M'agrad el teu blog!! M'hi pasaré!!

    http://balapertotarreu.blogspot.com

    Frank

    ResponElimina
  21. Clidice19 de febrer del 2010, a les 17:30

    Gràcies Frank :) ens llegim :)

    ResponElimina
  22. Rafel19 de febrer del 2010, a les 19:12

    Vols dir que la Laura no és un submarí del Gonsales i et faran fora del Departament quan menys t'ho esperis?

    Pel que fa al Josep Lluís, en Carod i el Nunyes queden descartats.

    ResponElimina
  23. joanfer19 de febrer del 2010, a les 19:17

    Em sembla molt que aquesta noia s'ho hauria de fer mirar. I no ben bé per la Laura, eh? ;P

    ResponElimina
  24. Met19 de febrer del 2010, a les 20:08

    Quin mal rotllo... espero que no sigui autobiogràfic.
    Bona nit... amb una til·la.

    ResponElimina
  25. Jordi Guerola19 de febrer del 2010, a les 21:47

    Uf! és espantós enamorar-se d`un amor sense cap possibilitat. O si que hi ha?

    ResponElimina
  26. Isabel de Yzaguirre19 de febrer del 2010, a les 23:24

    Aqeusta dona està obsessionada... A veure per on ens sortiràs, Clidice!

    ResponElimina
  27. El veí de dalt20 de febrer del 2010, a les 0:02

    Això no pinta del tot bé...

    ;-)

    ResponElimina
  28. kika20 de febrer del 2010, a les 8:39

    un metge és el que necessita i que li canvii les pastilles! :-)

    ResponElimina
  29. Jordi Tudó20 de febrer del 2010, a les 20:46

    Ai la Laura, a veure si ens la presentes no?

    Salut i sort

    "Al vent"
    www.miradesalvent.blogspot.com

    ResponElimina