dimarts, 23 de febrer del 2010

Del diari d'una dona (9)

(Ve d'aquí)

Dimecres, setze de setembre

Estimat diari,

ahir, amb la Laura, vam tenir molt poc temps per parlar perquè en González ens apretava perquè acabéssim uns informes, i hem hagut de treballar de valent. A l'hora de sortir li he dit si volia que anéssim juntes a prendre alguna cosa, però s'ha disculpat, l'havia vingut a buscar el seu home. He tornat cap a casa una mica trista, la veritat.

(continuarà)
a

20 comentaris:

  1. Striper23 de febrer del 2010, a les 7:20

    De vegades seen nom del amor es prenent drets com controlar una vida quant aixo no pertoca.

    ResponElimina
  2. Sergi23 de febrer del 2010, a les 7:47

    Aquesta psicòpata n'acabarà fent alguna, m'ho estic tement. Però abans pensava que la psicòpata era la Laura, i ara penso que és la que escriu el diari!

    ResponElimina
  3. kika23 de febrer del 2010, a les 7:47

    ja hi estic tan enganxada ara que noto que va massa a poc a poc això...

    ResponElimina
  4. Clidice23 de febrer del 2010, a les 9:09

    No patiu, ja queda poc :P

    ResponElimina
  5. Minnie23 de febrer del 2010, a les 9:13

    Queda poc?Així segur que el final serà inesperat i trencador!jejeje,aquesta és la meva hipòtesi agoserada;P

    ResponElimina
  6. Galderich23 de febrer del 2010, a les 10:06

    Clídice, no ens ho tallis i fes com feien els novel·listes del s. XIX que allargaven les obres en funció de la demanda.
    Vaja plastes la del diari! Mata-la com a mínim... però amb una mica més de temps!

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas23 de febrer del 2010, a les 11:54

    ai! que anem de mal a pitjor!

    potser si que teé raó Galderich!

    ResponElimina
  8. sànset i utnoa23 de febrer del 2010, a les 12:09

    quin gerro d’aigua freda!

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Thera23 de febrer del 2010, a les 12:27

    ...i???

    ResponElimina
  10. Garbí2423 de febrer del 2010, a les 13:00

    Ara quant entro al blog ja no respiro........

    ResponElimina
  11. Francesc Puigcarbó23 de febrer del 2010, a les 13:30

    amor fou? diguen's quan hem de pagar i on s'ha d'ingressar i explica el final, que m'estic posant del nirvis....-¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡'''''''''''''''''fpskjfqlk´nv-mna´jrh9tfcun

    ResponElimina
  12. Francesc Mompó23 de febrer del 2010, a les 14:28

    si és que quan l'amor és pur no importa la quantitat.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  13. Anònim23 de febrer del 2010, a les 17:44

    Ui, ja són moltes les plantades. Quin serà el següent pas?

    ResponElimina
  14. en Girbén23 de febrer del 2010, a les 18:03

    I no serà -pensem a casa- que la tal Laura és la dona del Gonzàlez???
    De fet no en sabem res d'ella: Amb la Laura hem aprofitat per explicar-nos coses de la nostra vida. Bé, de fet he estat jo qui ha parlat gairebé tota l'estona, però és que la Laura escolta tan bé i em comprèn.
    És rebuscat però plausible.

    ResponElimina
  15. bamboo23 de febrer del 2010, a les 19:28

    I si posats a dir, la Laura fos l'amant del Josep Lluis ?
    Vaaaaa que passi alguna cosa ja!!!

    ResponElimina
  16. Rafel23 de febrer del 2010, a les 21:40

    De moment el títol torna a desdibuixar-se.

    ResponElimina
  17. Arqueòleg23 de febrer del 2010, a les 22:02

    Quien és ese hombre que me mira i me desnudaaaa??

    A mi m'ha recordat Passión de gavilanes fixa't!

    ResponElimina
  18. Clidice23 de febrer del 2010, a les 22:25

    hahahaha ja ho sabeu oi que sou els millors? m'ho estic passant pipa amb vosaltres :P

    ResponElimina
  19. Puigmalet23 de febrer del 2010, a les 23:25

    La història passa a les tèrboles roses de la capçalera. El text inferior és pura distracció.

    ResponElimina
  20. Montse23 de febrer del 2010, a les 23:42

    tindrà raó Puigmalet? :)

    ResponElimina