Cap a les nou del matí t'he fet el següent comentari, algun déu ofès no ha volgut que arribarà: Un poema colpidor i molt adient amb el dia d'avui. Espere de tot cor que cada cop siguen menys dones les que puguen identificar-se amb ell.
M'has recordat que jo també vaig fer una sèrie de poemes sobre els maltractaments i des del punt de vista de la víctima... potser els haig de repescar. Norecordo hevar penjat tota la sèrie.
Ara me l'apunto per fer-la analitzar a classe, i així veuré si es queden impacients de més, enutjats per la dificultats o indiferents com és habitual.
ResponEliminaPotser és com una mena d'alternança... a vegades enutjats, a vegades impacients, a vegades indiferents...
ResponEliminaaixx...quin patir... molt bonic molt visual. M'estic imaginat un cos vell contorsinat-se...
ResponEliminaUna abraçada!
Quan veig els teus fons negres em neguitejo...
ResponEliminaIntransigencia, que nos debilita; indiferencia que nos angustia; ansiedad que nos envejece. Describes bien el mundo en el que vivimos ...
ResponEliminaUn abrazo
qui ets tu, mirada, que et permeto fer-me sentir així!
ResponEliminano encaixa gens amb tu, pero retóricament està molt bé la frase, estaria amb en Puigmalet que és per analitzar-la.
ResponEliminaMai la mirada ha de restar enutjada ni indiferent ni impacient davant el gemec de dolor d'una dona que pateix ...ni d'un nen ni d'un home...
ResponEliminaAquests poemes de blanc sobre negre són molt suggerents...Maleïda la mirada impacient, enutjada o indiferent!
ResponEliminaCap a les nou del matí t'he fet el següent comentari, algun déu ofès no ha volgut que arribarà: Un poema colpidor i molt adient amb el dia d'avui. Espere de tot cor que cada cop siguen menys dones les que puguen identificar-se amb ell.
ResponElimina... i com ajuden, per altra banda, les mirades dolces...
ResponEliminaM'has recordat que jo també vaig fer una sèrie de poemes sobre els maltractaments i des del punt de vista de la víctima... potser els haig de repescar. Norecordo hevar penjat tota la sèrie.
ResponEliminaQuant mal poden fer les males mirades; i per què les dones en som especialment receptives?
ResponEliminamés que una mirada ... és un mal d'ull..
ResponEliminam'agraden els teus heterònims amb blanc i negre..
...en blanc i negre
ResponEliminaÒndia m'ha inquietat aquest post! Mirades tèrboles davant gemecs de dolor.... brrrrr... compte!
ResponEliminaTrobo que li treus partit al fons negre, caram.
ResponEliminaUn dia d'aquests hem de parlar d'en Federico Robles i els bucles.
Caram Puigmalet tot un honor :)
ResponEliminaCarme doncs hem de canviar la mirada, la que fem, la que rebem :)
rokins una abraçada guapa :)
Galderich tots tenim fons negres, els meus potser són més escassos, o més amagats :)
Ángel gracias por apreciarlo, un abrazo :)
La Gata Sueca tan de bo es pogués mantenir aquesta actitud.
ResponEliminaPuigcarbó me n'alegro que pensis que no encaixa amb mi :)
Elfreelang és tan difícil superar la barrera d'una mirada a vegades.
Alberich potser maleïda la necessitat d'amor.
Vicicle tots els dies, malauradament, són els de les dones maltractades, d'una forma o una altra.
tirantlobloc si en trobes són les millors.
ResponEliminaEulàlia Mesalles si, les sinergies són importants :)
wanderlust potser perquè ens han ensenyat a dependre d'elles.
lolita lagarto gràcies :)
Mr. Missis controlar les mirades, les emeses, les rebudes ...
Lluís Bosch el fons negre, en aquest blog, resulta força expressiu. Si, en Federico comença a fer-se'm força present.