Si s'enfila gola amunt és que ve de dins, així que gairebé millor fer-lo fora i alliberar-se'n. Serrar les dents és un gest proper a somriure, així que no et caldrà enganyar gaire la cara.
Un somriure és la millor medecina per l'ànima. Tot anirà bé.
Llegia el títol i em sentia la meva veu: "serrar les dents, somriure, tot està bé." Quan res ho està, em repeteixo aquestes paraules contínuament, com un mantra. A mi m'ajuda.
hi ha moments dolents i moments pitjors, em temo etàs en la segona fase. Respira a fons i pensa en el que realment és important i el que no, una bona valeriana ajuda també. Mardita gestoria! dic jo....
Molt ben triat aquest blanc sobre negre: la tipografia que rescata el negre del fons. Bonic, trist i ben disposat. Aviam si podem endolcir entre tots plegats aquest amaretto...
Moltes gràcies a tothom pels comentaris. Ara no puc contestar-vos. Només que avui deu ser el Dia del Blogaire Deprimit o alguna cosa semblant. Tot controlat. Un petó.
amargo el sentimiento amargo sube garganta arriba amargo como una bocanada de hiel amargo
y además en negro... ¡¡Parece que duele y todo, CLI!
Un beso ¿estás bien? es que no se que te he entendido en tu comentario ojalá sí cielo:)) Venga va, CLI, enciende una vela y respira verás como se te pasa...
A mi, que tinc plantilla vella, em sembla que blooger no em permet aquests canvis de fons. Per això ja el tinc sempre negre!
ResponEliminarespira, sobretot, respira
ResponEliminaamargant, si...
ResponEliminaaiiixxxxxxxx.... reconec sensació... sort que despres bé etapa blanca....
ResponEliminaUn cop hagi sortit, posa-hi alguna cosa dolça a la boca, per treure el mal gust.
ResponEliminano serà una etapa, serà una tapa ben dolça que et farà passar ben aviat l'amargor.
ResponEliminael sentiment poc a poc revifarà, segur!
Jo també estic esperant...serrant les dents. Esperant...
ResponEliminaUn magnífic flash posat en blanc sobre negre, com un pensament fugisser d’un malson.
ResponEliminaSalut.
És un flash??? Jo tinc una imatge estàtica! Clídice, què faig???
ResponEliminaSi s'enfila gola amunt és que ve de dins, així que gairebé millor fer-lo fora i alliberar-se'n. Serrar les dents és un gest proper a somriure, així que no et caldrà enganyar gaire la cara.
ResponEliminaUn somriure és la millor medecina per l'ànima. Tot anirà bé.
no vull ser maleduca't, però, heu vist el pix?
ResponEliminaUn moment negre? espero que passi aviat i que trobis alguna cosa que et tregui l'amargor.
ResponEliminaUna abraçada Clídice!
Surt a passejar i busca la companyia d'un bon amic o amiga.
ResponEliminaLlegia el títol i em sentia la meva veu: "serrar les dents, somriure, tot està bé."
ResponEliminaQuan res ho està, em repeteixo aquestes paraules contínuament, com un mantra. A mi m'ajuda.
Tot està bé, tot està bé...
Ànims!
És increïble com ens acostumem a conviure amb sentiments tant desagradables.
ResponEliminaUna recaiguda en el negre? Espero que tot plegat sigui un experiment estètic. Salut (per si de cas).
ResponEliminaM'encanten esta espècie de poemes visuals...
ResponElimina:-) ^-^ 0_0 <:)
ResponEliminaTinc el mateix gust a la boca, són mals temps, però estic convençut que passaran. Ens ho mereixem.
ResponEliminaProva amb gàrgares de llet condensada...;)
hi ha moments dolents i moments pitjors, em temo etàs en la segona fase. Respira a fons i pensa en el que realment és important i el que no, una bona valeriana ajuda també.
ResponEliminaMardita gestoria! dic jo....
Uf, endavant i a veure si fem el dia "depre blocaire" per fer teràpia de grup...
ResponEliminaFa dies que serro les dents i sento la glopada de fel. Amargant.
ResponEliminaHaig de dir que em va semblar més punyent l'anterior, potser ho fa el déja vu, o potser allò de menys és més. No t'ho sabria dir.
Clídice,
ResponEliminaMolt ben triat aquest blanc sobre negre: la tipografia que rescata el negre del fons. Bonic, trist i ben disposat. Aviam si podem endolcir entre tots plegats aquest amaretto...
Les etapes negres solen tenir un tunelet en el que, al final, s'hi veu una llum blanca ben potent.
ResponEliminaMentre, anar practicant el cèlebre "dientes-dientes" pantojil va compensant. Ni que sigui mínimament.
Coincideixo amb l'Eulàlia: no sé perquè però a mi també em va colpir més l'altra vegada.
ResponEliminaSi és un experiment estètic em sembla un repte divertit seguir provant coses i veure el seu efecte.
L'altra cosa és que m'has fet pensar que a la vida també té lloc aquest efecte "em va colpir més la primera vegada". Uf.
Jo també ho veig tot negre! Però segur que passa!
ResponEliminaHola Clidice.
ResponEliminaAquí te traigo una botella de cava de Almendralejo. Pa que te rías :-)
Un petó
Moltes gràcies a tothom pels comentaris. Ara no puc contestar-vos. Només que avui deu ser el Dia del Blogaire Deprimit o alguna cosa semblant. Tot controlat. Un petó.
ResponEliminacadascú te el seu mètode...
ResponEliminaés que la foscor, foscor... fa por!
salut i bon migdia
amargo
ResponEliminael sentimiento
amargo
sube garganta arriba
amargo
como una bocanada de hiel
amargo
y además en negro...
¡¡Parece que duele y todo, CLI!
Un beso ¿estás bien?
es que no se que te he entendido en tu comentario
ojalá sí cielo:)) Venga va, CLI, enciende una vela y respira verás como se te pasa...
En serio, cuídate
subo
Gràcies guapa! :)
ResponElimina