dimecres, 14 de desembre del 2011

Se m'acut que ...

La venjança és un plat ... de gaspatxo.
d'aquí
 Bé, d'acord, se'n surt millor l'Eulàlia de l'Irònicament, però tot és posar-s'hi.
a

14 comentaris:

  1. Galderich14 de desembre del 2011, a les 11:00

    El gaspatxo ni tocar-lo! A l'estiu és el millor que hi ha... així doncs... vigila

    ResponElimina
  2. Allau14 de desembre del 2011, a les 11:20

    Almenys així era a "Mujeres al borde de un ataque de nervios".

    ResponElimina
  3. Vicicle14 de desembre del 2011, a les 11:53

    La venjança és un plat de gaspatxo que se serveix... calent. Arg!, com posaven als tebeos.

    ResponElimina
  4. Ferran Porta14 de desembre del 2011, a les 12:11

    Uitx, un gaspatxo? Ara? casi que em quedo amb un Glühwein, que alimenta "menus" però ja saps com escalfa ;)

    ResponElimina
  5. Joan14 de desembre del 2011, a les 12:18

    Per mi, que no puc amb el pebrot, seria una bona venjança, sí.

    ResponElimina
  6. Anònim14 de desembre del 2011, a les 13:30

    Jo, des de que he descobert l'Ajoblanco, soc un adicte i he relegat el gazpatxo!

    ResponElimina
  7. Garbí2414 de desembre del 2011, a les 14:15

    en el dia que més fred faci....serà una bona venjança

    ResponElimina
  8. Manuel Pérez i Muñoz14 de desembre del 2011, a les 14:41

    M'acabes de donar una suggerència molt bona per a l'hora de dinar.

    ResponElimina
  9. Rokins14 de desembre del 2011, a les 14:59

    res comuna bona verge de nuremberg! (riure malignes)

    ResponElimina
  10. Anònim14 de desembre del 2011, a les 17:38

    Mmmm... què bo! L'has fet tu?

    ResponElimina
  11. Eduard14 de desembre del 2011, a les 20:42

    Per mi segur: no m'agrada. I això que sóc fill d'una andalusa, filla de paresa andalusos, fills de pares andalusos, fills de pares andalusos... Però res a fer. Cada estiu me'l preparen, cada estiu ho intento i res...

    ResponElimina
  12. Mr. Aris15 de desembre del 2011, a les 9:01

    home, aíxi amb el tomàquet molt passat i et pot agafar el mal de Montezuma que no vegis...ja ja ja

    ResponElimina
  13. LEBLANSKY15 de desembre del 2011, a les 23:17

    Clídice, ara si que m'has descolocat! La venjança no eren els caragols arrebossats amb closca?

    ResponElimina
  14. Clidice16 de desembre del 2011, a les 10:40

    Gràcies per passar per aquí. Hi ha moments on una esta, com bé a dit l'Allau, a la vora d'un atac de nervis, àdhuc diria més, a la vora d'un atac nerviós. És aleshores quan, una sortida per peteneres, ens pot retornar l'equilibri necessari per no acabar de petar. M'he divertit molt amb les respostes, una abraçada :)

    ResponElimina