dimecres, 20 de gener del 2010

Escrito na parede do cimenterio

ESCRITO NA PAREDE DO CIMENTERIO


Si os que xacen dentro non poden saíre,
i os que viven fora non queren entrar,
istes rexos muros que coutan as campas
son un monumento da idiotez humán.

Ferreiro, Celso Emílio. Cimenterio privado (1973)


Amb les meves disculpes, he gosat fer-ne la traducció.

ESCRIT A LA PARET DEL CEMENTIRI

Si els que jeuen dins no poden sortir,
i els que viuen fora no volen entrar,
aquests murs robustos que envolten les làpides
són un monument a l'estupidesa humana.
a

21 comentaris:

  1. Striper20 de gener del 2010, a les 7:19

    Doncs malgrat els de fore no vole entrar els murs son per la por dels vius allo que desconeixen la mort i si els de alla no volen sortir doncs no se, no se...

    ResponElimina
  2. en Girbén20 de gener del 2010, a les 7:40

    Recordo haver passat una nit magnífica en un sementeiro -que no cimenteiro- d'un confí de Galícia.
    Aclariré que un sementeiro és un "viver".

    ResponElimina
  3. Olga Xirinacs20 de gener del 2010, a les 8:38

    Bon poeta, Ferreiro. No tothom alça una paret per estalviar-se la por de pensar la mort. I la mort se'n riu, repenjada al mur.

    ResponElimina
  4. montserratqp20 de gener del 2010, a les 9:47

    I els murs dels nostres pensaments encara reforcen més la voluntat de separar més la mort com a "part" de la vida. Els cementiris d´aquí a West Cork són ben diferents. El d´Schull, prop d´on vivim, té unes magnífiques vistes a la badia.

    ResponElimina
  5. LEBLANSKY20 de gener del 2010, a les 10:34

    Tardi explica que hi ha dues formes d'entrar al cementiri de Montparnasse: una, a peu, com a visitant; l'altra, en volandes, si ets ric i t'has mort.

    ResponElimina
  6. Sílvia Tarragó Castrillón20 de gener del 2010, a les 10:41

    El primer lloc que em va portar a conèixer del Maresme el meu marit quan començavem a sortir, va ser el cementiri de Sinera. Em va encantar.

    ResponElimina
  7. matilde urbach20 de gener del 2010, a les 11:17

    O meu cimenterio eiqui.

    ResponElimina
  8. Galderich20 de gener del 2010, a les 11:46

    A mi m'agrada que hagi reixes als cementiris per veure l'interior quan són tancats... sóc una mica freaky!

    ResponElimina
  9. Garbí2420 de gener del 2010, a les 12:07

    Quina raó que te aquest home, però clar molta gent es deprimiria molt en veure cada dia tota la lapidada.

    ResponElimina
  10. Esther i Toni20 de gener del 2010, a les 12:42

    Molt sovint aquestes parets amagan coses interesants,Historia,Arquitectura,Escultura,literatura...no tan conegudes com las Piramides,el TajMahal,Pere Lachaise,Jueu de Praga...

    ResponElimina
  11. Goculta20 de gener del 2010, a les 13:17

    Precisament per la estupidesa humana existeixen els murs, perque hi ha gent que no respecta el descans dels altres.

    El poema molt bonic

    ResponElimina
  12. GEMMA20 de gener del 2010, a les 18:02

    Murs i estupidesa humana... sí, sovint van lligats; ara bé del seu origen humà radicalment indiscutible!

    ResponElimina
  13. Frannia20 de gener del 2010, a les 20:06

    Acertadíssim pensament!

    ResponElimina
  14. assumpta20 de gener del 2010, a les 20:22

    Els de fora, ja els poden anar fent tan alts i tan gruixuts com vulguin aquests murs a l'estupidesa. Tard o d'hora, com per art de màgia, restaran a l'altra banda del mur lamentant-se... o no?

    Encertada l'opció d'en Ferreiro!

    ResponElimina
  15. Ferran Porta20 de gener del 2010, a les 20:24

    M'encanta; quanta raó! I encara sóc més freaky que en Galderich (ep, de bon rollo, eh? ;): a mi, més que veure'ls a través de la reixa, m'encanta passejar-m'hi!

    ResponElimina
  16. Sergi20 de gener del 2010, a les 21:16

    Doncs mira, està molt ben trobat! Suposo que és una manera de separar els dos móns, de dir que allà estan ells i aquí nosaltres. De totes maneres, a altres llocs els cementiris són molt més oberts i de més fàcil accés, fins i tot bonics de visitar.

    ResponElimina
  17. Anònim20 de gener del 2010, a les 22:09

    Molt ben trobada la frase...
    Millor amb xipres i reixes que no amb parets de formigó

    ResponElimina
  18. Clidice20 de gener del 2010, a les 23:24

    Striper cal tenir por?

    Girbén això és trampa :P

    Olga aixecant murs sembla que vulguem oblidar que existeix, un intent va.

    montserratqp vius en una zona de món molt més afortunada en això que no pas nosaltres.

    LEBLANSKY la cosa és que sempre hi acabes entrant, t'agradi o no ;)

    Silvia :) a mi també m'agraden, tot i que els "normals" d'aquest país nostre no pas.

    matilde este é envexable :)

    Galderich sort que t'ho dius tu :P

    garbi24 hi ha "lapidades" i "lapidades", en altres països els cementiris no tenen perquè ser tan tètrics.

    Esther i Toni hola! :) si, algunes amaguen coses interessants, la majoria, llastimosament, són lletgeses que n'amaguen d'altres. Per cert, som gairebé veïns :)

    Goculta potser si, però perquè no em puc treure del cap que ho hem acabat fent per amagar la realitat?

    GEMMA a la que ens despistem acabem fabricant un mur, sempre la solució fàcil :S

    Frannia hola! :) si, aquest home les tocava :)

    -assumpta- si, som molt bons fent murs estúpids que ens fan viure amb il·lusions absurdes, però la realitat sempre s'imposa.

    Ferran hem de quedar, doncs. Sóc força cementiriòfila ;) però dels xulos eh!

    XeXu aquesta és la cosa, perquè nosaltres els fem tan lletjos?

    Ramon m'agraden els xiprers :) res de formigó, ni a la paret ni a dins.

    ResponElimina
  19. Esther i Toni21 de gener del 2010, a les 4:29

    Creiem que tots tenen coses que mostrar-nos,pero normalment anem amb els ulls clots per la tristor.Pot-ser t'agradi http://blogs.que.es/quefoto/2010/1/12/-la-foto-los-bloguers-0018-sueno-eterno-los-pies-de.

    ResponElimina
  20. Montse21 de gener del 2010, a les 15:05

    És boníssim!

    ResponElimina
  21. Clidice21 de gener del 2010, a les 15:08

    ei! guapíssima! Arare :) si, és molt bo :)

    ResponElimina