Estimat diari,
em sento traïda. Com pot ser tan hipòcrita! Avui, quan he arribat al despatx, la Laura i en González estaven xerrant i rient. Quan he entrat han callat i en González ha dit que ja era hora de treballar. Ara entenc la seva actitud d'aquests dies. Estic convençuda que reien de mi. Com em pot haver fet això la Laura? Com es pot haver aprofitat tant de la meva confiança, amb tot el que he fet jo per ella?
(continuarà)

Els fantasmes de la gelosi estan prenent cos. Açò acabarà en drama. S'olora sang i fetge (és que així vendrà més).
ResponEliminaSalut i Terra
la por sempre es allo que no coneixen he imaginem encara que sigui una simple conversa.
ResponEliminaless pastilles ... se n'hauria de prendre unes altres :-)
ResponEliminaAnava a fer un comentari molt en l'estil del que ha dit en Mompó. Doncs això, que aquí algú prendrà mal...
ResponEliminaJa es sent de fons la música de pelicula de por......
ResponEliminaHa, ha... volem sang i fetge o un trio en que la del diari sigui només una voyeur.
ResponEliminaEn González i la Laura que s'ho montin sobre la taula de l'oficina mentres que la nostra dietarista continua treballant observant l'espectacle!
Perdó, però avui és dijous paella...! ;-)
les dones sou el colectiu mes solidari quan cal pero si es cau el que us tireu les punyalades mes besties
ResponEliminaAi que ja desconfia de tot el que l'envolta. No anem bé!
ResponElimina*Sànset*
Aixó es complica......"son los celos" que diria Alaska
ResponEliminaAixò dels fascicles dóna de sí.
ResponEliminaEstà clar que estàs aconseguint que anem canviant les nostres simpaties pels personatges que ens presentes. O no ens sembla ara que el "Gonsáles" i la Laura són més simpàtics i la transtornada la protagonista del diari?
I tanmateix, tot també pot tornar a fer un gir...
nanananana
ResponEliminaLa Laura és una infidel, home! fent el pallasso amb en Gonsàles, però què s'ha cregut? casum l'olla!
ui, ui, ui... aquí hi ha marro! La cosa cada vegada es posa més interessant! ;D
ResponEliminaJa ho deia, era un submarí del Gonsales.
ResponEliminaEi, Josep Lluís on t'has ficat?
Uy!
ResponEliminaRes és el que sembla ... o si? hihihi :)
ResponEliminaSovint donem més importància a aquesta mena de coses de la que realment ténen.
ResponEliminaOstres, està una mica paranoica la nostra protagonista,no?Reien de mi, segur!Aviat sentirà veus!jejeje
ResponElimina