dissabte, 27 de febrer de 2010

Del diari d'una dona (11)

(Ve d'aquí)

Divendres, divuit de setembre

Estimat diari,

la Laura és evident que no és el que semblava i que ha abusat de la meva bona fe. Avui, a l'hora d'esmorzar, se n'ha anat amb en González. Al final la mosqueta morta s'ha descobert. Estic convençuda què s'hi deu ficar al llit, només per fotre'm. Ja l'he calat jo a a aquesta. Segur que n'està maquinant alguna contra meu, que ja m'ha passat més d'una vegada. Aquí, a casa, continuo fent veure que em prenc les pastilles, però les llenço totes a l'aigüera i en Josep Lluís no sospita res, feliç en el seu món de vaixells en miniatura.

(continuarà, ànims que ja falta poc!)

21 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

em puc carregar la Laura, no et preocupis, semblarà un accident laboral.

maria ha dit...

vaixells en miniatura!

jo tampoc no em prendria les pastilles...
ja li ha passat més d'una vegada?

garbi24 ha dit...

Estem entrant en fase de crispació, la Laura corre perill

Lluís Bosch ha dit...

Molt bona l'aparició dels vaixells en miniatura...!

Allau ha dit...

Vaixells en miniatura! Ara s'entén tot.

montserratqp ha dit...

Ara ja sí que olorem el final de la interminable història...de roses o de podrit, ja ho veurem.

Pantagruel ha dit...

Vaixells en miniatura? Però no era un món de llibrots i andròmines?

Clidice ha dit...

hahahahahahahaha i mira que m'heu fet riure :D sou boníssims!

rits ha dit...

he anat enrera per llegir tota la història, feia dies que no la seguia! déu n'hi dó amb aquesta Laura!

a mi tb m'ha fet gràcia això del món de vaixells de miniatura!!!

Galderich ha dit...

Suposo que l'acabaràs el 8 de març, dia de la dona treballadora!

Albert B. i R. ha dit...

A aquest Josep Lluís també sembla que li caurà una de grossa...

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

reconec que no entenc res, només llegint aquest tros del diari aquesta entrada diria que hi ha alguna cosa, o que hi ha hagut alguna història amorosa entre en Gonzalez i la protagonista, sinó aquest enuig perquè flirteja amb la Laura i que no et fa cas a tu i l'altra a la inòpia amb els seus vaixells en miniatura.Això de les relacions personals és molt complicat. En fi, que no sé de que va la serie...
saluuut

Carme ha dit...

Ànims dius? Si quan s'acabi la trobarem a faltar!

Ara mateix crec que hauríem de fer alguna cosa pel pobre Josep Lluís!

GAIA ha dit...

Ui, jo estic ben perduda però m'ha agradat.
Salut

kweilan ha dit...

Aquest Josep Lluís potser que estigués més al cas.

joanfer ha dit...

Avia'm! Algú coneix o pot anar a avisar al pobre Josep Lluís?? Ai, ai, ai... :P

Minnie ha dit...

Mira ,si està penjada de la Lura millor que li digui,potser fins i tot es pot trobar una sorpresa.Ara ,si es deixa les pastilles aquí hi pot haver un daltabaix important!Que s'aparti el Josep Lluís i els vaixells en miniatura!

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

M'acabo de posar al dia. A veure com acabarà, això...

Puigmalet ha dit...

Com que ja falta poc! Esperem més d'un apunt amb detalls de l'esquarterament!

Cris ha dit...

ai ai ai.... que ja es preveu un final tipus "atracción fatal" eh?
M'agrada la història, com la estas maquinant i portant :) Petons dominicals!!

Clidice ha dit...

ei! gràcies per ser-hi! m'encanta com ho esteu enfocant :)