divendres, 5 de febrer de 2010

Freak?

Els companys de party havien caigut. Això succeïa tot sovint en aquest server quan jugava amb sudamericans, les seves connexions eren més inestables i veies com, de sobte, les seves imatges es quedaven congelades i, finalment, desapareixien. Però era un server amb els rates prou equilibrats com per quedar-s'hi.

Ho tenia ben malament, estava just al mig de Lair of Antharas (Loa) i era una pt. L'havien afegit a la party com a healer secundària i la deixaven xupar exp però ara no tenia gaire sortides.

A la sala no s'hi veia ningú, només els malruk soldier que havien respawnejat i els pando. No s'escoltava cap so que arribés de les sales anteriors. Va decidir intentar baixar una mica més dins la cova, perquè si feia relog tornaria a sortir aquí mateix. L'única solució era sortir-se'n o morir. Escoltà amb atenció, semblava que més avall se sentia soroll de lluita.
malruk soldier

El camí, però, era ple de malruks soldier, amb un agro molt fort. Es va arrambar a la paret, resant perquè no estigués bug i un mob d'alguna altra sala la detectés. Va esquivar el primer malruk, si anava amb compte i no feia cap màgia per pànic el pando tampoc es mouria, i li calia que no l'ataqués, les seves llances eren terribles.

Molt poc a poc va arribar fins a la meitat de la rampa. El cor semblava que volia escapar-se-li per la boca. Només li quedava sortejar dos malruks més. Va respirar a fons i va començar a avançar. El primer mob va girar cua i es va allunyar amb el clec-clec clàssic que feien els seus peus armats sobre la roca.

Va córrer, però va calcular malament i va entrar dins l'àrea d'agro de l'últim malruk soldier. Se sentiren els clec-clec del mob que anava directe cap a ella. Va començar una carrera folla.

A baix de la rampa hi havia una gran sala excavada a la roca, amb el sostre molt alt, ben plena de malruk knigts i bersekers i les enormes pytan. No tenia escapatòria. Va començar a córrer cap a la propera rampa amb el convenciment que ja havia llepat.
malruk berseker

Al fons de la sala se sentia soroll de lluita. Un enorme orc verd, humanitzat, estava tot sol, al mig, matant mobs amb un arc i fletxes.

- Heeeeeeeeelppppp! - va cridar pel canal general.

L'orc, en un moviment automàtic, va canviar l'arc i les fletxes per un staff de màgic. Es va posar al darrera d'ell, mentre feia les poderoses màgies que feien els orcs, ell li va donar party i així també la protegia a ella.

Quan els mobs ja eren a prop, de la punta de l'staff va sorgir una bola de foc, amb un parell més va matar un malruk soldier. Amb una rapidesa gairebé imperceptible havia adormit un malruk knigt i havia rootejat una pytan. En un tres i no res es va desfer dels mobs.

- Come - li va dir l'orc mentre s'allunyava cap a un racó resguardat del respawn dels mobs.
- Tnxs, I'm noob, sorry - li va contestar ella. Realment li hagués agradat abraçar-lo, però era una skill que no existia.
- From? - preguntà l'orc.
- BCN, u? - li respongué ella.
- Barcelona, Spain?
- Yes, no :P
- Hahahaha! soy de Madrid yo - li digué l'orc rient, aquesta skill si que la tenien.

Li va llegir el nom surant al damunt del cap: Ouilee

- Gracias tio, soy muy noob yo en esto.
- Si quieres te quedas un rato y subes. Que eres?
- Necro.
- Un buen pj, pero malo en lvls bajos.
- Si, me está costando mucho levearlo. Además como healer es bastante penoso. Ademés tengo mucho lag.
- quita la mula
- no ta puesta
- pos es raro, yo voy bien. Catul? que nombre es?
- Es un poeta romano.
- Vaya, eres un tio raro eh! - li digué l'orc sense parar de disparar fletxes a un undead que voltava massa prop.
- TiA, soy tiA.
- Vale vale, perdona tiA ;P
- Nada, normal, somos muy pocas por aquí.
- Sips.

Quatre anys després ni en Ouilee ni la Catul ja no jugaven a l'L2. Han estat parella de joc durant tres anys. Després la Catul es feu la Cicero i en Ouilee en Rolf. Cada dia s'han trobat dins el joc i han matat, han mort, han participat en sieges, en pvp's. S'han fet d'un clan amb més de cent persones. Però ells sempre han jugat junts. S'avenen.

Avui, cinc de febrer, en Ouilee es casa, amb la seva nòvia de sempre, la Candi. Com què ell és madrileny i ella brasilenya i viuen a Madrid, es casen a Vilassar de Dalt i en català, normal.

La Catul-Cicero hi està convidada, amb la seva parella. De regal els han enviat una caixa de rom Legendario, amb una postal de felicitació on hi posa:

"... claudite ostia, uirgines:
lusimus satis, at, bonei
cniuges, bene uiuite et
numere assiduo ualentem
exercete iuuentum."
CATUL, LXI

Moltes Felicitats!
Ouilee & Cicero

19 comentaris:

Striper ha dit...

Un post terrorifcament bo.

Lluís Bosch ha dit...

Un text molt interessant, sí. Aconsegueix unir coses imprevistes i fer una sorprenent defensa dels jocs de rol. Una filigrana de text.

sanset i utnoa ha dit...

Quants records que m'han vingut a la ment del Diablo II.

Molt i molt juantxi. I molt bo.

*Sànset*

Allau ha dit...

T'anava a demanar que a mi "me hables en cristiano", però com el post acaba bé, et perdono.

Galderich ha dit...

Ha, ha... molt bo! Extraordinari!

garbi24 ha dit...

Quina currada, això es art. Quin nivell!!!!!

estretdebering ha dit...

Molt bona la història! Jo he tingut més d'un alumne que ha pujat nota a anglès gràcies a jocs d'aquests! No són una mica adictius, però?

Thera ha dit...

Bé, a mi encara em queda una mica lluny tot aìxò, i he de reconèixer que al començament em semblava tot plegat una mica enravessat! Segur però, que acaba essent apassionant!

Gabriel ha dit...

Un post sorprenent. Ja ho diu el refrany..."Cada loco con su tema" i si a sobre et dóna felicitat, ostres, fantàstic, no?

MARTELL DE REUS ha dit...

Ostres un servidor el parxís i amb prou feines!

Bé, ara que hi penso també n'hi ha d'altres...

kweilan ha dit...

A mi em costen aquests jocs, però l'apunt està molt bé.

Arare ha dit...

A mi m'agradava més jugar al #trivial...

Molt bo, el post!!!

Felicita els nuvis!

Jo vaig assistir a un enllaç "de començaments virtuals" i ja tenen mainada... tot molt bé. "Sips".

Eduard ha dit...

Avatars i universos paral·lels?
Mentre no t'hi quedis penjat i sigues capaç de trobar Vilassar de Dalt, sembla que no hi ha problema, oi?

F.Puigcarbó ha dit...

primer no entenia res, després ja ho he entés. Que siguin feliços!

Puigmalet ha dit...

Flipant! L'Arkanoid no era ben bé el mateix, em temo.

Albert B. i R. ha dit...

Ostres! Quin final! Al prinicpi em trobava desorientat i a mesura que llegia anava entent. Bé està el que bé acaba!

Clidice ha dit...

Striper moltíssimes gràcies :)

Lluís tu ja m'entens ^^ i gràcies :)

Sànset tot un honor que et sembli juantxi (huas!), no vaig jugar mai al Diablo II, caxis! Per cert que avui he estat en una expo al Centre d'Art Santa Mònica sobre video-jocs (no gaire bona per cert) però he pogut emprovar-me unes ulleres d'aquelles de veure-hi de nit :D

Allau t'hagués contestat en arameu ^^ (quin farol m'acabo de tirar! per favort! aspactaculà! hihihihi)

Galderich senquiu, i és que la realitat, ni que sigui virtual, sempre supera la ficció :)

garbi24 moltes gràcies :)

estretdebering jo n'he après molt, sms-anglès però bé :)

Thera si que ho pot ser per algú que no fa servir l'argot, però bé, a tot s'acostuma una :)

Gabriel bé, felicitat no ho sé, però és divertit :) gràcies :)

MARTELL veeeeuuusssss? ;)

kweilan gràcies guapa, els jocs m'han fet conèixer persones molt interessants?

Arare gràcies, felicitats de la teva part :)

Eduard de tot s'aprén, el bo i el dolent (rodolí!). Però per arribar al bo has d'haver passat per l'altre.

Francesc P. gràcies, els ho desitjaré de la teva part :)

Puigmalet tampoc l'he provat aquest, però és que l'L2 m'ha ocupat molts anys :)

Albert B. i R. tu hi acabes de lligar Shakespeare veus? gràcies :)

LEBLANSKY ha dit...

Òstia, que iaio em sento!

Clidice ha dit...

no home no! LEBLANSKY sóc jo que no faig coses que em pertoquen, i en comptes de fer cortines de ganxet i peücs em dedico a fer coses que fan els meus fills :D