Dimarts, ú de setembre
Estimat diari,
aquest matí m'he llevat contenta. Fins i tot he tingut una mirada amable pel Josep Lluís que dormia com un talòs al meu costat. Feia dies que jo no dormia d'una tirada sense pastilles, també feia mesos que no em llevava amb aquestes ganes d'anar a la feina. M'he descobert a mi mateixa cantussejant mentre em preparava la dutxa i no he dubtat, en cap instant, quin era el motiu de la meva alegria: la Laura.
Quan la Laura va entrar per la porta de l'oficina l'altre dia, com la nova administrativa que treballaria a la taula del costat de la meva, em va fer una certa basarda. Era una noia una mica diferent de les que havien compartit la feina amb mi fins ara. Totes, fins a quatre, havien anat demanant el trasllat i havien desaparegut en altres departaments de la universitat. Els meus primers temors, però, eren infundats, perquè la Laura ja es veu diferent, ja es nota que no és una pusil·lànime com les altres i que, segurament, serem bones amigues.
Trobava a faltar aquesta sensació de camaraderia. A casa, amb en Josep Lluís, tot el dia capficat amb les seves maquetes de vaixells, hem anat perdent el contacte. També l'he perdut amb les amigues que em quedaven de l'escola. L'altre dia, l'única que encara conservo, la Maria Rosa, em va dir que era perquè jo em feia la intel·lectual i que ja no es podia parlar amb mi. Una colla d'ignorants és el que són.
Sé que amb la Laura tot serà d'una altra manera. Quan ens van presentar em va somriure amb simpatia. És de la meva edat, més o menys, i se la veu molt desimbolta, no pas com jo que sempre vaig una mica tibada, ho reconec, massa conscient d'estar treballant en el departament d'investigació mèdica de la universitat. Fins i tot quan el cap, en González, li feia una broma, ella la va rebre amb alegria.
Amb la Laura tot el departament respira joia i estic convençuda que, a partir d'ara, tot anirà millor.
(continuarà)
27 comentaris:
Quina gran paraula: "basarda"!
Crec que aviat apareixerà algun personatge psicòpata...
Sempre m'han agradat els "diaris" perquè revelen la intimitat de les persones, real o imaginada. Compte que els personatges secundaris no et prenguin el protagonisme.
Molt bé, ara m'enganxarás més, no?
Una abraçada.
Molt bé la Laura, d'això se'n diu química. Que duri.
Endavant i sort
A mi també m'ha passat: com la presència d'una persona treballant a prop teu pot canviar la teva actitud vers el treball. Són gent que et donen bones vibracions, que et transmeten un "nosequé" que et fa sentir bé i a gust.
Que duri!!!
Mira que n'és d'important tenir un bon ambient a la feina! Ajuda a llevar-se d'una forma o una altra. A veure si aquestes bones expectatives de la protagonista es compleixen.
"Canteret nou, aigua fresca", diuen que diu la dita.
Salut i Terra
Crec que aquesta és una fórmula molt interessant per als blogs, perquè tots tenen un aspecte de diari íntim, posat a la vista del públic. Un acte exhibicionista molt curiós.
A mi m'ha agradat l'expressió "dormir com una talòs".
Això té una pinta de fer un pet com una aglà que no vegis...
A veure si s erà veritat que anirà millor amb la Laura!
Les Laures no decepcionen, segur, la meva millor amiga s'en diu i fa 31 anys que anem juntes pel món.... Optimisme em transmets, m'agrada, em Motiva, molt bo :) petons Clidice!
A vegades amb la primera impressió, l'encertem i altres ens surt gat per llebre :)
continuarà...
Ja tinc ganes de saber com continuarà...
Ui .....la Laura quina por, ha entrat massa bé a l'oficina.
Recordeu un anunci de colonia que deia:
Tenemos chica nueva en la oficina,
se llama ..(Laura)..y es divina..!
M'has fet pensar,quan en broma me la cantaven en el treball, canviant el nom obviament.
"Ventdel'oficina"?
Estar bé a la feina és important per un diumenge a la tarda com ara, i per cada dia al llevar-se.
Sort!
Bé, no us puc fer cap comentari perquè perdria la gràcia, ja m'enteneu :)
Tot plegat m´ha inspirat pena...però em sembla que no per massa temps. Clídice, no ens facis patir massa.
Compte que la Laura t'està ensabonant i segur que sap com han sortit les altres cames ajudeu-me.
de vegades, una persona és capaç de canviar tot un ambient, de tornar la il·lusió.
de vegades, una persona també és capaç de fer-nos tornar a sentir sentiments completament oblidats o desconeguts.
temps al temps, a veure com segueix aquest diari, ara no ens el pots amagar!
Bon dia, Clídice! Entro avui per primer cop, tot i que el teu nom ja m'és familiar. M'ha fet gràcia el teu comentari a cal Xexu i, de cranc a cranc...
m'agradarà seguir llengint el que passa amb la Laura. Pinta bé.
No us refieu mai de les aparences, i menys a casa meva :P
Hola Violette, benvinguda i gràcies :)
Pinta-la com vulguis... que fa una pinta d'acabar malament tot plegat amb la Laura aquesta pel mig...
A veure, caldrà seguir-la!
;)
pd. paraula de pas misped
miss pet, ja t'ho dic jo.
;)
Avui he llegit totes les entrades de Diari d'una dona (se m'ha amuntegat la feina amb aquestes setmanes d'exàmens). Ignore que hi ha de realitat en ell, però m'encisa com està escrit. Continuaré escodrinyant.
Molts petonets.
gràcies Mercè :) ah! i aprofito per felicitar-te pel primer lloc al concurs d'entrades a blogs :)
Publica un comentari a l'entrada