dimarts, 9 de febrer de 2010

Del diari d'una dona (2)

(Ve d'aquí)

Dimecres, dos de setembre


Estimat diari,


avui ha estat el segon dia amb la Laura al departament. Hem estat parlant a l'hora d'esmorzar. Està casada, com jo, però no amb un enze avorrit com en Josep Lluís. L'home de la Laura és un executiu, fa esport i sembla que són molt feliços. També tenen dos fills: un nen i una nena. A mi m'hagués agradat molt tenir fills, però no ha pogut ser. Realment la Laura és una dona admirable, bona, intel·ligent, culta i amb una vida envejable. Li he preguntat que com era que havia agafat aquesta feina, i m'ha confessat que no volia una feina més especialitzada que la privés d'estar amb el seu home i els fills. Reconec que estic admirada amb ella.

(continuarà)

21 comentaris:

XeXu ha dit...

Segueix fent mala olor això...

maria ha dit...

Sí, un aire de mal rotllet...

Puigmalet ha dit...

Ja sento la remor de la serra elèctrica que s'acosta...

poesiaula ha dit...

a veure... què passarà...
(ens fas abusar dels punts suspensius)
Isabel

sanset i utnoa ha dit...

Aquí tardarà poc en passar alguna cosa...

*Sànset*

montserratqp ha dit...

Ei, dona del diari,sàpigues que has sentit i escrit la teva admiració cap a la Laura en el dia del meu aniversari. Espero que et porti sort...mmmmm

òscar ha dit...

O tots som una bona colla de mal pensats o, efectivament, aquest diari acabarà com el rosari de l'Aurora.

Per cert ... algú sap qui coi era l'Aurora aquesta? :)

Galderich ha dit...

Sídrome d'Estocolm?

Cris ha dit...

Doncs jo m'apunto a que la LAURA és una bona paia.... per cert, pujant al comentari de l'òscar deixo aquest apunt:

ACABAR COMO EL ROSARIO DE LA AURORA

Ocurrió en España, en un pueblecito de la provincia de Cádiz. Existía una cofradía conocida como el Rosario de la Aurora. Sus componentes salían en procesión de madrugada, rezando el rosario a la luz de un farol. Pero, al igual que los cofrades, abundan los camorristas. Y hubo una madrugada en que los devotos se cruzaron con un grupo que los provocó de tal manera que la cosa acabó a golpes.

Extret de: http://www.portal-uralde.com/voxpopuli.htm

apa, petons a tots i no sortiu sense paraigües eh? :)

òscar ha dit...

Ostra Cris, amb tu no jugo al trivial ni boig!!! :)

Cris ha dit...

òscar, sóc la reina dels quesitos i de la recerca de reptes de cercar coses, que jo tampoc conec :) Un plaer, juju

F.Puigcarbó ha dit...

aqui hi haurà marro. Oi?

GEMMA ha dit...

Cada vida és un món, del tot únic i particular. Comparar-se no crec que serveixi gaire...

A veure que ens desvetllarà el teu "continuarà".

garbi24 ha dit...

Això petarà per algun lloc, no se on però petarà.....jejejeje.
Esperant.....

Francesc Mompó ha dit...

I jo que pense que l'assassí és el fill major de l'home de Laura; perquè estava separat i n'aportava un a la nova família.
Ps. això encara no li ho han contat.

joanfer ha dit...

Acabo de llegir totes dues parts i, realment,... això no pinta gens bé. Ai, ai, ai! ;P

en Girbén ha dit...

Existeix un "Journal d'une femme mariée" escrit a quatre mans per Macha Méril i Jean Luc Godard...
I, també, recordo haver vist a Andorra la pel·li: "Journal intime d'une femme mariée" perquè la nostra colla d'adolescents ens pensàvem que hi veuríem moltes tetes...(penós, ja ho sé).
El teu diari d'una dona casada s'hauria d'inscriure a aquest subgènere.

Rafel ha dit...

Pareu atenció al factor Josep Lluís, de moment és l'ase dels cops ...

Clidice ha dit...

n'hi ha que s'hi atansen i n'hi ha que ni de broma :) podríem dir-ne "jugar a Ventdelplà" ^^

demà passat: més :)

Pantagruel ha dit...

Aquí es mastega la tragèdia, no?

Clidice ha dit...

de moment jo mastego el sopar :P i, per cert, Girbén no siguis tan bo amb mi :) això només són exercicis de dits i no vol dir que l'exercitant acabi essent pianista :) però gràcies :)