- Com pots treballar sense llum?
No treballo sense llum, senzillament és que m'agrada la penombra. Treballar sense els fluorescents em sembla essencial per no acabar amb el cap com un timbal. Encara no entenc quina raó hi pot haver per suportar la llum tremolosa i freda d'aquests ginys. És per això que, quan vaig veure el títol
Elogi de l'ombra, i l'autor,
Junichirô Tanizaki, vaig pensar que, de ben segur, els japonesos i jo tornaríem a estar d'acord, com en tantes coses. Que fos un llibre curt, 94 pàgines, i relativament econòmic, foren les altres consideracions a tenir en compte a l'hora de fer-lo "caure distretament" a la bossa del Sant Jordi.
"Es diu que el paper és un invent dels xinesos. El que ens inspira el paper occidental no és més que la sensació de trobar-nos davant un material utilitari, mentre que en veure la textura del paper xinès o del japonès sentim una mena d'escalfor i de serenor. Si bé tots són blancs, la blancor dels paper occidental és diferent de la del paper hôsho o de la del paper xinès. El paper occidental reflecteix la llum, mentre que el hôsho i el paper xinès l'absorbeixen suaument, com si fossin l'esponjosa superfície de la primera neu."
Orient i occident, un diàleg impossible? La nostàlgia d'un món que fou i que ha perdut davant l'empenta de l'occident, estrident i cridaner, que ofega sota el seu utilitarisme segles de tradició, és el que es desprén d'aquest petit assaig. No és difícil fer-te'l teu, perquè aquest suposat món "nostre", també ens ofega a nosaltres. Si més no, en el cas dels catalans, que és el que conec més, amb les nostres masies de parets gruixudes i finestres petites; els que les hem viscudes, podrem comprendre fàcilment l'enyor de l'autor d'unes ombres que tot ho embellien.
"No és que per principi no ens agradi res que brilli, però sempre ens han agradat més les coses que tenen una ombra profunda que les que tenen una brillantor superficial. Tant en les pedres naturals com en els materials artificials, hi volem veure una llum tèrbola que ens faci pensar en el llustre del pas del temps."
Qualificació: pourquoi pas?
* Mono no aware: concepte estètic i espiritual que sovint es defineix com la sensibilitat per les coses, la tristesa per la fugacitat del temps o la bellesa del que és efímer.