dilluns, 23 de juliol de 2012

Stoner

En va parlar l'Allau al seu blog i poc s'hi pot afegir al seu article/apunt/post/comlivulguisdir, pel que qui en vulgui una ressenya com cal, val més que el visiteu.
d'aquí
En el meu cas, al darrera d'ell i d'en J. que va ser l'últim llibre que va llegir -li'l vaig regalar jo-, el vaig (tornar a) comprar un divendres a les sis de la tarda, i el vaig acabar de llegir l'endemà, a les sis de la tarda. Enmig vaig fer tot de coses destinades a l'existència, com menjar, dormir, desmenjar, fer cabal a la meva família ...
Vet aquí una de les rareses del que ells anomenaven "opinió generalitzada" que van aprendre aquell estiu. Tots dos havien estat educats en una tradició que els deia, d'una manera o una altra, que la vida mental i la vida sensorial estaven separades, i, de fet, contraposades; havien cregut, sense ni tan sols haver-hi reflexionat, que se n'havia d'escollir una en detriment de l'altra. No se'ls havia acudit mai que una pogués reforçar l'altra; o com que l'encarnació va arribar abans que el reconeixement de la veritat, va semblar un descobriment que era seu i de ningú més.
Qualificació: si encara no l'has llegit no sé pas que esperes, de debó.

9 comentaris:

matilde urbach ha dit...

Vas fer un gran regal a en J., Clidi.

Carme ha dit...

Doncs me'l compraré ala primera llibreria que passi... m'has convençut!

Enric H. March ha dit...

Vida mental i vida sensorial, inseparables l'una de l'altra. Jo no seria el mateix, si no. Cap de nosaltres ho seria. I és una cosa de la qual se'n parla poc perquè en la vida mental hi ha el millor i el pitjor de nosaltres.

Elfreelang ha dit...

Un altre llibre per llegir a la cua! gràcies per la recomanació!

El porquet ha dit...

Apunta't i subratllat!

pons007 ha dit...

res, res, el meu john williams preferit continua sent el compoistor de la BSO de Star Wars i Indiana Jones

Clidice ha dit...

matilde urbach fet i fet, un bon llibre sempre és un gran regal, o un gran préstec :)

Carme a mi m'ha semblat un got d'aigua fresca, begut d'un glop, passa, passa, passa, passa :)

Enric H. March som massa esclaus de la fal·làcia cartesiana, cos i ment separats. Res més lluny de la realitat.

Elfreelang aquest es mereix fer trampes i fer-lo passar al davant, t'ho garanteixo :)

El porquet així m'agrada xiquet! Què tal els geisers? He de passar per casa teua, a veure si tinc un ratet, que porto uns dieees :(

pons007 bé, aquest també m'agrada, però, ni que sigui per equivocació, llegeix Stoner ^^

glamboy69 ha dit...

Me l'apunto! Ara que tinc una hora en tren fins a la feina m'estic devorant tot el que trobo per davant!

Xavier Aliaga ha dit...

Això, que apuntat. El fragment és brutal.