Stoner

En va parlar l'Allau al seu blog i poc s'hi pot afegir al seu article/apunt/post/comlivulguisdir, pel que qui en vulgui una ressenya com cal, val més que el visiteu.

d'aquí

En el meu cas, al darrera d'ell i d'en J. que va ser l'últim llibre que va llegir -li'l vaig regalar jo-, el vaig (tornar a) comprar un divendres a les sis de la tarda, i el vaig acabar de llegir l'endemà, a les sis de la tarda. Enmig vaig fer tot de coses destinades a l'existència, com menjar, dormir, desmenjar, fer cabal a la meva família ...

Vet aquí una de les rareses del que ells anomenaven "opinió generalitzada" que van aprendre aquell estiu. Tots dos havien estat educats en una tradició que els deia, d'una manera o una altra, que la vida mental i la vida sensorial estaven separades, i, de fet, contraposades; havien cregut, sense ni tan sols haver-hi reflexionat, que se n'havia d'escollir una en detriment de l'altra. No se'ls havia acudit mai que una pogués reforçar l'altra; o com que l'encarnació va arribar abans que el reconeixement de la veritat, va semblar un descobriment que era seu i de ningú més.

Qualificació: si encara no l'has llegit no sé pas que esperes, de debó.