dilluns, 29 de desembre del 2008

El ciborg

"A finals del segle XX - la nostra era, un temps mític-, tots som quimeres, híbrids teoritzats i fabricats de màquina i organisme; en una paraula, som ciborgs.
[...]
El ciborg se situa decididament del costat de la parcialitat, de la ironia, de la intimitat i de la perversitat. És opositiu, utòpic i de cap manera innocent. [...] A la inversa de Frankenstein, el ciborg no espera que son pare el salvi amb un arranjament del jardí (de l'Edèn), és a dir, mitjançant la fabricació d'una parella heterosexual, mitjançant el seu acabat en una totalitat, en una ciutat i en un cosmos. El cyborg no somnia amb una comunitat que sigui el model de la família orgànica encara que sense projecte edípic. El ciborg no reconeixeria el Jardí de l'Edèn, no està fet de fang i no pot somniar amb tornar a convertir-se en pols. Potser sigui per això pel que jo voldria veure si el ciborg és capaç de subvertir l'apocalipsi de tornar a la pols nuclear impulsat per la compulsió maníaca d'anomenar l'Enemic. Els ciborgs no són irreverents, no recorden el cosmos, desconfien del holisme, però necessiten connectar: sembla que tenen un sentit natural de l'associació en fronts per a l'acció política, encara que sense partits d'avantguarda. El seu problema principal, evidentment, és que són els fills il·legítims del militarisme i del capitalisme patriarcal, per no esmentar el socialisme d'estat. Però els molt bord són, sovint, infidels als seus origens. Els seus pares, després de tot, no són essencials."

del Manifesto for Ciborg
Donna Haraway


dissabte, 27 de desembre del 2008

La filosofia, en aquest segle nostre ... quin?

"És ben singular que, en aquest segle nostre, les coses hagen arribat fins ací, que la filosofia siga, fins i tot per a la gent intel·ligent, un nom va i fantàstic, que no té utilitat ni valor, per a l'opinió comuna i de fet. Crec que els ergotismes que han ocupat el seu territori en són la causa. És un error pintar-la com a inaccessible per als infants i amb un rostre esquerp, malcarat i terrible."

Michel Eyquem de Montaigne (segle XVI)

divendres, 19 de desembre del 2008

Frase II

No em preocupa COM penso, em preocupa PERQUÈ penso com penso.

Jo

dilluns, 15 de desembre del 2008

Ho sap tothom, i és profecia

Ara que està de moda ser anti-nadalenc, blasmar una època on la gent s'aplegava a casa perquè el món exterior era massa ferèstec. Una època on calia fer les feines petites, els cistells, els esclops, les escudelles i les culleres de fusta. On els infants gaudien de la companyia dels adults, que tenien temps i ganes d'explicar rondalles. On cremava el tió a la llar i ens aplegàvem amb la por de què l'hivern s'allargués per sempre més i la terra no revisqués per a donar-nos els seus fruits ... ara és el moment de reivindicar el Nadal, un Nadal perfectament pre-cristià, perfectament humà ...

HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.
J.V. Foix

Bon Nadal!



dimecres, 3 de desembre del 2008

Ada Lovelace

les dones sempre hem passat per la història amb més pena que glòria, sobretot com a creadores, no així com a objectes, és clar que és aquesta una història escrita per homes per a homes. Per això agraeixo que les casualitats de la vida m'ofereixin petites curiositats com aquesta que connecta dos móns per a mi molt importants: literatura i informàtica; i és d'agrair, també, a la informàtica, la reivindicació d'una dona del segle XIX com la mare de tots els programadors, la creadora. A més, segons els retrats, no estava renyida la seva intel·ligència amb el glamour, que ja n'hi ha prou de l'adustesa d'una Madame Curie. A més va tenir una vida intensament apassionada i morí jove, una joia :P

http://www.laflecha.net/perfiles/tecnologia/ada_lovelace/