dimecres, 27 de juny de 2012

Se m'acut que ...

... a partir d'una certa edat, pot ser que protegir un fill no sigui saber on és a cada instant, sinó que ell sàpiga on trobar-te.
Fotografia de l'Ángel Corrochano del blog Fotos que importan, del tot recomanable!

27 comentaris:

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

MOLT BONA reflexió!! Espero que la meva mare sàpiga aplicar-la algun dia. Una abraçada Clidice.

Laura T. Marcel ha dit...

Si agòbies, no ajudes. D'altra banda la incertesa fa patir.
Sempre és bo saber on som tots però també s'hi ha de saber posar la distància oportuna en cada cas.

Francesca ha dit...

Se t'acut quelcom ben interessant idò. Imagín que, per a alguns, molt difícil de posar en pràctica però.
Passa un dia feliç

Francesc Puigcarbó ha dit...

sel's ha de do nar llibertat, si et necessiten ja et busquen. T'han de trobar emetent però.

GEMMA ha dit...

M'agrada molt el que expresses. I l'escena dels paraigues del tot suggerent.

Bon dia, Montserrat.

Lectora corrent ha dit...

Gràcies per fer-me començar el dia amb aquesta reflexió tan assenyada.

Carme ha dit...

Bona reflexió!

I jo no ho trobo gens difícil.

joan gasull ha dit...

molt ben pensat.......sabrem aplicar-ho?

XeXu ha dit...

Una idea molt encertada, sempre he pensat que no s'ha de collar tant els fills, però han de saber que ets allà pel que sigui. Si mai tinc fills, és un dels meus objectius, veurem si me'n surto. No lligar-los amb una corda, però que tinguin gravat a foc el meu telèfon.

Alba ha dit...

tota la raó! arriba un punt que és taaaaant necessari aquest retorn....

lolita lagarto ha dit...

m'encanta la foto! he anat al web de l'autor i ja me l'he penjat al blogrol!
gràcies!

cantireta ha dit...

Tenir un fil lligat, no un FILL.

Anònim ha dit...

I el problema és que et troben sempre...

Anònim ha dit...

No sóc anònim, sóc el collons del Samsa, però passa que amb aquesta mania que teniu de la comprobació anti-robots sovint hi ha problemes.
A veure si ho desinstaleu d'una puta vegada, home ja!
I això és un missatge per a tothom!

Clidice ha dit...

Hola collons del Samsa, se'm va acudir desactivar-ho i, acte seguit, va començar a entrar collons d'spam, o sigui que de nou a passar per l'adreçador :) sorry i tot aquest tipus de coses.

Galderich ha dit...

El problema és a quina edat!

Aris ha dit...

Tens molt raó, la qüestió es que sàpiguen on trobar-te. però la meva mare quan no em troba a casa m'abronca perquè no li he dit res. mames

Montse ha dit...

Si senyora! Afirmació totalment certa. I, com diu la Carme, en realitat no costa tant.
Només se'ls ha de fer saber que et trobaran i on.

I de vegades, el que costa, és fer-los-ho saber... cagundena, si no, tot seria perfecte.

Baiserssssssssssss

Gemma Sara ha dit...

Bona reflexió. Suposo que això arriba cap l'adolescència, no? Espero saber deixar aquest espai necessari (donar confiança) i ser fàcilment trobable en tots els sentits. Ho aconseguirem!

ha dit...

Touché, molt cert.

:)

Clidice ha dit...

Eduard Ariza Ugalde no és fàcil per una mare aplicar-lo, implica molta elaboració. Crec, honestament que jo ja he trencat el cordó umbilical, encara que m'enyoro molt de temps pretèrits. Què vols! Durant molts anys els fills han estat el motor de la meva existència :)

Laura T. Marcel els criem perquè siguin independents, ens crien per ser independents, doncs que ho siguin! que ho siguem! :)

Francesca difícil ho és, ho reconec. Alguna plorera, d'enyor, ha provocat. Però tot torna on cal, i aprecio massa la meva llibertat com per coartar-la al darrera dels fills :)

GEMMA tots voldríem que els fills visquessin sota el nostre paraigües, fills, pares, avis, família, clan ... Però està bé com està. Fins i tot els paraigües se'ls enduu el vent :)

Lectora corrent no sempre sóc assenyada, però mira, si l'encerto ... :)

Carme se n'aprén a la força, oi? :P

joan gasull com li he dit a la Carme, se n'aprén, per força. Si no ho fas es pateix massa i pots perdre el nord.

XeXu en la nostra societat, on els nens creixen amb cotó-fluix costa molt, la veritat. És un exercici conscient i, en el meu cas, puc dir que m'ha ensinistrat la muntanya.

Alba si la família no et reconeix la individualitat, és molt fàcil que tu acabis no reconeixent la família. És important tenir un bon coixí emocional al darrera per poder enfrontar-te al món tot/a sol/a.

lolita lagarto és molt bó l'Ángel! I un tipus esplèndit! :)

cantireta molt bona aquesta, el fiL no s'ha de trencar mai, així el fiLL no es perd i sap tornar :)

Gregori Samsa :) si que et troben, però ja està bé home, que per això els has tingut! :)

Galderich no hi pateixis, ja t'ho faran saber a base de bronques. Això de l'educació és en dos sentits i l'adolescència sempre he pensat que era un estadi que la natura, espavilada ella, ens imposava per acabar odiant-los i volent-los lluny, ben lluny :P

Montse guapaaaaaaaaa, navegadoraaaaaaaaa, els teus rai, només han de localitzar el Blauet via GPS! :D Com us ho passeu eh! :)

Gemma Sara fàcil no és, i hi ha gent que, al no tenir-ne consciència, es creen moltes infelicitats innecessàries. N'estic convençuda. Potser és perquè els meus pares, per a mi, sempre van ser més germans, a la família, fins ara, hem mantingut el costum de viure tres generacions -o més- plegats, i sempre t'acaben criant els avis, per això la nostra relació sempre ha estat respectant els espais propis de cadascun. :)

hola! :D

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Vaig una mica a misses dites i no sé si encara hi sóc a temps, però no és només això que dius, un dia et diran que quan vulguis sortir a caminar cap a, posem per cas, Can Massana, potser millor que els tinguis informats. I d'aquí a demanar permís hi va només un pas... tot i que tu encara ets jove ;-)

Clidice ha dit...

Miquel Saumell ui! espero que no em vulguin controlar "per baix", que jo no sóc tampoc de controlar "per dalt". :)

Enric H. March ha dit...

Això és el que he pensat sempre del coneixement. No cal saber-ho, sinó on anar-ho a cercar.

Clidice ha dit...

Enrich H. March coincidim al cent per cent, quan treballava a la ràdio vaig aprendre que no es tracta de saber-ho tot, sinó de tenir els telèfons de tots aquells que saben coses :)

Marta Contreras ha dit...

Ummm, m'agrada. No sé si me'n recordaré quan arribi el moment, però ara mateix hi estic ben d'acord.

Clidice ha dit...

Marta Contreras costa molt, no t'he d'enganyar.