dimecres, 20 de juny de 2012

L'avi de 100 anys ... i bla bla bla


Que això dels títols llargs ara ja sembla una obligació. Abans, en Guillem, ho feia fàcil: Hamlet, Macbeth, Otel·lo, Enric V ... en aquest últim es va passar de llarg i tot. Ara no, quan titules un llibre ha de ser llarg, molt llarg, per cridar l'atenció, que, de tant fer-ho, al final avorriran el personal.

El cas és que va caure a casa per Sant Jordi, com un d'aquells llibres que penses que potser anirà bé per treure-li l'angoixa existencial al pare que, amb setanta-set anys, se la passa parlant de rectes finals i tota la pesca.

Fins ara no l'havia atrapat jo, el llibre, que ha passat amunt i avall, i, un cop llegit, constato que no és debades que hagi estat el llibre més venut per Sant Jordi, en els temps que corren. Ens trobem amb el clàssic llibre de l'embolica, que fa fort! I ens passegem per la història del segle XX de la mà de l'Allan Karlsson, d'una penya de suecs, a quin més esborrajat i alcohòlic, amb cameos dels líders mundials, un germà putatiu de l'Albert Einstein, tot de delinqüents de pa sucat amb oli, una pèl-roja mal parlada, una elefanta que es diu Sonja i una filipina una mica curta de gambals.

En un estil que fa pensar en els docu-drames que veiem al televisor, és en la inversemblança mesclada amb la realitat històrica on trobem l'esquer que ens fa empassar aquesta novel·la. De la mateixa manera que l'innombrable escriu sobre catedrals a base de mesclar realitat i ficció, amb les pinzellades eròtiques corresponents i personatges totalment descontextualitzats, aquí hi trobarem la frescor bandarra del sentit de l'humor sense el corsé del políticament correcte, més adients a aquests temps de riscos i primes fora de mida. Escrita pel català Jonas Jonasson -que hagi nascut a Suècia i no es digui Puigdellívol només és una anècdota-, ens adonem que, efectivament, avui ja no hi ha fronteres, ni especificitats sueques que valguin, a part del fred i que l'aiguardent no és exactament igual a tot arreu, malgrat que acabes acostumant-hi.

Qualificació: divertit, i una mica més interessant del que ens pot semblar en una primera lectura.

Nota: en aquest apunt no s'inclouen hipervincles a l'editorial del llibre, La Campana, per l'alerta de virus que dóna la seva web i el que suposa de molèstia per les persones que volen accedir a aquest blog.

17 comentaris:

Evocacions ha dit...

Ja m'havia cridat l'atenció, ja...

GEMMA ha dit...

Jo el volia regalar i quan el vaig voler comprar ja estava esgotat. Ja veuré si ho faig ara que ja l'han reeditat.

Bon dia Montserrat.

Aris ha dit...

després del teu escrit mel llegiré, he estat a punt de comprar-lo un parells de cops però vaig pensar que no valdria la pena

Allau ha dit...

En Pere-Miquel-Saragatona també el deixava bé, o sigui que no deu ser només la bestiesa que sembla.

Gerònima ha dit...

Coi nena!
M'has fet ganes de llegir-lo!
Patonet!

Francesc Puigcarbó ha dit...

li vaig regalar al meu pare suara que en va fer 93 i li va agradar, em ca comentar només, que el final l'havia decebut una mica. Jo encara no l'he llegit.

miquel ha dit...

Com diu l'Allau, jo m'hi vaig divertir força. A més, és d'un vitalisme i al mateix temps d'un escepticisme que trobo que s'adiuen força amb el moment que ens ha tocat viure.

Thera ha dit...

Estic a mitja lectura i de moment, reconec que "no mata"... però, sí, és divertit, té un toc d'humor una mica cítric...
Jo als meus companys els dic que és del tot recomanable com a llibre de platja, lectura més o menys amena, lleuger, molts personatges, moltes situacions i per passar l'estona està bé.
De conclusions, de ben segur que se'n pot treure més d'una.
A mi, se m'està fent un pel feixuc. És un estil massa nòrdic, massa policiac segons com...

Alba ha dit...

El tinc apunt apunt per llegir! N'he sentit bones crítiques... però també algunes que no tant. Ho hauré de provar per mi mateixa!!

XeXu ha dit...

Està en el wishlist, on això vol dir que el té ma mare a casa i que algun dia li passaré a buscar. M'atreu a mitges. Generalment m'atreu més Ken Follett, però ara em dedico a una altra sèrie de totxos, quan és el cas.

joan gasull ha dit...

em va cridar l'atenció quan el varen presentar....però encara no he trobat el moment

Elfreelang ha dit...

jo és que de veritat tinc un munt de llibres per casa que m'estan començant a muntar manifestacions pel passadís perquè els comenci a llegir d'una vegada ....i en aquestes circumstancies com els hi faci el salt i me'n llegeixi un altre ....ves a saber que em faran!!!

Gemma Sara ha dit...

Pensava llegir-me'l algun dia però no tenia pressa, després de llegir-te ja em comença a cridar... té molts números per anar de viatge a Tossa!

Clidice ha dit...

El truc és no esperar una "obra mestra", si és que existeix això, sinó llegir-lo amb alegria i un punt de mala llet, amb ganes de fotre's del mort i del que el vetlla i no oblidar mai que, com més solemnes vulguem ser, sempre tindrem un punt de ridícul als ulls d'algú altre. I, de ben segur, tindrà part de raó ;)

Per fi ja torno a ser mig persona, he acabat exàmens! :D

Eduard ha dit...

Recorda que el gran Billy també va escriure "El somni d'una nit d'estiu on hi va haver molt de soroll per no res" (ara em sembla que m'he embolicat!-).
Doncs és un títol que no m'havia fet gaire patxoca, però ara m'ho fas replantejar...

Rafel ha dit...

A mi també m'ha arribat per sant Jordi i ahir me'l vaig acabar.
Un viatge inversemblant, però ben divertit amb uns personatges que passen d'etiquetes i que aporten frescor.

Clidice ha dit...

La frescor és potser la part més evident. Com explicar una història una mica bèstia sense massa embuts ni "prosopopeia", ni intencions de semblar més transcendent del compte. Val la pena, ni que sigui per netejar neurones :)