L'avi de 100 anys ... i bla bla bla

Que això dels títols llargs ara ja sembla una obligació. Abans, en Guillem, ho feia fàcil: Hamlet, Macbeth, Otel·lo, Enric V ... en aquest últim es va passar de llarg i tot. Ara no, quan titules un llibre ha de ser llarg, molt llarg, per cridar l'atenció, que, de tant fer-ho, al final avorriran el personal.

El cas és que va caure a casa per Sant Jordi, com un d'aquells llibres que penses que potser anirà bé per treure-li l'angoixa existencial al pare que, amb setanta-set anys, se la passa parlant de rectes finals i tota la pesca.

Fins ara no l'havia atrapat jo, el llibre, que ha passat amunt i avall, i, un cop llegit, constato que no és debades que hagi estat el llibre més venut per Sant Jordi, en els temps que corren. Ens trobem amb el clàssic llibre de l'embolica, que fa fort! I ens passegem per la història del segle XX de la mà de l'Allan Karlsson, d'una penya de suecs, a quin més esborrajat i alcohòlic, amb cameos dels líders mundials, un germà putatiu de l'Albert Einstein, tot de delinqüents de pa sucat amb oli, una pèl-roja mal parlada, una elefanta que es diu Sonja i una filipina una mica curta de gambals.

En un estil que fa pensar en els docu-drames que veiem al televisor, és en la inversemblança mesclada amb la realitat històrica on trobem l'esquer que ens fa empassar aquesta novel·la. De la mateixa manera que l'innombrable escriu sobre catedrals a base de mesclar realitat i ficció, amb les pinzellades eròtiques corresponents i personatges totalment descontextualitzats, aquí hi trobarem la frescor bandarra del sentit de l'humor sense el corsé del políticament correcte, més adients a aquests temps de riscos i primes fora de mida. Escrita pel català Jonas Jonasson -que hagi nascut a Suècia i no es digui Puigdellívol només és una anècdota-, ens adonem que, efectivament, avui ja no hi ha fronteres, ni especificitats sueques que valguin, a part del fred i que l'aiguardent no és exactament igual a tot arreu, malgrat que acabes acostumant-hi.

Qualificació: divertit, i una mica més interessant del que ens pot semblar en una primera lectura.

Nota: en aquest apunt no s'inclouen hipervincles a l'editorial del llibre, La Campana, per l'alerta de virus que dóna la seva web i el que suposa de molèstia per les persones que volen accedir a aquest blog.