dilluns, 31 desembre de 2012

... i punt

Mai poder veure la realitat nítidament

Durant les últimes setmanes he estat rumiant quina era la meva singladura blogaire i, si bé fins fa un temps ho tenia ben clar, últimament em sentia terriblement angoixada pel fet de no tenir temps de bloguejar com cal, com em penso, o com m'havia imposat fer-ho.

La vida m'ha canviat substancialment i ara el món real m'exigeix moltes hores, massa hores sent protagonista -a la menuda, no cal dir- m'exigeixen que la reflexió que en pugui fer sigui més íntima, més acurada, només per un principi de responsabilitat ineludible.

Això què vol dir? Doncs és fàcil: no tinc temps per fer cabal a Un tel als ulls de la forma que jo entenc que cal fer-ho. No és pas que no tingui idees, ni temes, ni ganes, ni il·lusió ... senzillament: no tinc temps. I, així, sento que us estic estafant, al no poder fer el seguiment dels apunts, de donar-li una mínima coherència.
Tot té darreres, res és el que sembla
Ara mateix sento que aquests quatre anys i mig han caducat, que la Clídice, tal i com me l'havia inventada, ha prescrit i, cada cop més, la sento lluny de mi mateixa, com algú aliè a qui coneixes d'èpoques passades, de qui en tens un bon record, però amb qui, difícilment, tornaràs a sortir de festa.

No sé, exactament, que ha estat Un tel als ulls. Per a mi ha estat una finestra oberta al món, un medi de comunicació imprescindible durant aquests quatre anys, l'oportunitat de conèixer-vos, de créixer, aprendre ... Però no vull abusar de la vostra amabilitat i és per això que paro aquí.

Potser, algun dia, em vagui de retornar (és una amenaça? potser ja ho he fet, amb més calma), o potser no perquè hauré trobat un altre camí per comunicar-me, per rebre els ínputs del món que m'envolta. En qualsevol cas, no vull deixar passar l'oportunitat d'agrair-vos la presència, la sapiència, la paciència i el camí que, amb alguns de vosaltres, hem fet plegats.
En la llengua que calgui
No ho dic per dir, estimo totes i cadascuna de les vostres opinions, m'agradaria tenir-vos desvirtualitzats per convidar-vos a sopar i fer una tertúlia infinita. Tots els que heu estat passant per aquí teniu grans qualitats i m'heu ensenyat una pila de coses. Però no pot ser. O sigui que: moltes gràcies i, ja ho sabeu, si us cal res, si us puc ser d'alguna utilitat: mvilardosa@gmail.com
Un bocí de mi s'ha quedat al Màrmara, com un bon bocí se l'ha endut Un tel als ulls

I, ja em disculpareu la presumpció, però sempre m'ha enamorat aquest epíleg, que ja us havia posat:

"Si tots nosaltres, esperits,
us hem deixat espaordits,
penseu que us heu endormiscat
quan l'irreal us ha sobtat,
que tot aquest assumpte inútil
no ha estat sinó un somni inconsútil.
No em renyeu gaire, bona gent;
si ens perdoneu, serà excel·lent.
Amb una sort no ben guanyada,
per escapar d'una xiulada,
us dic, tan cert com jo sóc Puck,
que esmolarem el nostre lluc.
Si no, digueu-me mentider.
Bona nit, doncs. Que us vagi bé.
Concediu-me les mans, amics,
i Puck, si pot, us farà rics."*

d'aquí

Salut i fortuna pel 2013!

Per cert, aquest és l'punt 888, o sigui que un xinès ho trobaria una casualitat feliç. Segur que hi tornaré, però no aquí.


*SHAKESPEARE, William. El somni d'una nit d'estiu. Barcelona, 1993. Editorial Vicens Vives. Traducció de Salvador Oliva

54 comentaris:

matilde urbach ha dit...

Bé, val més 888 que 666! I ara, té, aquí estan les mans, Clidi.

Daniel ha dit...

Oh!
Tot té un inici i també un final. I és de savis trobar el moment adient per cada cosa. Però et trobaré molt a faltar. En tot cas, quan organitzis aquest sopar i la tertúlia que dius, apunta-m'hi!
Molta sort!!

El porquet ha dit...

Ooooh... Cli, ara sí que m'has deixat un petit buit. Des que vaig arribar per aquí, fa més de dos anys, recordo que el teu blog (i tu) us vau convertir, ràpidament, en uns dels essencials de la meva vida blogaire. Des que corro per aquí he vist plegar alguns blogs, però potser aquest comiat és el que més m'ha tocat. La teva escriptura fresca, la teva manera d'entendre el món, les teves lliçons de cultura i història... han estat petites lliçons magistrals per a mi.

Em quedo amb tot el que he après en aquest racó teu. Em quedo amb la meva estimada Cli... amb la que m'enorgulleix compartir sang i esperit ponentí!

Aumón com en aquest blog!

Ens llegim, ens escrivim, ens trobem allà on sigui, no ens acomiadem pas.

Un potxó ben gros!

Miquel Saumell ha dit...

Doncs mira, Clidice, tu t'ho has buscat: aquest que estàs llegint és l’últim comentari que et deixo al "tel"... fins que decideixis reobrir-lo, que intueixo que més tard o més d'hora ho faràs, que et dic per experiència blogaire (més que tu, si més no en productivitat i en antiguitat) que això del blog genera dependència. I sàpigues que de moment no t'esborro del reader, per si les mosques. No ho dubtis, som molts que trobarem a faltar les teves reflexions a la xarxa. Apa, bon any... tot i que no sé si t’ho mereixes deixant tants orfes blogosfèrics pel camí, així, "de sopetón" que diuen aquells ;-)

Gemma Sara ha dit...

Ostres, no podia dormir i he entrat a bloguejar i em trobo amb aquest comiat... Tu també vas ser dels primers blogs des que em vaig obrir al món i sempre m'ha agradat la teva ironia, la teva sinceritat i la teva saviesa, penso que ets molt sàvia! Penso que trobarem la manera de no perdre'ns de vista, perquè alguna cosa de l'animeta ens hem tocat.

Molta sort pel 2013 i més enllà, molts petons, Clidi!!!

Puigmalet ha dit...

Ja té nassos fer aquest apunt el dia dels Nassos... El problema del temps és universal i t'entenc molt bé, tot i que avui és als teus lectors als qui se'ns entelaran els ulls.

Una abraçada, montserratina. I fins aviat, on sigui.

McAbeu ha dit...

Sense comentar-hi gaire però jo també anava passant per aquí i em sabrà greu no poder tornar a fer-ho.
Molta sort d'aquí en endavant en tot el que emprenguis i FELIÇ 2013!!

Puigmalet ha dit...

Ja té nassos escriure això el dia dels Nassos. Comprenc perfectament això del temps, però avui els qui tenim els ulls entelats són els teus lectors.

Una abraçada, montserratina. I fins aviat, on sigui.

Mireia ha dit...

Ens quedem sense web de la setmana? Això no és fa. Fora bromes, tothom a de triar el camí que l'hi és millor, i si en aquest moment el blog és més una angoixa per falta de temps que una alegria... no s'hipot fer més.
Molta sort d'aquí en endavant i esperem la teva tornada

Gemma Sara ha dit...

I no podem votar-ho democràticament??

joan gasull ha dit...

et trobarem a faltar.....segur, però el temps desgraciadament ens mana. Que et vagi molt bé cada dia del proper any i els que vagin vinguen

montse ha dit...

Salut, bona aventura,
Esperem el retorn.

Carme ha dit...

Bon any 2013 i bones noves i diferents aventures, Montserrat.

Et trobarem a faltar, no en dubtis ni una mica. Una abraçada gegant!

AlfredRussel ha dit...

M'has deixat sense paraules, Clidice. Molta sort, una abraçada (i tan de bo que ens retrobem prompte en algun revolt del camí).

Mercè Piqueras ha dit...

Doncs si no és en el tel als ulls, espero llegir-te ben aviat en un altre lloc. Hi ha blocaires que només publiquen un cop la setmana. Podries fer-ho així. Però no ens deixis sense els teus escrit si us plau...

en Girbén ha dit...

Mira si t'entenc, Clidi, que - excepcionalment- he pujat la persiana del Foravial en honor teu.

Una abraçada!

Elfreelang ha dit...

A mi em sap greu que pleguis del blog....entenc això del temps, ho entenc molt bé, en fi ha estat un plaer llegir-te i un plaer haver tingut l'oportunitat de saludar-te in person el 14 d'abril ...si tornes fe-nos-ho saber que vindrem tot prest a llegir-te ....estarem per aquí ,et desitjo un molt bon i venturós any nou 2013!

Elfreelang ha dit...

i acabo per cert el dia dels nassos ens has deixat amb un pam de nas....l'inesperat sempre sorprèn....Clidice arreveure!

Salvador Macip ha dit...

Dona, que això no serà el mateix sense tu! Millor "enganyats" que "abandonats"! Però entenc el què dius que quan no pots dedicar tant de temps com vols al blog és frustrant, a mi em passa també. En fi, ens llegirem/veurem per aquests móns de Déu, no?

Quadern de mots ha dit...

Que vagi bé, Clidice, que el camí sigui llarg i ple de noves aventures.

Eduard ha dit...

Sabem que ja t'ho havies plantejat en iniciar la teva etapa de política activa. Suposo que ho has meditat prou i que la Clidice s'acomiada de debò.La trobaré a faltar, sens dubte, ja que ha estat una de les guies infaltables d'aquest camí del col·lectiu antiartista que porto amb més bona o mala fortuna.
I afortunadament, ens queda la Montserrat, i sé que ens retrobarem aviat, en algun nou viarany.
Feliç 2013, doncs, i a reveure...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Les obligacions se les autoimposa cadascú. Nosaltres sempre llegim allò que ens vols oferir (ens sembli poc o molt).

La Clídice ha anat creixent amb la Montserrat. Segur que ni l'una ni l'altra sou la mateixa de fa 4 anys i mig.

Bon any i fins ben aviat! Avisa'ns on trobar-te per aquesta xarxa de mones!

XeXu ha dit...

Ens toca respectar les teves decisions, perquè no hi ha més remei. No servirà de massa que et digui que t'ho pensis, que com diu altra gent, és millor ser-hi poc que gens. Tampoc que això de no tenir temps, i fins i tot les ganes, que no són el teu cas, va a temporades, i que en un futur, tard o d'hora, tornaràs a gaudir d'un temps per dedicar al que vulguis. Potser et vindrà de gust escriure altre cop, però pel que dius, consideres aquesta etapa tancada. Esperarem doncs, una nova etapa, espero que ens en faràs partícips. Mentrestant, bona entrada d'any, i millor continuació. Fins aviat.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ha estat un plaer compartir les teves vivències durant aquests anys. Com diria Llach: Torna aviat!

salut i Bon any 2015, o 2016

Gerònima ha dit...

Ostres Clidice! Això sí que ha sigut una sorpresa! Et trobaré a faltar molt. M'encantaven els "Se m'acut que ..." :)
Però bé, les coses canvien i jo m'alegro d'haver-te conegut i et desitjo que tot et vagi molt bé! aquest 2013 que començarem i toooots els que vinguin a continuació!
Una abraçada!

Montse ha dit...

Aix, ja saps que jo vaig estar a punt de fer el mateix... t'esperarem (perquè tornaràs!)

Una fortíssima abraçada i moot bona singladura!

Bon Any!!!

Aristofeles ha dit...

amb 259 seguidors, aquest es un dels blogs més representatius de la blogsfera catalana, com quan la Nuria Feliu va dir que es retirava...( o no ho va dir?).

lolita lagarto ha dit...

algú pot imaginar una Catosfera sense Montserrat? ens has serrat el Mont!:)
et trobaré a faltar!, no sé si a la Cli o a la Montserrat.. segurament a totes dues..
no suporto els comiats o sigui que fins aviat Montserrat! i que la vida et faci feliç..

Vicicle ha dit...

Doncs molta sort, Montserrat. Ha estat un veritable plaer seguir-te. Tant de bo t'ho repenses aviat. Un petó. A reveure.

Barbollaire ha dit...

Tot i que jo també sóc del que t'he dit poques coses (t'ho he dit més d'un cop, el nivell del teu blog sempre m'ha fet molt de respecte...), t'he llegit sempre.

Espero que, de totes maneres, no ens perdis la petja.
I si mai muntem una farra tipus sopar veïnal, vulguis riure una estona amb nosaltres.

Moltes gràcies, Montserrat, per tot el que has compartit amb nosaltres.

Fins ara...

Una bosseta de petons dolços!
I que no et falti un somriure cap dia.

Enric H. March ha dit...

Si creus que ho has de fer, millor fer-ho. Segur que d'una manera o d'una altra ens anirem creuant. En tot cas, fins ara ha estat un plaer. Molta sort i no deixis de fer el que t'agrada.

David ha dit...

Em sap greu no poder continuar llegint-te. No comentava gaire sovint (això del temps que dius) però et seguia. Entenc el que expliques i per tant tan sols em queda esperar que més endavant puguis tornar-hi. En tot cas, un plaer i molta sort!

Evocacions ha dit...

En un món errat prendre el té amb la Montserrat és un plaer.
Serà impossible que et vagi malament. Gràcies.

MARTELL DE REUS ha dit...

Dius que sents que ens estafes al no tenir prou temps per seguir els apunts. No t'ho creguis pas!

En canvi d'altres (i no precisament bolgaires) si que ens estafen contínuament i no hi ha manera que pleguin, hagin passat 4 anys, 8 o molts més...

El món és del tot injust.

Bona sort i bon any 2013 i tots els altres que vindran.

Calpurni ha dit...

FELIÇ [MILLOR] ANY NOU !!!

Allau ha dit...

Juraria que t'havia escrit un comentari, fa dies. No està bé que em censuris ;P.

No em lamentaré ara pel fet que ens abandonis. Res no és tan greu com pot semblar. Ja sé que ens trobarem a un racó o un altre.

Angel Corrochano ha dit...

No soy muy de creencias, pero si te deseo lo mejor en 2013
Un abrazo

Thera ha dit...

Oh!! M'has deixat sense paraules... De tota manera et desitjo un Feliç 2013!!!
I... si un dia tens la tentació de tornar a "entrar" encara que només sigui per un moment... que no passa res...

Salut!!!!

Clidice ha dit...

matilde urbach rica me'n feu vosaltres. sempre he tingut problemes amb aquest vers ;)

Daniel com n'hi ha amb Cent peus, n'hi ha amb cent blogs. Apuntat quedes per la propera "canalonada" ;)

El porquet ets un solet xiquet. Res no mor mai del tot, el The End en un llibre no vol pas dir que l'autor no en faci un altre ;) Aumón com a Ponent!

Miquel Saumell ets molt amable, però ja saps que sóc incorregible -i tossuda-. La veritat és que ara em convé més un blog de cambra que no pas un blog orquestra ;)

Gemma Sara res és per sempre, ja ho has vist, però de tot sempre acaba naixent alguna altra cosa.

Puigmalet bé, una és nassuda de mena :) Fins aviat ... el 12? :)

McAbeu tu i jo som d'aquells que es miren sense dir gran cosa. M'encanta el teu blog malgrat que m'hi senti com una perfecta beneita :) No n'encerto mai ni mitja! Ens veiem ... pels puestus! :)

Mireia sí, sense Web de la setmana ... i no, no em busquis més aquí, però ves a saber per on :) Una abraçada :)

joan gasull gràcies, ens seguim llegint, això segur :)

montse Clidice's returns? segur que sí, però no a l'Un tel :) Gràcies :)

Carme segur que ens retrobem :) bon any!

AlfredRussel tu gira la cantonada i m'ensopegaràs :)

Mercè Piqueras gràcies guapa, com li he dit a n'en Saumell, un blog de cambra és el que ara m'abelleix :)

Girbén ets un sol! Moltíssimes gràcies! I que consti, m'he copiat de tu ^^

Elfreelang a reveure guapa :)

Salvador Macip i tant! a tu és difícil esquivar-te ;)

Quadern de mots i que triguem molt en arribar a port, perquè la terra ferma sempre ens mareja una mica als navegants ^^

Eduard a la teva/vostra disposició :) això del servei públic no és una fal·làcia, ans és la vocació del servei a la idea de la tribu :)

Víctor Pàmies i Riudor és per això que Un tel als ulls ja s'ha fet feixuc, pesa massa. Val més recular per avançar. Ens veiem aviat!

XeXu escriure ho faré sempre, que m'escric al damunt -una altra cosa és fer-ho bé-, i no marxem mai del tot. Ànims la gent dels c@ts, que sou tots uns cracs :)

Francesc Puigcarbó sempre em quedarà el teu blog amo i senyor de la blogosfera :)

Gerònima moltíssimes gràcies guapa, segur que ens retrobem.

Montse moltíssimes gràcies i molt bon any! a veure com ens en sortim d'aquesta ;P

Aristofeles hahahaha no sé pas si ofendre'm amb això de la Núria Feliu ... bé, no, no m'ofèn, que punyeta! I no em retiro, només tanco Un tel als ulls. 888 entrades, 120.178 visites i 14.879 (amb aquest 14.880) comentaris, poden arribar a fer-se molt feixucs. Sobretot pel respecte que es mereixen. Gràcies guapo :)

lolita lagarto la Catosfera sobreviurà hahahahaha, només faltaria! i fins aviat, tu busca en Wally :)

Vicicle gràcies, el plaer és sempre llegir els teus escrits. No et perdré la roda, segur.

Barbollaire gràcies a tu per ser-hi i per ser tan generós. Els blogaires són, sou, som generosos i compartim allò que ens omple i tu ets algú que parla en majúscules. Petons :)

Enric H. March això segur, ja sóc massa gran per deixar de fer el que he fet sempre: el que m'agradava :) N'estic convençuda que ens ensopeguem. A l'Ateneu, potser?

Evocacions de ben segur home feliç que, passi el que passi, trobaré algun motiu, en un breu instant, per recuperar bocins de felicitat. Fins al final. Et seguiré visitant.

MARTELL DE REUS gràcies! i que tinguis un molt bon 2013. Que el tinguem tots plegats :)

Allau vols un altre plat de canalons? :)

Ángel Corrochano me tomo tu deseo como un vaticinio. Esperaré tus fotos como siempre, con la sorpresa en los ojos. Un abrazo.

Thera igualment guapa! entrar entraré, segur, però no aquí, que ja no toca. Punt i final a aquesta ... obra?

Galderich ha dit...

Surto uns dies a escampar la boira pel Baix Aragó i la Terra Alta més o menys desconnectat i em trobo amb aquesta notícia.

Només dir-te que quan algú escrigui la història de la Catosfera hi haurà un lloc extens per mèrits propis -i no parlo de xifres- per a Un tel als ulls i la Clídice. Trobarem a faltar els teus apunts, el web del divendres i els teus comentaris intel.ligents.

A la xarxa segur que se't trobarà a faltar.

Gràcies per acomiadar-te amb unes magnífiques imatges d'Hagia Sofia i per l'amistat fora de la wifi. Ens veiem aviat comentant com et va la vida d'exblocaire.

Clidice ha dit...

Gràcies Galderich :) ens veiem aviat. I de ex res eh! :) Ara mateix me n'hi aniria d'on vens!

María ha dit...

¿Tú tienes corazón CLI? ( sí, sé que sí) pero...

¿De verdad te parece bonito felicitar el año con un puñetazo en toodos los morros? Perdóname pero es lo que he sentido al leerte mi querida CLI. Nadie puede decir hola y adiós a la vez. Es más, nadie debería decir adiós jamás. Ni en este medio virtual, ni en la vida "supuestamente" real, ni nunca...

El tiempo y las obligaciones que cada cual tiene, son tan relativas y modulables como lo es la propia vida. Nadie pide nada aquí cielo. No hay obligaciones, ni tiempos...como tú dices esto es una ventana por la que un día tú te asomaste y nosotros te dijimos hola al verte asomar y encontrarte, eso es suficiente y eso es lo único importante. Que lo hagas cada día o mes o año en palabras es lo único que buscamos quienes pasamos por aquí. Por favor, no bajes la persiana... deja la ventana abierta y asómate cuando quieras...permanecer, no es estar mi querida CLI, así que solo te suplico que hagas lo que tengas que hacer, cumplas con lo que sea que debas cumplir pero no dejes de permanecer en la forma que sea aquí o donde tu elijas permanecer a nuestro lado...como sea, pero sin irte de ahí.

Hoy me voy de tu ventana deseándote lo mejor en este 13, en el idioma que desees y sientas ( permíteme que este comentario te lo deje en castellano, el catalán es muy querido para mi, pero tristemente no lo controlo, me asusta dejar esto que me sale del corazón en manos de un traductor cibernético que no siente nada... la lengua debe sentirse para que exprese lo que necesitamos, por eso cada uno debe expresarse en la que de verdad sienta y el resto respetar ese deseo ) con los sueños que quieras soñar y tras los que desees correr, con toda la fuerza e ilusión que necesites para hacerlos realidad y sentirte con ello lo mejor posible y con una esperanza...

La de verte asomada a tu ventana, la que sea y donde sea, en letras ( aquí en tu casa/blog o en la mía, en el correo, en donde te apetezca) y este adiós que te he leído desaparezca... solo eso y graaaacias CLI, mil graacias, me gustas, en todas las formas que te he conocido, sé que lo sabes... también de parte de BRO y también para X.-) que lo sepas:-)

Ha sido un verdadero placer tener la suerte de encontrarte y ... sueeerte, muchísima suerte, a veces ella es la que manda, que te acompañe la mejor, el resto sé que lo podrás tú, así que le éxito lo tienes asegurado.



Te dejo esta nota clavada en tu ventana para que la leas cuando vuelvas a asomarte por ella... con toodo mi cariño y un beso enooorme ...

Hasta luego, mi querida CLI :-)

Rokins ha dit...

Ostres... :-( què puc dir.... realment em sap greu....
Una blocaire amb tant d'entissuame com tu... vaja...
En fi... que vagi molt i molt bé...

tens facebook? me'l pots passar?

Un petó!

jomateixa ha dit...

Jo tampoc tinc molt temps per fer voltes i comentar-ho tot, però et feia visites i sap greu que ho deixis.
Quan decideixis tornar fes-ho saber a tothom, que aquí estarem.
Molta sort en el que facis i Molt Bon Any!

rits ha dit...

M'he quedat ben parada, no ho esperava gens. Et troabrem a faltar.

Hi ha un paràgraf del teu apunt, xò, que em diu que és una decisió presa. Si et sents lluny de la Clidice i necessites un nou mitjà o una nova manera d'expressar-te, segur que la trobaràs. Tan debó la pugui conéixer.

Això si, el puck i jo estarem pel vuitè vuitena, encantats que ens vinguis a veure.

Un petó molt gran, Montserrat!!

Epolenep ha dit...

Vaja, uns dies fora i em trobo això! Dels pocs blogs que encara seguia...! Gràcies per tot, Clídice... i bona sort. Un petó.

Lluís Bosch ha dit...

El tancament d'aquest blog vol dir que es tanca un mite indiscutible en l'univers dels blogs. Hem coincidit, has ajudat i després no ens hem entès, hem discrepat i finalment ens hem engegat a pastar fang. Però fins i tot així, quan m'han dit que tanques la parada m'he adonat de tot el què es tanca en aquest gest.

glamboy69 ha dit...

Vaja Clídice! Quina mala notícia! S'et trobarà molt a faltar!
Una abraçada i si mai tornes, fes-m'ho saber!

Marta Contreras ha dit...

Carai. Acabo de tancar el meu i veig que fa uns dies tu vas fer el mateix. Em sap greu, però si cal fer-ho, s'ha de fer. Sort i endavant amb tot!

Rafel ha dit...

Bon any 2013

... i fins ara.

Ferran ha dit...

Jo també estic molt "desbloquejat", com saps, i saps què vaig descobrir, en allunyar-me d'una catos que fins no fa tant considerava imprescindible? vaig descobrir... que allà a fora hi ha vida, tu! Una obvietat, sí, però durant anys pensava que no era possible viure sense blog :S

Sóc un afortunat: t'he pogut saludar i compartir algunes estones amb tu, rollo presencial, i tinc altres vies per contactar-te (i tu a mi). Que nos quiten lo bailao, que diuen, i encantat d'haver coincidit amb la Clídice per aquestes catosferes de Déu.

Una abraçada aus Berlin ;)

Olga Xirinacs ha dit...

Espero no ser jo l'última de dir que em sap greu la teva absència. En general, anem tan faltats d'amics, que quan un fa parèntesi es nota en l'equilibri propi.
Això sí, Clídice, no convé que t'estressis, i ja retornaràs, com l'au fènix, sense que calgui que et cremis, ¿eh?
Gràcies per tot i que tinguis bon camí.

GEMMA ha dit...

Gràcies per tot allò compartit i entregat.
Fins la propera.
Una abraçada, Montserrat.

María ha dit...

Feliç sant Jordi, la meva estimada CLI, Tant de bo totes les teves coses vagin de meravella, més et val perquè et estranyem saps? :-)

Un petó mooolt gran preciosa.