dilluns, 3 de desembre de 2012

Guia excursionista


La Guia excursionista: Olesa de Montserrat i Entorns, és un bon regal pels malalts de la cosa de voltar per la nostra terra. En Joan Soler Gironès, un autor molt jove, ha confegit aquesta guia amb 20 itineraris diferents pel terme d'Olesa de Montserrat, una part de Vacarisses i una altra part d'Esparreguera. Informació patrimonial, històrica i de natura, amb pròleg de l'alcalde d'Olesa, Salvador Prat i del meteoròleg de TV3 Dani Ramírez.

Aquesta guia, derivada del Treball de Recerca de Batxillerat de l'autor, és una obra remarcable per l'excel·lent resultat i el disseny amb què ens arriba. La publicació ha anat a càrrec de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat i la Comunitat Minera Olesana, entre altres. L'autor també manté un blog i també és coautor del quadern número tres de la col·lecció "Quaderns d'Olesa", anomenat El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns.

Cal remarcar que pels olesans, els "entorns" és l'eufemisme emprat per parlar d'Esparreguera, per això no me n'estic d'incloure una de les pàgines de la guia d'aquesta bonica vila veïna d'Olesa de Montserrat. Esparreguera, és clar!


8 comentaris:

El porquet ha dit...

Oh oooooh! Guies excursionistes, tresor dels caminaires, manà dels xirucaires! Encara em segueixo meravellant amb la quantitat de racons, camins, senders, corriols, excursions i sortides que guarda el nostre país arreu. I quan dic arreu és arreu, per tot l'ample i llarg!

Pels d'Esparreguera els seus voltants són Olesa? ;p

Vaig a fer un cop d'ull al blog!

pons007 ha dit...

t'emportes comisió...?

Galderich ha dit...

Molts treballs de recerca d'estudiants hauríen de tenir una difusió fora dels instituts. Encara que només fos virtual. En aquest cas a més és espatarrant d'Esparraguera! (Perdona l'acudit, però hom és dèbil!)

Rafel ha dit...

Veig que la relació entre Olesa ( que està més abaix) i Esparreguera ( que està més amunt) continua sent "apassionant" ;)

PD. M'apunto la ruta per La Puda.

Mercè Piqueras ha dit...

Com diu en Galderich, hi ha treballs d'estudiants que haurien tenir ressò fora de l'àmbit escolar, com aquest. Alguns anys participo en l'avaluació dels treballs que es presenten al Centre de Recursos del meu districte i n'he vist alguns molt bons. En la línia del que avui cites, en recordo un sobre un jaciment romà de Vilanova i la Geltrú, que era molt interessant com a guia.

Per cert, l'autor d'aquesta guia no haurà pas estudiat a l'Escola Daina-Isard d'Olesa?

en Girbén ha dit...

Trobo que és una mostra de perenne dignitat aquest acte de lloar una obra d'un dels vostres veïns; amb els que manteniu una batalla territorial secular.(Pobrissons els d'Olesa, sepultats per la boira vacarissana, mentre a Esparreguera esteu prenent el sol....)
Tot i això, i havent pogut repassar-la, la guia fa tot el goig que anuncies. Endavant autor!

Joan Soler Gironès ha dit...

Ep! Sóc l'autor d'aquesta bella obra! Jaja. Molt content del gran interès que mostreu per aquest treball en els comentaris! I molt content, sobretot a la M. Vilardosa per aquesta publicació inesperada!
Tinc ganes de pujar a Esparreguera a fer una xerrada-presentació sobre aquest preuat patrimoni que compartim! Amb la guia intento que aquest llegat no caigui en l'oblid i segueixi viu!

A! Abans d'aquest també vaig fer una petita publicació com a coautor. Ara intento trobar projectes que puguin sorgir d'aquest, com fer sortides culturals, altres guies, etc. Sempre estic obert a propostes i ja n'estic començant d'altres.

PD: Mercè Piqueras. Sí, he estudiat al Daina-Isard i aquest treball de recerca es va fer allà!

www.guiaexcursionistaolesa.blogspot.com

Mercè Piqueras ha dit...

Enhorabona, Joan, per la feina feta. M'ho pensava, que devies ser de Daina-Isard! D'aquesta escola ha sortit gent que destaca en molts camps.

Fa un parell de mesos, quan, en una reunió de periodisme ambiental a Còrdova, vaig preguntar a un jove emprenedor d'Olesa (25 anys i ja en fa 7 que va muntar una empresa que té clients per tot el món) si havia anat a Daina-Isard, va quedar ben sorprès (érem a Andalusia i ell no sabia que jo era de Barcelona). Quan va dir, al principi de la seva presentació, que era d'Olesa, vaig imaginar-me que era un altre crack sortit de Daina-Isard.

I em fa il·lusió saber que algunes vocacions científiques sorgides en aquella escola han estat esperonades per una dona que conec des de fa molts anys i que m'estimo molt.

Per cert, alguna vegada hi he anat a fer alguna activitat de la Setmana de la Ciència.