dimecres, 12 de desembre de 2012

en OFF


Apardalar-se, provar de respirar durant quatre dies, ja no és el que era, perquè una, innocent, prova d'allunyar-se de tot i tothom i la realitat l'acaba perseguint. En format web, Twitter, e-correu, Whatsapp (ditxosa wi-fi) o venedor ambulant. Perquè no sempre la informació et ve de la tècnica -la gent sol estar viva-, i entre Rajoys i ministres esperpèntics, dèficits públics, Merkels, Síria, Gaza i una mica el mateix de sempre, més dut a l'extrem, o encara pitjor, que no sé si és que m'estic fent vella o és que les coses van a mal borràs més del que ens pugui semblar, i una acaba preguntant-se si té cap sentit provar de fugir de la realitat ni que sigui una miqueta. Però bé, mirem-ho des d'un altre punt de vista: res em sorprèn avui, i si alguna cosa em pot sorprendre, segur que serà positiva. Que, com les meigas, haberlas haylas.

17 comentaris:

El porquet ha dit...

És que has de desconnectar el mòbil quan te'n vas a fer el pardalot! Almenys durant el dia... a la nit, si hi ha wifi a l'hotel o allà on dormis, sempre es pot fer una repassadeta a l'actualitat! ;p

joan gasull ha dit...

arribarem a cercar llocs de pau sense wifi ni cobertura gprs.....

XeXu ha dit...

Avui en dia és realment difícil desconnectar, ho tenim tot a l'abast. Però pregunto jo: volem?

Angel Corrochano ha dit...

Escapar?, muy difícil lo tenemos últimamente. Bueno, yo cuando me tomo algunos días de descanso (de todo), procuro llevar la cámara como único elemento mecánico/electrónico y el móvil, pero apagado. En Reyes hago una escapada de estas (creo y espero) a Pirineos y mi único contacto con la realidad serán los paisanos de la taberna donde tomemos vinos. Ni blogs, ni internet, ni mensajes, ni llamadas ...
Pruébalo

Un abrazo

Anònim ha dit...

Per desconnectar has d'anar a un lloc sense wifi i sense aparells no fos cas que aprop hi hagi un cibercafè i caiguis en la temptació...

lolita lagarto ha dit...

com segueixi així la desconnexió acabarà sent per prescripció facultativa..
els humans ens fem adictes amb tanta facilitat.. fins i tot amb dosi de sadisme.. com ara la síndrome d'Estocolm!

lolita lagarto ha dit...

volia dir massoquisme!

pons007 ha dit...

quina mania en voler desconectar de la vida! com si fos bo desconectar!

Eduard ha dit...

Potser les coses no van pitjor ara, només és que els amplificadors són més potents.
La Humanitat és com una cursa de relleus. El relevista que acaba, esgotat i perbocant els fetges, deu creure que ja no queda cursa. però el que l'ha rellevat continua endavant.

Enric H. March ha dit...

Quant més grans ens fem pitjor va tot. Llàstima que calgui arribar a grans per adonar-se'n.

Gemma Sara ha dit...

Desconnequè?

Gemma Sara ha dit...

M'ha encantat això de que la gent sol estar viva, per cert...

María ha dit...

Un petó enoorme del més semblant que tens per aquí a una meiga, més per la zona geogràfica en què estic, que perquè tingui poders ¡¡cachis!! va a ser que no:-) :-)


et deixo el meu propi provervio meigo: "si no trobes coses positives a mà, invéntatelas" :-)

Muaaaaaaakss gros i muuy feliç finde, CLI.

Gregori Samsa ha dit...

Fàcil
només has d'agafar una merda com un piano i no t'assabantaràs de res

you have try it, baby

Elfreelang ha dit...

Desconnectar avui en dia és difícil, per sort jo encara no piulo....doncs si meigas haberlas haylas .....i anar-hi anat Clidice...en fi bon diumenge i millor setmana!

Olga Xirinacs ha dit...

Connectar, el justet. Ara bé, si ets periodista, eines de l'ofici. Però fàcilment sucumbim a les novetats que al cap d'un moment ja no ho són. Però, ¿per a què alguns voldrien el temps, si no saben estar sols?

Clidice ha dit...

El porquet el mal és que els hotels solen ser avorrits de morir, perquè no sempre pots estar fent ... allò ;P, i si al damunt a fora plou, doncs acabes veient el Polònia ^^

joan gasull me n'adono que ara m'hi fixo quan viatjo, abans de sortir, si hi ha guai-fai o no. Em començo a preocupar.

XeXu no ho sé si ho volem, imagino que també ho porta l'entorn, si estic al capdamunt d'una muntanya tant me fa, però en una ciutat ... ves.

Ángel Corrochano en los Pirineos si que no me conecto ni loca, pero claro, ahí estoy donde más me gusta estar del mundo :) Un abrazo :)

Anònim vagis on vagis, avui, veus el rètol "wi-fi" i peques :(

lolita lagarto i jo que sóc de fer-me addicta per defecte ... sortosament també m'addicteixo a les coses bones :D

pons007 tens una mica de raó, però convindràs que si marxes per desconnectar i no desconnectes és que ets una mica sabata :P

Eduard justa, em nego a creure que els que ens vénen al darrere no tenen futur. Quan caic en el desconhort, m'imagino la pel·lícula dels Monty Pyton, "El dia de la bèstia", i penso que el món és una meravella.

Enric H. March ja ho diuen, quan ets jove pots i no ho saps, quan ets gran saps i no pots. No ho tenim ben repartit això.

Gemma Sara tu ho has dit, gairebé impossible :) i sí, la gent, a vegades, està viva i tot ^^

María tienes razón, por eso uso, y abuso, del photoshop mental, cuando algo se vuelve espantoso procuro buscar la sonrisa de una criatura o de un anciano, es infalible. Un besazo.

Gregori Samsa tinc males ressaques i és una llàstima ^^

Elfreelang piular és terrible, tan fàcil! gràcies guapa!

Olga Xirinacs m'agrada estar sola, m'agrada estar sola entremig de la gent, i m'agrada estar amb la gent. L'avantatge de tenir tan poc criteri com jo és que sóc de fàcil adaptar. Què hi farem!