dijous, 11 de febrer de 2010

Del diari d'una dona (3)

(Ve d'aquí)

Divendres, quatre de setembre


Estimat diari,

Sort en tinc de la Laura! Ahir, quan va arribar a la feina, em va trobar plorant. En González m'havia esbroncat per una pífia. No és que em digués gran cosa, però és que no hi ha dret què se'm critiqui la feina d'aquesta manera, després que ells, els de dalt, se la passen enviant-nos tasques per fer molt mal especificades. La Laura ha esta un àngel amb mi. M'ha abraçat i m'ha consolat. Li he explicat com havia anat tot plegat i m'ha compadit. I és que és veritat, no haurien de tractar-me aixi! El mal és què ells saben que jo sóc millor, que ells només són gent amb bons padrins i això els fot. Sempre que poden, procuren fer-me la punyeta. Però ara, amb la Laura aquí, segurament podrem contra ells.

(continuarà)

21 comentaris:

Striper ha dit...

A la feina pasem tants de temps que cal fuguir dels mal rotllos.

XeXu ha dit...

Una típica conducta a la feina, pensar que fem les coses molt bé i tots els altres les fan malament, especialment, els de dalt. A veure què amagarà aquesta protagonista teva, avui m'ha fet més la impressió que la tal Laura acabarà prenent mal, però encara no sé per on van els trets.

garbi24 ha dit...

Encara li tirarà els trastos la Laura.

sanset i utnoa ha dit...

Massa sovint passa això a la feina. Els més ineptes i els "llimacs" intentaran que els què realment treballen no tinguin el protagonisme que es mereixen.

De totes formes, segueixo sospitant d'aquesta Laura...

*Sànset*

Lluís Bosch ha dit...

Una radiografia ràpida de les "relacions laborals" o dels "recursos humans".

montserratqp ha dit...

He tingut la gran sort de mai treballar en n lloc que passin cses om aquestes, que sembla que són molt normals.

Ens ho fas gruar, eh!

en Girbén ha dit...

Veig a la Laura com una superdotada, tant de la intel·ligència tàctica com de la mala fe. Li acabarà fotent un "mobbing" a la teva coneguda que es quedarà seca.
(I ja té collons la campanya promocional-juvenil de La Caixa que juga capciosament entre moving i mobbing; justament ells, que desnonen necessitats a diari).

F.Puigcarbó ha dit...

no em diguis que aqui hi haurà marro?, no t'escau.

Eulàlia Mesalles ha dit...

ai ai ai, que des que ha començat aquest diari, que alguna cosa em fa mala espina.

òscar ha dit...

Tinc la sospita que la Laura tirarà la pedra i amagarà la ma.

Agnès S. ha dit...

Si fessis un concurs que consistis en seguir la història, sortirien relats de tot tipus.
Que tanta amabilitat en una recent arribada, fa pensar...

Si més no, si és cert tot això, jo de tu aprofitaria de lo bo que hi ha en tot això! Hehe!

Eli ha dit...

Al tanto amb aquestes consolacions... Be, jo no m'enfio ni de la meva sombra.. saps???Quan necessitis alguna cosa, millor que vinguis aqui??
Vinga molts ànims bonica!

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Acabo de llegir els tres primers capítols d’aquest diari però no sé ben bé què dir... Suposo que el fet que utilitzis la lletra cursiva vol dir que no n’ets tu l’autora, o tal vegada vaig errat. En fi, seguirem el relat amb interès.

Clidice ha dit...

a tothom, gràcies pels comentaris. Alguns, no gaires la toquen, d'altres ni per casualitat, però aquesta és la gràcia del joc.

Aviso: aquests textos no són experiències personals.

Aviso 2: tot allò que hi ha al blog està escrit per mi, si és d'un altre autor ho especifico amb títol, autor i lloc de publicació.

És un text de creació, o més ben dit un joc, sota l'etiqueta d'En Fascicles.

kweilan ha dit...

Està bé saber qui és l'enemic. Què fareu ara la Laura i tu?

joanfer ha dit...

Malauradament, a la feina, això és el pa nostre de cada dia. N'hi ha que neixen amb l'estrella, i d'altres que neixen estrellats...
El relat segueix prometen! I jo segueixo sense refiar-me gaire de la Laura (segur que és una d'ells...). ;P

Galderich ha dit...

Uf, massa evident... esperarem que la cosa continui perquè aquesta Laura es destapi per sorprendre'ns.

Puigmalet ha dit...

¿La Laura es destaparà? Encara la veurem a la Galeria X...

Clidice ha dit...

hahahahaha esteu pitjor vosaltres que jo! :D

Un petonàs família :)

Carme J ha dit...

Trobo que la sorpresa ens la donarà el personatge que narra la història. No sé bé perquè, però no veig que sigui aigua clara !

Raquel Estrada Roig ha dit...

hahaha, els ulls se m'han aturat en aquest post! Curiós, el cas d'aquesta noia...ehem...;)