divendres, 19 de febrer de 2010

Del diari d'una dona (7)

(Ve d'aquí)

Diumenge, tretze de setembre

Estimat diari,

els caps de setmana se'm fan molt llargs sense la Laura. En Josep Lluís m'ha proposat anar a passejar amb ell. He acceptat pensant que potser tindria sort i trobaria la Laura a la Rambla. No ha estat així i hem tornat a casa barallats. Finalment, avui em prendré una pastilla per dormir.

(continuarà)

29 comentaris:

maria ha dit...

jo crec que és el millor que pot fer, prendre's pastilles :-)

Francesc Mompó ha dit...

L'amor és capriciós. Em sembla que anava bé amb el darrer comentari que hi vaig deixar.
Salut i Terra

Carme J ha dit...

Uuf. . . que no acabi tan malament com imagino. . . Sang i fetxe?

Arare ha dit...

ai, és que enamorar-se no té gènere!!!!

veurem...

garbi24 ha dit...

cupido ha desviat la fletxa, ha tocat i clavat fort

Galderich ha dit...

No serà el Josep Lluís Núñez?
A no, que la seva dona no cal que treballi!
Volem sang i fetge, ja!

MARTELL DE REUS ha dit...

Igual la Laura si que estava a la Rambla en forma d'estatua humana i ha passat desaparcebuda a la nostra protagonista.

Cris ha dit...

S'està penjant de la Laura? Ais, si és que és una dona perfecte.... o no? Bon cap de setmana Clídice :)

Eulàlia Mesalles ha dit...

Ai galderich! la imatge del Nuéz en aquest escenari m'ha fet u rapel·lús. Jo no sé perquè pensava en el Josep LLuís Carod Rovira...
Calla, no, la imatge és igualment esgarrifadora!

Eulàlia Mesalles ha dit...

PS Bufff...ja em perdonareu el cúmul d'errades tipogràfiques de l'anterior comentari

Lluís Bosch ha dit...

Segueixo pensant que la virtud del serial és que cadascú dels qui el seguim ens fem un relat completament diferent. D'això se'n diu eficiència narrativa, em penso.

Clidice ha dit...

Reconec que és una vergonya, però m'ho estic passant pipa :) La veritat és que crec que podem comprovar que l'important són els comentaris :)

Pantagruel ha dit...

Una pregunta indiscreta, Clídice: és aquest diari d'alguna manera autobiogràfic? En aquest cas, ets tu més aviat Laura o la dona del diari? No contestis si no vols.

Clidice ha dit...

mmmmm ves a saber, potser només sóc el conserge que s'ho mira! :P

és un joc, uns personatges que van prenent relleu gràcies a les vostres aportacions :)

Carme ha dit...

I la gràcia de saber provocar aquest comentaris... què?

Doncs no crec que sigui cap vergonya que t'ho passis pipa... nosaltres també!

Anònim ha dit...

És que ens provoques ben provocats. Em fa l´efecte que ens deixaràs ben parats...però ja és això, companys, ja és això...

montserratqp des de l´ordinador del meu poble

F.Puigcarbó ha dit...

jo crec que s'hauria de prendre el tub sencer i així sortiriem de dubtes, que la cosa ja s'allarga massa. o sinó una Valeriana.

Albert B. i R. ha dit...

Se n'està obsessionant? Llegirem un trist i dolorós final?

sanset i utnoa ha dit...

Jo crec que en Josep Lluís ja pot anar buscant-se un bon advocat.

*Sànset*

francescbb@hotmail.es ha dit...

M'agrad el teu blog!! M'hi pasaré!!

http://balapertotarreu.blogspot.com

Frank

Clidice ha dit...

Gràcies Frank :) ens llegim :)

Rafel ha dit...

Vols dir que la Laura no és un submarí del Gonsales i et faran fora del Departament quan menys t'ho esperis?

Pel que fa al Josep Lluís, en Carod i el Nunyes queden descartats.

joanfer ha dit...

Em sembla molt que aquesta noia s'ho hauria de fer mirar. I no ben bé per la Laura, eh? ;P

Met ha dit...

Quin mal rotllo... espero que no sigui autobiogràfic.
Bona nit... amb una til·la.

Estonetes ha dit...

Uf! és espantós enamorar-se d`un amor sense cap possibilitat. O si que hi ha?

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

Aqeusta dona està obsessionada... A veure per on ens sortiràs, Clidice!

El veí de dalt ha dit...

Això no pinta del tot bé...

;-)

kika ha dit...

un metge és el que necessita i que li canvii les pastilles! :-)

Jordi Tudó ha dit...

Ai la Laura, a veure si ens la presentes no?

Salut i sort

"Al vent"
www.miradesalvent.blogspot.com