Diumenge, tretze de setembre
Estimat diari,
els caps de setmana se'm fan molt llargs sense la Laura. En Josep Lluís m'ha proposat anar a passejar amb ell. He acceptat pensant que potser tindria sort i trobaria la Laura a la Rambla. No ha estat així i hem tornat a casa barallats. Finalment, avui em prendré una pastilla per dormir.
(continuarà)
29 comentaris:
jo crec que és el millor que pot fer, prendre's pastilles :-)
L'amor és capriciós. Em sembla que anava bé amb el darrer comentari que hi vaig deixar.
Salut i Terra
Uuf. . . que no acabi tan malament com imagino. . . Sang i fetxe?
ai, és que enamorar-se no té gènere!!!!
veurem...
cupido ha desviat la fletxa, ha tocat i clavat fort
No serà el Josep Lluís Núñez?
A no, que la seva dona no cal que treballi!
Volem sang i fetge, ja!
Igual la Laura si que estava a la Rambla en forma d'estatua humana i ha passat desaparcebuda a la nostra protagonista.
S'està penjant de la Laura? Ais, si és que és una dona perfecte.... o no? Bon cap de setmana Clídice :)
Ai galderich! la imatge del Nuéz en aquest escenari m'ha fet u rapel·lús. Jo no sé perquè pensava en el Josep LLuís Carod Rovira...
Calla, no, la imatge és igualment esgarrifadora!
PS Bufff...ja em perdonareu el cúmul d'errades tipogràfiques de l'anterior comentari
Segueixo pensant que la virtud del serial és que cadascú dels qui el seguim ens fem un relat completament diferent. D'això se'n diu eficiència narrativa, em penso.
Reconec que és una vergonya, però m'ho estic passant pipa :) La veritat és que crec que podem comprovar que l'important són els comentaris :)
Una pregunta indiscreta, Clídice: és aquest diari d'alguna manera autobiogràfic? En aquest cas, ets tu més aviat Laura o la dona del diari? No contestis si no vols.
mmmmm ves a saber, potser només sóc el conserge que s'ho mira! :P
és un joc, uns personatges que van prenent relleu gràcies a les vostres aportacions :)
I la gràcia de saber provocar aquest comentaris... què?
Doncs no crec que sigui cap vergonya que t'ho passis pipa... nosaltres també!
És que ens provoques ben provocats. Em fa l´efecte que ens deixaràs ben parats...però ja és això, companys, ja és això...
montserratqp des de l´ordinador del meu poble
jo crec que s'hauria de prendre el tub sencer i així sortiriem de dubtes, que la cosa ja s'allarga massa. o sinó una Valeriana.
Se n'està obsessionant? Llegirem un trist i dolorós final?
Jo crec que en Josep Lluís ja pot anar buscant-se un bon advocat.
*Sànset*
M'agrad el teu blog!! M'hi pasaré!!
http://balapertotarreu.blogspot.com
Frank
Gràcies Frank :) ens llegim :)
Vols dir que la Laura no és un submarí del Gonsales i et faran fora del Departament quan menys t'ho esperis?
Pel que fa al Josep Lluís, en Carod i el Nunyes queden descartats.
Em sembla molt que aquesta noia s'ho hauria de fer mirar. I no ben bé per la Laura, eh? ;P
Quin mal rotllo... espero que no sigui autobiogràfic.
Bona nit... amb una til·la.
Uf! és espantós enamorar-se d`un amor sense cap possibilitat. O si que hi ha?
Aqeusta dona està obsessionada... A veure per on ens sortiràs, Clidice!
Això no pinta del tot bé...
;-)
un metge és el que necessita i que li canvii les pastilles! :-)
Ai la Laura, a veure si ens la presentes no?
Salut i sort
"Al vent"
www.miradesalvent.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada