dimarts, 16 de febrer de 2010

Un mestre de bo de bo

Ocells al delta. 14-02-10. Felip

- Imagineu-vos que sou tots russos ...

I em miro el mestre que, tot sopant, m'explica amb entusiasme la classe que els ha donat als seus alumnes d'ESO. I el veig, amb els ulls brillants, revivint els moments fantàstics quan ha dividit la classe en obreres i en camperols, gesticula i és feliç ensenyant-me com ensenya a d'altres.

I em fa pensar en alguns mestres que he tingut, que en vull dir mestres i no professors, que m'han transmès el seu entusiasme, el seu amor absolut per la seva feina, el respecte cap a allò que fan, el seu enamorament envers la seva vocació.

I mentre escolto, una mica distreta per les meves cavilacions, tot el procés de la Revolució Russa, no puc evitar pensar que, mentre al món hi hagi homes i dones com ell, no tot està perdut, perquè algú altre n'agafarà el testimoni, perquè és impossible no rendir-se a l'encant que desprén un mestre de bo de bo.

I segueixo fascinada les seves explicacions, com qui s'hagués d'examinar fos jo i, de ben segur que amb unes quantes classes com aquesta, poc que em caldria obrir un llibre. Llàstima que jo no faig l'ESO.

I tot fent petits glops al meu te, ell ha oblidat completament el seu cafè, que es refreda en la tassa, penso en la sort que tenen els alumnes d'algú tan increïblement impressionant com aquest mestre de bo de bo.

Dedicat a la I., perque vegis que no sempre "maltracto" els mestres, i a en JC, per posar pel retrat de mestre.

26 comentaris:

XeXu ha dit...

A l'ensenyament, com a qualsevol altra feina, hi ha bons mestres i mals mestres, i n'hi ha que tenen vocació i n'hi ha que no. Personalment penso que per ensenyar a canalla caldria que els professors fossin entregats i vocacionals, per transmetre com n'és de maco aprendre i tenir cura de l'aprenentatge dels alumnes. Però no és així, és clar. També podem pensar que és normal que sigui així, com a qualsevol feina, perquè no deixa de ser una feina. Però no és el més desitjable, algú que va allà a fer les seves hores i marxa. D'això ja n'hi ha a la universitat, però ja no ho veig tan problemàtic perquè allà ja ets grandet per espavilar-te si el teu professor és dolent.

Però bé, suposo que aquesta vocació i aquesta dedicació tan gran que tenen alguns mestres és el que fa que es cremin totalment i que acabin estressats i amb unes ganes irrefrenables de matar. I a sobre, davant dels nens, a posar bona cara...

garbi24 ha dit...

Sembla que algú s'hi entendrà amb el teu escrit.

marta ha dit...

Quina sort que tenen aquests nois! Aquest ha tingut la sort de saber treballar en la feina que li agrada.

elur ha dit...

La diferència, moltes vegades, rau en que alguns son profes perquè no hi havia res més a fer i d'altres per vocació. Aquests últims, si tenen sort i no es cremen, són realment fantàstics. Sobretot quan el que ensenyen és el que els fascina. Jo tenia un mestre de dibuix tècnic que va aconseguir que m'enamorés de tot el que tenia a veure amb regles, cartabons, rotrings, compàs, línies rectes, corves perfectes, tangents, perspectives, projeccions... i vint anys després l'amor perdura :)

una abraçada!

elur ha dit...

ah! i la foto de les fotxes és espaterrant!

elur ha dit...

ejem... (que pesada que sóc!) són fotGes :P

Lluís Bosch ha dit...

Ja és gairebé una sorpresa inesperada que es parli més o menys bé dels mestres i les mestres. Sense acabar de saber perquè, la professió ha caigut en el rànking de les valorades socialment. Això és un fenomen que la sociologia hauria d'estudiar. En tot cas, gràcies.

Criticartt ha dit...

Quan fas una cosa que t'agrada es nota, i si tens la sort de poder explicar el que tu saps als altres, aquesta passió la transmets i els altres també s'hi senten identificats!!!!

L'altre dia, ja se que no és mestre, però em serveix d'exemple, al programa Divendres de TV3 entrevistaven al Mossèn Ballarín. El públic era gent molt jove, d'aquells que en altres canals de TV els volen posar dins del sac dels Ni-Ni (ni estudien ni treballen), doncs com que Ballarín els hi parlava amb passió i respecte, els nois escoltaven amb una atenció sorprenent!!!!!

poesiaula ha dit...

ens hem de fer russos...

ib

Minnie ha dit...

Sort que de tant en tant al llarg de la vida d'estudiant et trobes amb profes com aquest!jo també en recordo alguns...

Galderich ha dit...

El problema de l'ensenyament és que no sempre pots fer coses com aquesta... malgrat tot, quan les fas i aconsegueixes sorprendre els alumnes és un plaer.

LEBLANSKY ha dit...

Pobres mestres! Sempre en el punt de mira: que si han de tenir vocació, que si han de ser capaços d'engrescar, que si han de ser imaginatius, que si han de motivar als alumnes... Posem a l'esquena dels ensenyants una càrrega que només és seua en una petita part. És còmode espolsar-se responsabilitats i encara més transpassar-les als altres. D'això se'n diu mirar els bous des de la barrera.
Buf, sempre enrollant-me! Clídice, a mi també m'agraden els profes engrescadors.

estrip ha dit...

qualsevol persona que visqui amb emoció i passió la seva feina, la farà bé. I si a més és un mestre... més que millor, hi haurà contagi.

montserratqp ha dit...

Hi ha molts mestres amb vocació i entusiasme. Tot un homenatge per a ells i elles, aquest teu post, Clídice.

F.Puigcarbó ha dit...

Així és Montse, diria que tots hem tingut un mestre amb majúscules d'aquests, a mi un d'ells em va fer estimar el llatí, encara recordo el seu cognom, es deia Solanes i treballava al Banc de Sabadell. Ah!i la senyora Grimau era una meravellosa professora de francés. T'ha sortirt un post molt bonic i sentit, i honest...molt honest

David ha dit...

Si t'apassiona el que fas, transmetràs molt més que si no. Aquest és el secret de l'educació.
M'ha agradat molt el teu post.

Rafel ha dit...

La diferència entre mestre i professor no és només semàntica, gràcies per fer-hi esment.

En tot cas, a totes les feines es nota qui la fa a gust i qui no, i molts cops depèn d'un mateix.

joanfer ha dit...

M'ha agradat molt el teu relat. I crec que no cal que siguem russos per veure'ns identificats. Al nostre país hi ha grans professors i professores que estimen la seva professió i transmetren tot això que expliques. El fet que avui dia estiguin en el punt de mira... bé, se n'hauria de parlar molt d'aquest tema...

Clidice ha dit...

XeXu home, no cal ser tan negatius, jo en conec que s'ho passen bé i tot :)

garbi24 espero que més d'un :)

elur oi que és xula la foto? és que no hi ha res millor que un bon model, una bona càmera i un fotògraf que no sigui jo :D

Lluís de res, però no cal. Hi ha persones que es fan valdre per si mateixes, mestres, enginyers aeronàutics, aparca-cotxes ... :)

Criticartt tu ho has dit, la passió és una cosa que es transmet, sense cap mena de dubte :)

Isabel amb segons qui, te'n faries :P

Minnie si, i són molt d'agraïr oi? fins i tot si són virtuals ^^

Galderich no en dubto gens que tu ets ben capaç de ser dels models :)

LEBLANSKY segurament jo me'ls miro molt, o massa, però si em passés la vida canviant oli de motor, parlaria de mecànics. Com què em passo la vida estudiant, al davant només hi tinc mestres :D

estrip aquí està la gràcia, sigui mestre o no: el contagi que et fa ser optimista :)

montserratqp n'he tingut varis i m'agrada que estiguin valorats :)

Francesc P. gràcies maco, a tots ens vénen al cap els millors, aquells que ens han deixat petjada :)

Gràcies David, aquesta és la idea, poder arribar a fer coses amb passió, encara que moltes vegades ens n'oblidem :)

Rafel la diferència és important, com també és important veure que fer de mestre no és "una feina", és transmetre l'amor a saber, i no és pas qualsevol cosa aquesta :)

joanfer tu ho dius, transmetre. Per a mi, la professió de mestre és, si no la més important, de les més importants que hi ha. I ens n'oblidem moltes vegades :)

Striper ha dit...

Avui nomes passo a deixar-te un saludo!!

Clidice ha dit...

Hola Striper :) que tinguis una bona nit :)

Arare ha dit...

no, no cal fer-se russos... es tracta de la vocació.

Hi ha qui no sap què és, això.

encara que, al llarg dels anys, per molt vocacional que siguis, també hi intervé el cansament.

Però molt bona, l'I. Molt bona!!!!!

Clidice ha dit...

Arare saps que penso? que en realitat hi ha més mestres d'aquests que no pas dels altres però, com sempre, la notícia és allò negatiu. Estem tots força malalts en aquesta societat :(

Alberich ha dit...

Un post molt bonic i emotiu. Comparteixo el reconeixement social que els que es dediquen al difícil i no sempre ben valorat ofici de l’ensenyament es mereixen. On seriem tots nosaltres sense els nostres mestres?

Puigmalet ha dit...

Gràcies de debò!

Clidice ha dit...

Alberich com a alumna perpètua sempre estaré agraïda als mestres de bo de bo :)

Puigmalet les gràcies per als mestres, sempre critiquem, perquè tot és criticable i entenc que qui ho fa malament es nota molt, seria l'equivalent d'un metge. Però gràcies a tants i tantes que ho fan bé, la majoria de persones funcionen com cal :)