dimecres, 27 d’abril de 2011

De la cosa del llegir


El meu ordinador em diu que he arribat a la xifra de llibres llegits de 3.102. No és gran cosa, però tinc excusa, alguns llibres els he llegit, llegeixo i llegiré sempre, per tant no sé si comptar com a un llibre llegit la relectura. Fa molts anys, potser vint-i-cinc, que tinc feta la base de dades, en dBaseIII (MSDOS), que ha anat passat de PC en PC. Recordo que la vàrem fer en el nostre vell Amstrad, abans de tenir un i486, amb en Miquel, un cosí estimat, lletraferit també, que va morir als trenta-nou anys de càncer per tabaquisme. Gràcies al meu ordinador, doncs, no cometo gaire vegades -encara se n'escola alguna-, de comprar-me un llibre repetit, per exemple. Vull dir repetit en títol, autor i edició, que en les diverses edicions, de segons quins llibres, no només no m'importa, sinó que les busco.

Veig, però, que el meu objectiu de tenir una biblioteca ben assortida es dilueix en el temps i, sobretot, en l'espai. Apresso el meu fill gran que trobi aviat l'elixir de la vida eterna per a poder llegir amb calma tot allò que encara em falta. Encara que, ves a saber, potser no cal.

Sempre he cregut que sabia llegir prou bé, ho he fet per gaudi i pels estudis, i entenc que no és el mateix en ambdós casos. Però gràcies a la petita col·laboració que faig amb la meva amiga Àngels Amorós a Ràdio Esparreguera, sobre llibres i blogs, he fet un pas més en el meu aprenentatge de reflexionar sobre l'acte de llegir i sobre l'acte d'escriure. La cosa es queda més aviat per a mi, perquè quan fas ràdio cal tenir molt en compte l'oient potencial, segons l'emissora, el tipus de programa i la franja horària, i tampoc es tracta de fer-los adormir.

Fins ara comprava llibres que m'havien recomanat, sempre que, qui me'ls recomanés, em mereixés confiança, que tard o d'hora hi haurà algú disposat a recomanar-te els llibres d'en Follet, i us ho podeu estalviar. També em guiava per criteris acadèmics, pel que havia llegit en altres llibres i, evidentment, sempre he llegit els clàssics. Ara, però, rel del programa he anat llegint llibres que no entraven en aquestes categories, llibres que, d'una altra manera no hagués llegit mai.

Prescindint de fer cap ressenya canònica, que no és la meva voluntat en aquest espai, massa que ho he de fer, si us plau per força, en els treballs de la universitat, he intentat comprendre què és allò que em diu, intuïtivament (paraula que simplifica anys d'ofici), quin llibre és bo i quin no ho és. Perquè de la mateixa manera que no tot el que està entre dues orelles és intel·ligència, no tot el que està entre dues tapes és literatura.

Per això et trobes llegint alguna cosa, que t'ha costat déu i ajut aconseguir, escrivint a l'editorial, per exemple, i que ells, amablement, t'han enviat, previ intercanvi de dades, com el número de la Visa, i sobre el qual has trobat distintes referències en el món blogaire sobre si ha estat una injustícia que aquell títol no hagués tingut més ressò. Ho intentes però ho trobes indigerible. Deixant de banda les faltes d'ortografia, imagino que a uns certs nivells l'opció corrector no surt a compte, i que reconec que em posen bastant nerviosa malgrat que jo sigui perfectament capaç de fer-ne, hi ha alguna cosa que et fa avançar en la lectura a empentes i rodolons i amb moltes ganes d'engegar a pastar fang el llibre.

Altres vegades, et pots trobar amb la sorpresa d'un llibret que te'l mengis amb gasiveria, que no et duri més de dues hores (tot i romancejar) i que trobis que és una injustícia còsmica que no n'hi hagi més. De fet, no dubto que se sent sortir de la terra l'udol de desesperació quan arribes a l'última pàgina. Per què? -amb posat tràgic- per què no n'ha escrit un tros més? I et sents òrfena d'aquell autor i penses en com el mercat fa desaparèixer la literatura sota tones de paper i publicitat.

Em pregunto quina raó m'inclina cap a una cosa o cap a una altra. Llegeixo molta gent, sobretot del ram del llibre, que se la passen fent comparances i referències amb altres autors, que queden d'allò més intel·lectuals i que em semblen molt correctes. Però, això ve a ser com em deia un conegut meu, periodista a l'Avui, anys ha: "Montserrat, nosaltres no escrivim pels que ens compren, escrivim per la competència". I segurament és això, l'argot, l'especialització, l'exhibició de talent inter nos, que a n'ells els dóna molt de plaer. Malgrat que n'hi ha d'altres als quals no els cal aquest exercici de sibaritisme literari i ens ofereixen qualitat, intel·ligibilitat i gaudi. Però, a desgrat d'aquestes escasses excepcions, hi ha alguna cosa que falla, ells llibres continuen atrapant-me, o no, depenent d'un altre factor. I no vull dir "agradar", perquè si bé en certs contexts és necessària aquesta paraula, sempre he pensat que és opinió i no criteri.
(N'Eros Ramatxoto, d'El Penjoll, enllaça aquest vídeo que em ve com l'anell al dit)

Quan arribo a la feina, al mostrador de recepció, sempre hi ha La Vanguardia. Tot i que no hi tinc res contra aquest periòdic, no és la meva capçalera. El gest, gairebé involuntari, és sempre el mateix: girar-lo i ataüllar a qui fan l'entrevista a la contraportada. Aquest dia toca al violinista Nestor Eidler i és ell que em proporciona el meu "eureka" quan parla de per què va voler estudiar amb un professor en particular: Oistrach.

"¿Por qué precisamente con él?
Yo no estaba conforme con mi sonido. Y escuchaba el de otros grandes violinistas: “Farsantes”, pensaba. Hasta que oí a Oistrach: “Es el único que no miente”, me dije...

No entiendo a qué se refiere…
En los otros percibía interferencias, o físicas o narcisistas... Oistrach era el único que me hacía vibrar, sentía que conectaba con la esencia... ¡Quise tocar como él! Como discípulo de Fedora Aberastury, ella me enseñó el camino a los misterios y hacia Oistrach."
De La Contra de La Vanguardia, aquí.

Finalment ho entenc, llegir un llibre d'algú que no menteix, ni que sigui fent ficció, on no hi hagi interferències, físiques o més aviat narcisistes, connectar amb l'essència, notar que el llibre t'embolcalla i no anar ensopegant amb la personalitat psicopàtica de l'autor, enredant com un vailet de quatre anys en un obrador de pastisseria per la Pasqua, només perquè es creu més important ell que no pas la seva obra. Jo, que no vull "tocar" com ningú, només pretenc llegir bé i bo, entenc que això és el que em fa estimar o desestimar un llibre: la veritat que hi pugui trobar en ell.

Ah! i per molts anys Montserrats! Què jo seré atea, però ho he de celebrar per força, sinó he de donar masses explicacions ;)

59 comentaris:

Evocacions ha dit...

Felicitats! Em passa que tinc un programa ja fet sobre biblio; es diu End Note plus, però igualmente pateixo per si un dia no el puc col.locar a l'ordinador i perdo tota la info (molt per sota dels 3 mil). Tu ja has fet el Puigmal, jo estic pujant.

El porquet ha dit...

Buf. Jo tinc tots els llibres llegits al cap, clar que crec que no en tinc tants per a recordar com tu.

Jo no sé massa ben bé dir què és el que fa que m'enganxi un llibre o al contrari, el sofreixi fins al final (només recordo dos casos en que hagi hagut de deixar el llibre a la meitat per ser autènticament calamitós, i ambdós llibres, com tu deies, destil·laven un tuf d'egocentrisme espectacular... i me n'has fet adonar ara!).

El cert és que sóc incapaç de dir per què un llibre m'agrada. Sóc bastant erràtic en aquest sentit i m'agraden coses molt divergents (en la música em passa el mateix o pitjor). Només sé que aquells llibres que m'atrapen me'ls enduc amb mi tota la vida... i malauradament no n'he trobat tants!

maria ha dit...

Em fa molta enveja que tingues escrit a alguna banda tot el que has llegit. Jo compre repetits, descobreixo quan ja fa una hora que va la pel.li que havia llegit el llibre i coses per l'estil..., però només amb els llibres que no m'han deixat massa senyal, que cada volta són més.

Alberich ha dit...

Has fet un article rodó, la síntesi del qual ens la posa un genial Woody Allen. Hi havia una època que TOT el que era publicat semblava excepcional i fins i tot la gent donava un valor màgic als llibres. El temps i la divulgació i la banalització de la informació ho han deixat tot més al seu lloc.
Un bon dia de les Montserrats, Montse!

MARTELL DE REUS ha dit...

El dbaseIII en MSDOS, l'aplicació que em va estrenar informàticament!

en Girbén ha dit...

La teva d'avui em quedarà impresa. S'ha d'haver llegit un "rato" per a poder arribar, així, al moll mateix de la lectura ;)
Felicitats, maca!

Allau ha dit...

Des del 97, 1069 llibres. Abans ho apuntava en llibretetes, no m'ho facis sumar. Obligar-se a escriure sobre els llibres que llegeixes et converteix en un lector més analític i receptiu.

I per molts anys Montserrat!

Vida ha dit...

Això de la veritat i la honestedat és quelcom que també cercam en les persones i en gairebé tot els que ens envolta, cansats de tanta artificialitat. No ho sents així?

Allau ha dit...

Ja sé, Clídice, que ets una defensora a ultrança dels posts farcits d’enllaços, però a l’hora de la veritat amb prou feines un 5% dels lectors els consulta. Si t’ha agradat l’últim llibre d’en Cucarella seria més eficaç que almenys escriguessis el seu nom amb totes les lletres. És una idea.

marta (volar de nit) ha dit...

Per molts anys!!! Un gran escrit. El "sibaritisme literari" també el podríem anomenar "elitisme literari" i a la facultat n'està ple. I a tots els àmbits hi ha aquest punt de prestigi lligat a que els temes no siguin a l'abast de tothom. Són els que jo anomeno "els dificultadors". Coincideixo amb aquest valor de "veritat que es pot trobar".

Geococcyx ha dit...

Felicitats, Montserrat! I llegir les paraules "dBaseIII" i "Amstrad" m'ha emocionat :)

SU ha dit...

Cli,

Felicitats per dos motius: pel teu sant i per la teva lucidesa!

Com han dit per aquí: aquest apunt s'haurà d'imprimir (sorry) per assaborir-lo encara més!

Abraçada enorme (de veritat, que t'arribi!),

SU

Clidice ha dit...

Incís: Allau els enllaços són com els ous de Pasqua, cal tenir el plaer de trobar-los ;)

Puigcarbó ha dit...

vaig pensar quelcom similar en llegir la contra de la Vanguardia. De fet reconec que llegeixo molt poc de nou últimament, em dedico més a rellegir, sobretot llibres que potser no vaig saber apreciar prou en el seu moment i que em demanaven aquesta segona lectura, deu ser cosa de l'edat.

Xavier Aliaga ha dit...

Felicitats pel post, per la celebració i per la lucidesa. I gràcies, per la part que em toca. A seguir.

lolita lagarto ha dit...

no sabia que avui fos santa Clídice.. felicitats!
sempre m'ha agradat haver llegit una quantitat indescriptible de llibres, no és el cas, llegeixo però sempre tinc la impressió que hauria de llegir més, sé que hi ha tant per llegir encara..
el que és cert és que sempre i cada vegada més, m'agrada llegir llibres on hi trobi "veritats" descobrir en paraules d'un altre percepcions de les quals no n'era conscient o no s'havien transformat mai en paraules, d'alguna manera sentir que avanço cap algun lloc encara que potser no ens moguem d'aquí mateix..

Ángel ha dit...

Demasiados artistas y poca obra. El problema es que en la actualidad todo se disfraza de pretencioso y profundo, pero en cuanto rascas la superficie ves puerilidad, simpleza ...
Montserrat es un bello nombre que debe celebrarse, aunque se sea ateo (que yo lo soy, felicidades.
Un abrazo

Rafael Meyerhofer i Ribas ha dit...

Per molts anys ;)
Més de 3000...són molts, et felicito...i quina sort tenir aquestes dades...jo ho feia de petit...i ho vaig deixar de fer...-mal fet- les meves hores reposen en les estanteries que vesteixen casa meva, i a vegades penso en aquells moments que he pasat amb volums meravellosos, perduts a alguna biblioteca i que voldrien ser amb mi...per cert ja que estem musicals..."Una musica constante" de Vikram Seth...que tinguis bon dia...i cap els 4000 :D

Joan ha dit...

Bufa, això de numerar els llibres em sembla quasi malaltís... però una base de dades d'aquest estil mereix una excepció.

Crec que, així com en cinema sabem diferenciar entre un documental, un drama o una d'aventures de diumenge a la tarda, en literatura tendim a mirar d'encabir-ho tot al mateix sac. No tot el que hi ha entre tapes és literatura, però tampoc cal, hi ha coses dignes més enllà del terme.

Clidice ha dit...

Del Tirantlobloc: "No se si acabo de compartir amb tu això que dius de poder llegir un llibre sense les "interferències" del propi autor. Sempre he estat partidari de la independència entre autor i lector i crec que els dos són sobirans en la seva activitat. Cadascú escriu per les raons que siguin i cadascú ha d'interpretar i gaudir des de la seva pròpia percepció.

Per cert, bon sant!"

Galderich ha dit...

Uf, sembles el Parèmies amb les estadístiques!

L'anàlisi que fas, però, denota que has llegit i que ja no estàs per depèn quins saldos literaris...

Galderich ha dit...

Ep, i felicitats!

pere ha dit...

Podríem fer una bona -i inacabable- taula rodona a partir de totes les idees que has anat exposant, acabant pel concepte de veritat, que no deixa de ser un concepte relatiu o subjectiu, però sobre el qual comparteixo la teva apreciació

Que passis un bon dia, Montserrat!

garbi24 ha dit...

felicitats i bones lectures....ah!! i no pateixis que te'n queden moltes....ets tant joveneta encara..;)

SU ha dit...

Cli,

Agafa la idea d'en Pere i organitza una taula rodona... Hauria de ser acabable, això sí!

Més petons,

SU

Casiopea ha dit...

Hola Clidice, mola eh tenir el nom d'una muntanya? Jo he descobert que tinc una muntanya i un riu! Ole, Ole!

Sobre l'apunt d'avui, m'ha sobtat el tros que diu "Finalment ho entenc, ... o més aviat narcisistes, ... i no anar ensopegant amb la personalitat psicopàtica de l'autor, ... només perquè es creu més important ell que no pas la seva obra."

És que últimament penso que tant a blogs com a llibres, traspua la personalitat psicopàtica d'algun/a autor/a i saps què?, he decidit que els ignoraré per sempre més!

Clidice ha dit...

Evocacions gràcies :) el dBaseIII és tan arcaic que els 3.102 registres (perquè només hi entro els llibres llegits) només em "pesen" no gaire més de 500k, per la qual cosa en tinc còpies a desdir, l'he passat de PC en PC i, a més, és exportable en Excel. Una meravella arcaica :)

El porquet uf, si veiessis la meva base de dades veuries que a eclecticisme no em guanyes ;) que jo m'ho llegeixo tot ... o gairebé :D

maria és que quan vaig fer-la, la BD, era per això, començava a ser un desastre en això de repetir. I de llibres que no deixen senyal, sortosament, en són molts :)

Clidice ha dit...

Alberich vols que t'ho digui? n'estic una mica fins al capdamunt de tanta "saviesa" de pega. Tant costa acceptar que TOTS som illetrats? que el que no coixeja de la dreta coixeja de l'esquerra? Distingir el negoci, l'auto-ajuda, i la carícia egòlatra de la literatura no està de més. Ei, i gràcies! :)

MARTELL DE REUS jo vaig començar amb el Basic i el S.O. ja em va semblar un flipe :P el que fa tenir una edat eh! :D

Girbén i ara home! que això ho fem entre tots. Això si, si paguessin per llegir ... calla, que potser ho fan i jo no ho sé ;)

Clidice ha dit...

Allau de ben segur que quedo com una mindundi al teu costat, però és que quan una és d'aquelles que no saben dir "no" acaba més embolicada que la pota d'un romà, i no dono per tot :) I gràcies! :) Ah! i estic temptada de començar una campanya a l'estil "Premi exharim-lo" amb l'obra d'en Toni, però em temo que potser l'avergonyiria. O sigui que a seguir els enllaços que per això hi són. El teu inclòs :)

Vida jo ho procuro, procuro ser honesta, procuro ser veritable, i sóc tan innocent, que tot i saber que no és veritat, procuro creure que la resta de la gent són honestos i veritables. Diguem que mantinc una certa dualitat amb intencions de mantenir la salut mental :)

marta (volar de nit) gràcies guapa :) tens raó, he fet servir la parula "sibaritisme" per la sensació que em donen alguns d'estar representant La grande bouffe amb llibres, que enfiten de vegades. La veritat la podem trobar de moltes maneres, fins i tot en autobiografies, identifiquem-la en l'excel·lència en l'art d'escriure, però, de ben segur que mai en un autor que oblida el seu ofici.

Clidice ha dit...

Geococcyx gràcies! :) doncs potser també et diu alguna cosa ZX81 ^^

SU abraçada rebuda, gràcies! :) ei, ei, res de gastar paper! entre tots fem taula rodona. I, de ben segur, que en pere estaria a bastament més capacitat que la pocasuelt que escriu aquí :)

Puigcarbó rellegir s'ha convertit en la meva gran passió, potser sí que és cosa de l'edat o potser és que, amb l'edat, ens fem menys innocents. :)

Xavier Aliaga gràcies maco :) Aquest és un diàleg que no parem de tenir oi?

lolita lagarto si noi, la verge de Clídice! :P Tu ho has dit, descobrir, gaudir-ne. I si, sempre tens la sensació que no arribes a tot. Amb l'edat, però, t'hi vas conformant :)

Clidice ha dit...

Ángel tu has resumido magistralmente "demasiados artistas y poca obra". Yo también soy atea, pero no me parece mal tener un dia para el nombre, porqué no? acaso no hay un dia para casi todo? :)

Rafael Meyerhofer i Ribas la veritat és que vaig començar com sense voler i després t'hi habitues, i acabes tenint una eina que complementa perfectament la biblioteca. No me'n sortia amb les fitxes de paper. No sé que passa que ja dec ser d'una generació més virtual. :) I moltes gràcies per tot! :)

Joan bé, cada llibre té la seva fitxa "títol, autor, col·lecció, número, editorial, any i lloc d'edició, número d'edició, gènere i observacions". Quan en tens més de 100 de llibres, comença a fer-se necessari. Tens raó, la literatura no ha de ser necessàriament en format llibre, ara ho comencem a comprendre :)

Clidice ha dit...

Tirantlobloc és evident que l'autor pot fer el que li vingui de gust, com el lector. Però en això sóc molt kantiana, o sigui que hi ha bona literatura i mala literatura, prescindint que hi hagi lectors que l'apreciïn, la mala vull dir. I moltes gràcies! :)

Galderich glups! m'encanten les estadístiques (rubor). I no, procuro eludir els saldos, encara que, moltes vegades, me'ls ensopego, m'agradi o no. I moltes gràcies :)

pere ja trigues! de fet, en els blogs ja l'estem fent fa temps, no trobes? Em pregunto qui convidaries? Escriptors? Lectors? Crítics? i quins? Proposa la teva taula rodona ideal :) I gràcies!

garbi24 moltes gràcies, m'encannnnta que em tirin floretes (sense el test si pot ser, és clar :P)

Casiopea és xulo si, tenir un nom de muntanya, i d'illa caribenya, i de poble de la Ribera Alta i de ... A mi em fa molta peça dir-me muntanya :) I sobre la cosa de la psicopatia, ves què hi farem! Inet és lliure, és tan fàcil com anar esquivant ;)

Brian ha dit...

No sabria dir què té més mèrit, si haver llegir 3102 llibres en 25 anys o mantindre en funcionament una base de dades dBaseIII sota MS-DOS. Enhorabona per ambdues coses i per molts anys de Santa Montserrat (o la verge, o el què sigui) :)

sànset i utnoa ha dit...

Ni de lluny tinc tans llibres com tu, però segur que he tingut més accidents... això passa per "comprar-los a ull".

Ara, i partint del que ens expliques... hi ha un tipus de llibre, un tipus de llibre que sempre em fa patir: el "llibre abandonat". Aquell que vas començar i que no et va acabar de fer el pes. Pobre, sense ús i tota la vida a la prestatgeria!

Hauríem de fer-ne alguna cosa!

*Sànset*

María ha dit...

Em deixa admirada el teu ordre CLI,

Escrius en li ordinador els llibres que llegeixes? increïble!!
Al teu costat jo sóc un complet desastre. No solament m'és impossible recordar els llibres que he llegit, si no que no segueixo criteri algun en comprar-los. Quan pas per una llibreria i tinc temps, m'ocorre com quan vaig a una confiteria, coix una mica de tot...ni sóc capaç de menjar-me tot el dolç que compro, ni òbviament de llegir-me els llibres que em porto... alguns com tu me'ls engoleixo en una nit i em quedo amb ganes de més, uns altres segons els obro i llegeixo dues pàgines ho tanco i mai més em torno a acordar d'ells, altres mil els començo i queden a mig fer i ja per si vols començar a renyir-me si se t'ocorri esmentar el tema de l'ortografia a casa d'una penjada en aquest tema com el sóc jo!!! cada vegada que surt el tema sento que surt un dit acusador de la pantalla que m'assenyala directament a la meva... si pots recomanar-me algun llibre guareix càncers terminals ortogràfics digues-m'ho porfa, ja m'he donat per desnonada :-)


Espero que les teves vacances hagin estat súper aprofitades, a la meva no m'han deixat fer-les olor encara:-)


Un petó molt gran el meu volguda CLI.

Puigmalet ha dit...

Com diu el Galderich, sembles el Parèmies, però no només per les estadístiques sinó també per utilitzar una dbaseIII.

Per molts anys, montserratina Montserrat!

glamboy69 ha dit...

Osti q fort! Mai se m'havia acudit fer una base de dades de llibres llegits, ara ja vaig tard, peró em seria de gran utilitat a la biblioteca!

fanal blau ha dit...

Felicitats Clídice!
Marededeu de montserrat! mai no havia pensat en fer aquest recompte!
que acabis de passar un bon dia, un bon vespre i que la sort ens acompanyi! :)

Vicicle ha dit...

Arribe tard. Un dia ben atabalat. El primer, felicitats moreneta. El segon, ja té mèrit portar aquesta base de dades. Jo de les fitxes de cartolina no he passat i la veritat mai les he comptat. El que sí sé, és que un bon grapat dels llibres que tinc mai els llegiré. I em sap greu.

Vicicle ha dit...

M'acabe d'assabentar: 0-2, Nyas, coca. No sé si coneixes açò:
http://www.youtube.com/watch?v=p9LLGfFaHEI

Rafel ha dit...

Quina feinada se m'ha girat, apuntar-se els llibres que m'he llegit. Hi ha becaris-es per avançar feina?

Ah felicitats pel teu dia de santa-muntanya, pensa que tenir un nom de muntanya dóna una certa perspectiva o , si més no , aquesta seria la idea subjacent en el seu moment. :)

Molt bones les reflexions al llarg del post, escriure amb senzillesa i naturalitat és allò que podem demanar de qualsevol autor, sense estar pendents del seu melic i de com ens estiguin aixecant la camisa.

Bones lectures!!! i si pot ser sense obligació millor.

Isabel ha dit...

Moltes felicitats, Montserrat! pel teu sant (ser atea no t'eximeix de rebre felicitacions, ja ho veus), per les teves lectures, per tenir un fill que cerca l'elixir, pels teus escrits sense inerferències...

marta ha dit...

Impressionant que encara algú faci servir el Dbase :) El recordo en els meus inicis d'informàtica i l'havia oblidat del tot. No m'imaginava que encara es podria utilitzar!

Montse ha dit...

Quina lucidesa, Montserrat! Et vaig felicitar, ahir? diria que si, però al feisbuc... no? quin cap tinc!

Felicitats (per si de cas)

jo, com en Puigcarbó, cada cop treobo més plaer en les relectures... és cert que deu ser l'edat...

Montse ha dit...

treobo = trobo

precipitació mental o TDA???

deumeu...

Clidice ha dit...

divisió, ara, en això de la base de dades en dBaseIII si que m'atorgo el mèrit :) I respecte al "sant" tinc la sort de no dir-me Maria, per la qual cosa em dic, directament, com la muntanya :)

Sànset home, amb el "llibre abandonat", el que has deixat per il·legible i/o indigerible, poca cosa s'hi pot fer, a part de deixar-lo en algun parc per si algú se'n vol fer càrrec. Per la meva part, encara puc mantenir un parell de lleixes de la prestatgeria en la secció "abandonats". Ara, si proposes una història conjunta, podríem retornar-los a l'autor i dir-li: "mira nen/a, em sap molt de greu, però això no s'aguanta per enlloc, i ja que no ho va fer l'editorial, ves a saber amb quin criteri, ho fem nosaltres, una ONG destinada a l'assuntu ^^

Clidice ha dit...

María bueno, en algunas cosas, muy pocas, soy bastante meticulosa, por defecto profesional imagino, y porque en esas pocas cosas aprecio las ventajas del orden. Y sobre la ortografía sólo hay un método que considero eficacísimo, más allá de las normas: leer, leer mucho, leer más. Mis vacaciones fueron inexistentes, trabajando más que nunca, pero bueno, ya me resarciré ;) Un besazo guapa :)

Puigmalet en Parèmies em cau d.p.m. o sigui que ja m'està bé :D en el fons som uns romàntics ^^ I moltes gràcies pratenc! :)

glamboy69 la gràcia de tenir-la en dBaseIII, un arcaïsme escandalós, és pel poc que ocupa, no més de 500k, pel que la puc dur a l'smartphone en format .xls i consultar-la quan em fa falta :)

Clidice ha dit...

fanal blau moltíssimes gràcies! El compte és anècdòtic, el que importa és no trobar-te amb sis exemplars de les Historietes exemplars d'en Folch i Torres i cap Ilíada per exemple :)

Vicicle mai he pogut amb les fitxes de cartrolina, es veu que ja vaig néixer amb poca genètica paperera, quan n'havia de fer per la feina, allà pel pleistocè, en llençava moltíssimes, perquè mai em semblaven prou bé (reconec un cert comportament obsessiu, ves). Això i que adoro qualsevol objecte endollable, fa que una BD sigui l'ideal :) I si, el 0-2 ha plantofat un somriure imbècil en el meu rostre per dies :D (divertit el vídeo)

Clidice ha dit...

Rafel no home no, això, un cop t'hi poses és un pim-pam ;) I si, la cosa és que el pare, muntanyer ell, va voler que les filles ens diguéssim muntanya, encara bo que no havia anat a l'Himalaia! :) I si, la camisa ens la poden aixecar com vulguin, però no cal que ens insultin la intel·ligència :)

Isabel gràcies guapa! l'un, de fill, està en la cosa genètica i l'altre en la sofista, o sigui que estic ben distreta ;)

marta si que es pot, bé, jo sóc una mica arcaica, per exemple encara tinc un Windows vellet, no suporto que em controlin l'ordinador. És clar que jo vaig començar amb el Basic, després el Sistema Operatiu ... i tot i que ara estic una mica off de tot plegat, encara tinc la meva animeta de bits ;)

Montse si dona si, ens vam felicitar mutuament (oi? ai el cap, jo també) Re-felicitats! Les relectures són el millor, tantes vegades i res de TDA, atropellament congènit més aviat :D

Aris ha dit...

felicitats atrasades!
carai, quants llibres! jo vaig començar a fer una llista però la vaig abandonar fa anys...si contessin els còmics potser t'igualo? val pop com animal de companyia?

María ha dit...

No, CLI, no...

en mi no funciona, ni te imaginas lo que leo yo y...
¡¡no hay tutía!! es una disfunción cerebral que tengo... no hay más:-)


Un besito

PD
Lo siento el traductor se me ha revelado, bueno te dejo lo que me he aprendido...

Un petó molt gran :))

Col·lectiu d'antiartistes ha dit...

Ja té mèrit, tenir tants llibres i tenir-los tots fitxadets d' ordinador a ordinador, especialment des d'aquells vells Amstrad -jotambé en vaig heretar un, i vaig mirar de fer-me una base de dades de revistes, que amb el temps van anar a la brossa, com aquella simpàtica andròmina-. Jo ara he rebut de regal d'aniversari el meu primer ebook, i em feia molta il·lusió, però confesso que encara no sé trobar-hi la gra`cia del tot. potser perquè tinc molta lectura "en pasta" pedent, amb Sant Jordi i tot això.
M'agrada molt el teu comentari i la teva lloança a la bona literatura. En un món que sembla tornar-se cada cop més superficial i cínic, on aquella dita de "tothom menteix però no importa perquè ningú no escolta", cal valorar actes afirmatius com el teu...
...I gràcies per llegir-me!

Thera ha dit...

Sí que té merit sí!! Un bon munt de llibres que també estan ben processats dins el teu ordinador personal cel·lular...
El que m'ha emocionat més és que parlessis de dBaseIII (MSDOS) i de l'Amstrad. Uff! Això sí que són altres generacions...
Doncs, a seguir comptant!!!!! Per moltes lectures més!!!

Gemma Sara ha dit...

Hola Clidice & Montserrat, impressionants els teus tres mil i pico llibres, jo n'he llegit molts menys (acabo de fer un càlcul matusser) i en tinc molts que m'he comprat i encara no m'he llegit, i també me n'he deixat molts a mitges, o només m'he llegit trossos. Ara, quan m'enganxen no paro de llegir (em sembla que estic dient una obvietat). Però no sé si el que m'enganxa està relacionat amb la veritat, la honestedat, com deies, o simplement connecta d'alguna manera amb mi (o les dues coses, que deuen estar relacionades). La veritat és que és fantàstic quan no pots deixar de llegir un llibre. I quan un llibre representa alguna cosa més que un llibre (alguna cosa que t'uneix a algú, per exemple).

Geococcyx ha dit...

Clídice, doncs el l'Spectrum no tant, perquè no el vaig tenir mai a les mans, no el vaig fer servir i no m'hi identifico gaire: quan tothom embogia amb l'Spectrum jo m'entestava a fer càlculs d'enginyeria amb un IBM PC. Els jocs d'ordinador no m'atreien (ni encara) :)

Clidice ha dit...

Aris tots els sants tenen vuitada, gràcies :) Jo crec que si, que pop també és un bon animal de companyia. De fet, en aquesta base de dades hi ha alguns còmics també. Està feta per a ser útil i també puc comprar còmics repetits ;)

María bueno, todo depende para que lo necesites, para otras cosas soy un desastre (eso si, perfecto eh!). Y no sufras por la lengua, en esta casa se habla de todo ;) Petonets :D

Col·lectiu d'antiartistes això dels e-books encara m'ho miro amb una certa recança, si hi hagués més títols en català ja hi hagués caigut de quatre grapes, perquè mira que m'arriben a agradar les maquinetes i els gadgets! I potser si que tothom menteix, però importa, perquè fins i tot, per mentir, cal saber-ne. Acceptar la barroeria només ens fa més barroers. I costa ben poc llegir-te, o sigui que més aviat és: gràcies per escriure :)

Thera tens tota la raó, el que compta és el que acabin processant les cèl·lules :) el mal és que, a vegades, aquestes cél·lules no es recorden d'haver llegit alguna cosa i et fan espifiar-la. Una BD és una eina magnífica com a suport cel·lular ;)

Clidice ha dit...

Gemma Sara la honestedat té més a veure amb l'obra que no pas amb la voluntat expressa de l'autor. Vaja, que el més gran mentider, si "menteix honestament", pot ser el més gran artista. Al cap i a la fi, sospito que la cosa va per aquí. A vegades passa que, amb el temps, d'alguns llibres només se suporten algunes parts, no hi ha obres "completes", bé a excepció de les de Dostoievski i Tolstoi i ... uiiii ara no acabaria :) (Olè jo i les meves contradiccions)

Geococcyx el ZX81 era un pèl anterior a l'Spectrum, amb l'espaterrant ampliació de memòria a 6k (uala!), i és clar, després de passar per les fitxes perforades i tocar IBM's a la feina, tenir aquesta joguineta a casa va ser força interessant, entenent que de jocs ben pocs, que l'havies de programar en Basic. N'hi havia alguns que havies de "pescar", literalment, en una cinta de K-7. I això si, a mi, els jocs d'ordinador sempre m'han fascinat :D De fet he estat jugadora d'equip durant una pila d'anys.

La lectora corrent ha dit...

No tinc ni idea els llibres que hauré llegit a la meva vida, però fa anys que penso que hauria de fer-me una base de dades no tant dels que he llegit, sinó dels que tinc perquè no em passi el que t'ho dius, de comprar-lo repetit, fins i tot de la mateixa edició. El darrer cop em va passar amb un de David Lodge. Quan ja se'm feia la boc aigua, en obrir el paquet d'Amazon vaig veure que ja el tenia i que l'havia llegit (els de David Lodge sóc incapaç de tenir-los sense llegir).

Per cert, jo vaig introduir-me al món de la informàtica amb un Amstrad. Estava traduint un llibre i quan duia un capítol una mica avançat, cada cop que obria l'arxiu, deixava l'ordinador per anar a fer alguna altra cosa, perquè tot el que ja duia escrit havia de desfilar per la pantalla fins que no arribava al final. Podien passar uns quants minuts!

Clidice ha dit...

La lectora corrent la base de dades la vaig fer per dur un control i no fer bestieses d'aquestes que tu expliques, és clar que, aprofitant-la, acabes tenint més dades, no costa res. Ai els vells temps de la informàtica! Va ser ahir i ens sembla lluny, molt lluny! :)