dimarts, 24 de març de 2009

La decisió errònia

Sóc víctima d'una mala decisió, presa en un moment d'absoluta inconsciència, i que ha provocat una frustració en la meva vida que, difícilment, podré superar. Durant anys i panys he arrossegat amb mi bosses de mà, de mides inversemblants, i en les que hi podies trobar de tot, o gairebé. Va arribar un dia que me'n vaig atipar de la frase: “pots guardar-me la cartera a la bossa? ... pots guardar-me les claus a la bossa? ... pots ...?". Vaig decidir que ja n'estava fins al capdamunt de semblar un mosso de corda amb un piano a l'esquena i, dit i fet, em vaig comprar les bosses de mà més petites possible. El just per dur-hi el moneder, el paquet de mocadors, les claus i el mòbil.

Aquest error fatal, la meva falta de sentit comú, va fer que l'altre dia, sopant en un restaurant del Barri Gòtic de Barcelona, veiés a la taula del costat un gall d'indi estofat i amanerat (llegeixis un senyor que fa llibres de catedrals i pilastres terràqüies, in person) i que, desesperadament regirés la meva bossa de mà i ... no hi duia cap granada! Quina oportunitat perduda! Amb l'escabetxina que hagués fet i el descansada que m'hagués quedat! No em passarà mai més, avui m'he tornat a comprar una bossa de mà com cal, talment una motxilla de quaranta litres.

Punt i apart.


Bé, com li vaig comentar l'altre dia a l'Òscar, que sembla mentida que alguns escriptors encara no us n'hàgiu adonat, el sistema que fa servir el mestre (el senyor que fa llibres de catedrals i pilastres terràqüies, i mira que és llàstima, és que ni un trist tubet de cianur per tirar-li a la tapa de sardines eeee), per a triomfar i passejar la seva blanca, vaporosa i excelsa cabellera i les seves maneres de dandy de fireta, que perd més oli que una furgoneta tronada, és el següent:
  • Una mica de cultura enllaunada (rotllo: "así se hicieron las catedrales" per exemple.)

  • Una mica (no gaire) de trama d'intriga.

  • Força pornografia, sentimental i de l'altra (rotllo refriting novel·les Jazmin/Azucena, allò de "ella sintió su dureza")

...

(Perdoneu, havia anat a vomitar)

  • Un llenguatge i unes situacions totalment fora de context històric, talment com si parlés la teva veïna, sí, aquella rossa de pot que mastega xiclet, la que sortia al “Gran Hermano” ...

    I a publicar i a triomfar família! si ej keee se us ha d'explicar tot eeee :P



10 comentaris:

SM ha dit...

Gràcies per les pistes. Ara segur que el meu proper llibre serà un best-seller imparable. Com no se m'havia acudit abans...

Per cert: pert solidaritat gremial et prohibeixo que vagis enverinant escriptors, per molt dolents que siguin...

Clidice ha dit...

znif :( doncs és una llàstima, ara que ja m'avorria de fer mitja i pensava que havia trobat una altra bona distracció ;)

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Ei Clidice, t'he comentat abans però suposo que no t'ha arribat.

Repetim doncs...

Moltes gràcies per l'enllaç, primer de tot.

Jo ni tan sols he "follet-jat" el Ken Follet, però en general els bestsellers crec que responen bastant a la teva recepta. De totes maneres, hi ha gent que llegeix llibres d'aquesta mena per distreure's bàsicament i suposo que hi ha formes pitjors de fer-ho...

Dit això, comentar també que jo només sento solidaritat gremial amb els escriptors bons (que avui tinc el dia xulo).

I per què no et distreus fent un bestseller, ja posats...?

Clidice ha dit...

hehehe jo no puc escriure un best-seller perquè només sóc lectora, no pas escriptora. A més espero que s'acompleixi la profecia de Nam June Paik ;)

ddriver ha dit...

no cal una bossa mes gran,nomes cal ficar dins unes abispes ensinistrades

Clidice ha dit...

massa infrastructura driver :( a més, després del fracàs que vaig tenir ensinistrant puces, ja no goso intentar-ho amb vespes :P

papallonesenlallum ha dit...

Puc aportar-te alguns especimens més d'escriptors "Baron dandy"?, tinc en ment alguns noms que prefereixo dir-te en privat per no fer massa publicitat.
Lamentablement n'hi han que van disfrassats amb el vestit de "l'emperador", i no vendran mai un best-seller.
:) una abraçada molt gran!
on culló vas trobar al follet?
jejejejeje

Clidice ha dit...

je és mala sort oi? trobar un famós del món mundial i part de l'estranger i no tenir munició :(

A més, et juro pel més sagrat que era com una espècie de caricatura terriblement penosa :P

Em veuria temptada d'admirar-lo si no fos que allò que fa és el més fàcil de fer: entabanar el personal.

Lluís Bosch ha dit...

Ja ja! M'he divertit molt amb tota la història, i amb la forma com la planteges, a partir del "bolso". La fórmula del best-seller és molt bona, però m'he quedat amb ganes de més, tot i que les coses essencials ja hi són. Aplicable a molta gent, apart del follet-dandy, tan patètic.

Clidice ha dit...

ni t'ho pots imaginar el patètic que resultava, era vomitiu, un "no me beso porque no me llego" elevat a la cinquena potència ... o potser sóc jo que li tinc un amor només comparable al que li tinc al Paolo Coelho :P