dijous, 12 de març de 2009

Se m'acut que ...


La majoria de les vegades el que ens uneix a les persones no són les afinitats ni l'interès per aprendre, sinó els prejudicis. En realitat no volem conèixer ningú diferent a nosaltres, senzillament volem confirmar que tenim raó en allò que creiem.

2 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Ostres! Quanta raó que tens! Ens busquem entre nosaltres per allò que ens separa i ens desuneix, i ens oblidem de les coses que ens apropen. I oblidem de passada allò que diuen els psicoanalistes clàssics: allò que més et molesta de l'altre és allò que no t'agrada de tu, i que només ets capaç de veure en l'altre.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

No sé si és així en general però jo personalment crec que mai m'he aferrat molt a les meves opinions com a dogmes. Sempre he estat obert a canviar d'idea en el que sigui si em donen una idea millor que l'anterior, i de fet ho he fet bastant sovint a la vida. El difícil és canviar el caràcter i de vegades crec que és això el que més ens acosta o allunya de les persones. Però no crec que cerquem necessàriament caràcters similars als nostres, sinó compatibles i atractius per a nosaltres per un motiu o altre...