divendres, 20 de març de 2009

Solució

Família, o jo sóc una pèssima endevinallista o vosaltres sou uns potato-cinèfils-depasucatamboli (és broma, el més probable sigui el primer).

Pel·lícula o més ben dit, pel·lícules: Trois couleurs: Rouge, bleu et blanc
Director: Krzysztof Kieslowski




4 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

Sóc una pèssima "cinèfila" així que ni ho vaig intentar...

Clidice ha dit...

Jo també, només se'm queden les pel·lícules quan passen coses com aquesta, m'agraden les aclucades d'ull dels directors ... encara que alguns, de tan aclucar-lo em facin dormir (rubor rubor) :P

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Ah, havia tingut un creuament de cables amb el director que és el mateix de la Veronica! Igual allà també sortia l'aclucada d'ulls del contenidor, no ho recordo bé... He vist les tres pel·lícules "Blau" "Blanc" i "Vermell", però fa temps i en males condicions (doblades i per la tele)i l'única que realment em va agradar molt és la darrera, però les hauria de recuperar en bones condicions. La de la Veronica també està molt bé, per cert...aquesta la tinc en dvd.
Jo em tinc per un "cinèfil" esforçat que fa el que pot i arriba on pot, però em sembla que sóc bastant pèssim amb les endevinalles.

Clidice ha dit...

què era broma Òscar! ha donat la casualitat que he hagut de repassar la videoteca (dvdteca?) de casa a la recerca i captura de pel·lícules V.O.S. en francès i les he vist d'una tirada. Em va semblar divertit això del contenidor, de què tots els personatges es creuessin al Palais de Justice i alguna altra vegada.

No sé si són bones o no, diuen que sí oi? A mi el que més m'ha agradat és veure l'esforç dels personatges per a existir malgrat tot, no pas si tenen èxit o no, no pas el que fan o deixen de fer, era el que sentien. Potser el que més em va agradar va ser tot allò que no es deia en paraules.

L'endevinalla c'est pour rigoler ça, seulement :)