dijous, 11 de novembre de 2010

Com es fa una PAC de la UOC quan no en tens ni idea d'allò que has de fer

(PAC: Prova d'Avaluació Continuada; UOC: Universitat Oberta de Catalunya.)


La Nostraprotagonista està asseguda al davant de la taula de treball amb uns dos-cents fulls al seu davant i un llapis subratllador fluorescent de color groc.

Perquè us en feu una idea, l'habitació de la Nostraprotagonista està fusionada amb la del costat, així té una habitació estudi més amplia que si les tingués per separat.

A partir d'ara serà com a les pel·lícules: la Nostraprotagonista posant-se les ulleres de llegir i començant a subratllar. Ara, la veiem estirada al llit, amb coixins (d'Ikea) al darrera del cap i els genolls aplegats amb els fulls al damunt. Ara, la veiem cap per avall, bocaterrosa, amb els fulls al damunt del llit (el cobrellit aquells de quadres grisos i negres de l'Ikea). Ara, els fulls són a terra i la nostra protagonista, bocaterrosa segueix llegint, subratllant i passant fulls.

No sembla massa alegre, no, la Nostraprotagonista. De sobte, canvia el pla i la veiem en una butaca, amb les cames al damunt del reposa-braços i, com no, els fulls i el subratllador. Ja duu un munt d'hores acumulades. Entremig, hem pogut veure com ha sortit, entrat, ha rosegat un tros de formatge, s'ha canviat de roba, ha desaparegut dins el lavabo, ha anat a treballar, ha tornat, ha aparegut i desaparegut la seva parella, han intercanviat quatre paraules i, tota l'estona, ha seguit llegint, amb l'entrecella frunzida i subratllant.

Avui, l'endemà dels fets anteriors, ha demanat festa a la feina. Li cal acabar de llegir una part dels textos i redactar el treball. Té de termini fins a les dotze de la nit i dubta si se'n sortirà. Comença la rutina abans exposada: la cadira, el llit, la butaca, més cadira, més llit, més butaca ... finalment, en un plànol on el realitzador s'ha encantant amb la vista que hi ha des de la finestra, se sent un terrabastall i unes exclamacions, diguem-ne poc políticament correctes:

[comença l'àrea d'un rombe]

- Em cago en la puta d'oros i la mare que va Parets del Vallès a l'imbècil de Kant i sa mare que era una barjaula i ja el podria haver llençat només néixer com un Grenouille qualsevol qui em manava a mi fotre'm en aquest embolic de merda com si no hi hagués res millor a fer! (pren aire) Casum Ceuta sevillana!*

Per la porta apareix el caparró venerable de la mare de la Nostraprotagonista i, prudentment, pregunta:

- Nostraprotagonista, estàs bé?

La Nostraprotagonista no està bé, ni del cul, ni del cap ara mateix i li etziba a la seva venerable mare:

- Bé? - apuja el to de veu – Bé? Tinc quaranta-set anys i m'acabo de fotre de lloros! Això és estar bé?

La mare de la Nostraprotagonista, sense immutar-se, pregunta:

- I com és que has caigut nena?

La Nostraprotagonista, recollint els papers de terra, respon:

- Com vols que sigui mare? Estudiant, collons!

La mare de la Nostraprotagonista desapareix de l'escena amb un somriure foteta per sota el nas. Ja està acostumada als escarafalls de la seva filla, la va parir ella. Entretant la Nostraprotagonista ha aconseguit endreçar la paperassa i s'asseu al davant de l'ordinador, obre l'arxiu on hi ha l'enunciat d'allò que li cal fer i llegeix:

"Escriu un assaig i explica la possible connexió entre a) la separació que Kant ens proposa entre art i veritat i b) el posicionament de Lyotard (com a màxim exponent de la postmodernitat) en relació a l’art, i avalua fins a quin punt aquesta visió de l'art pot o no ser preferible als arguments de Gadamer en relació a art i veritat i argumenta el teu posicionament.

Notes:

*No només us demanem una exposició del pensament de Kant, Lyotard i Gadamer pel que fa a la relació entre art i veritat, sinó que, sobretot, reflexioneu sobre aquests dos posicionaments i argumenteu quin és preferible des del vostre punt de vista i per quins motius ho és.

*Extensió: mínim 12.000 caràcters – màxim 15.000 caràcters amb espais"

La Nostraprotagonista contempla l'opció de llençar-se per la finestra, i acabar amb  aquest malson. Malauradament està en un primer pis, això vol dir que s'hauria de llençar moltes vegades per aconseguir l'efecte desitjat i, per tant, abans de fer el ridícul, abandona la idea.

Mira, alternativament, la pregunta i la pila de paperassa subratllada. Decideix que és analfabeta funcional, que no entén gairebé res del que ha llegit, alguna conjunció, algun relatiu, para de comptar, no cal dir que la seva "opinió personal" no seria qualificada convenientment. Ha subratllat “d'ofici”, que això d'estudiar és una cosa molt professional. Però ara li cal respondre a la pregunta.

D'entrada la pregunta que es fa ella és: els 12.000 caràcters són amb bibliografia i notes a peu de pàgina o sense? Això vol dir que haurà d'escriure'n uns 12.800. També li caldrà comprovar que el consultor de l'assignatura no hagi publicat mai res al respecte. Si ha estat així, més li valdria haver-ho tingut a mà, no hi ha res que els emocioni més que se'ls citi, els professors. A més, així, a veure qui és el guapo que rebat l'alumne.

Comença per l'encapçalament: número de pàgina, assignatura, número de prova i nom de la Nostraprotagonista. Després, posant un salt de pàgina, se'n va a fer la bibliografia. Entretant va rumiant com omplirà l'entremig i no sap com sortir-se'n.

La Nostraprotagonista s'aixeca, desapareix de l'escena i, al cap d'una estona, torna amb un suc de pinya. Va mirant la pantalla amb aprensió mentre rosega el caputxó d'un bolígraf. Finalment decideix per on encetar els 12.000 temibles caràcters. El sistema clàssic: entradeta i cita d'autor reputat correctament ressenyada. Res de grans teories, només és una estudiant i no en sap prou, tampoc en té ganes.

La Nostraprotagonista va conjuminant com pot un text clarament insuficient. Se sent totalment abandonada i abatuda. Li costa molt de comprendre per què ha d'estudiar el que van dir uns homes barbuts fa una pila d'anys, sobre qüestions que només afectaven a la meitat menys ú de la població occidental, i en un llenguatge expressament enrevessat. Sempre que s'ha enfrontat als pensadors mai ha sentit que li parlessin  d'ella, sempre parlaven d'algú altre, segurament un home. Però bé, el sistema és el sistema i cal aprovar-ho això, ni que sigui amb un cinc pelat.

En aquestes, la mare de la Nostraprotagonista torna a treure el cap, venerable, és clar, per la porta:

- Més calmada?

La Nostraprotagonista, ara ja enfilada a escriure, li respon sense fer-li massa cas, ni mirar-la.

- Si, si, ja està.
- I que estàs estudiant filla meua?
- Coneixement i Mètode (dB)** mare.
- Coneixement i Mètode? - li pregunta la mare estranyada.
- Si, mare: Filosofia dels collons!

La mare desapareix dubtosa, perquè no sembla pas que la Nostraprotagonista s'ho prengui massa amb filosofia tot plegat, que sembla que a la seva edat encara no tingui coneixement, i del mètode val més no parlar-ne.

* Collita anys 20 (s. XX). Padrí Cirilo
**dB: després de Bolonya.

40 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Una escena digna del millor text teatral i diríem... no exempta de realisme.
Salut i Terra

kika ha dit...

ai! les mares :-)

l'escriptor inexistent ha dit...

Convençut que allò de prendre-s'ho amb filosofia era una altra cosa. Definitivament considere que tu ets dels meus: quan més claror necessites més se t'enganxen els peus en l'espessor de les idees. Si Kant no deia res d'això no serveix de molt. Ànims!

MARTELL DE REUS ha dit...

A partir de certa edat l'únic que hauríem d'estudiar és com poder-nos jubilar abans d'hora i gaudir del "dolce far niente".

Pilar ha dit...

Ja s'ha passejat, aprofitant un dels seus parèntesi, la nostrapotagonista per "el rincón del vago"? Igual i troba alguna línea peduda que li escau.
Mai no havia sentit un renec com el seu. S'hauria d'enmarcar i penjar a la paret de qualsevol sala d'estudiants.
Per cert, jo en comptes de collons posaria col-lorins. Per conjuntar-lo amb el renec d'abans i donar color a la ceuta sevillana. :0)

Joan ha dit...

El renec ja és digne d'una tesi, mínim 12.00 paraules.

Ah, i digues-li a Nostraprotagonista que recordi pacs anteriors, que sempre estem igual. Que al principi sembla una història impossible però després les paraules comencen a brollar i sempre se'n surt.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Jo també em trobo amb PAC i PR de la UOC que són veritables "perles"... i això que faig una carrera tècnica com Grau Multimèdia. La veritat és que trobo a faltar l'alè dels companys en una classe presencial...

Ànim!

sànset i utnoa ha dit...

Entenc perfectament el teu mal de cap.

I el mal de ventre també l'entenc.

*Sànset*

Allau ha dit...

No podria presentar la Nostraprotagonista aquest apunt com a reflexió postmoderna sobre l'art i la realitat?

La meva maleta ha dit...

Acabo de decidir que, no.
La carrera de Història de l'Art que tenia plantejat començar d'aquí a uns deu anys (quan les meves filles caminin pel món soles), l'aparco i la canvio per la primera col.lecció d'Art en fascicles que surti als Quioscs.

I amb una mica de sort potser em regalen alguna reproducció de Fragonard!
;-p

Galderich ha dit...

En fi, el millor és insultar a qui has de treballar.

La meva cunyada, quan estudiava 2n de Batxillerat, farta de la literatura espanyola va dir un:
Baroja és un fantasma que no s'entera de la pel·lícula en un atac semblant a Nostraprotagonista que la va ajudar a desfogar-se!
A tothom li passa alguna vegada...

tirantlobloc ha dit...

has provat www.elrincondelvago.com?

toquen molt bé Kant i la seva teoria estètica...

Casiopea ha dit...

Hola Clidice,

Em sento plenament identificada amb tu. T'entenc a tu, no a Kant ;P
Jo avui començo dues PACs, o sigui, estaré quinze de malhumor!! I quan no tinc PACs deambulo per la casa "cual espectro" perquè les trobo a faltar.

Apali

Lluís Bosch ha dit...

Recordo una PAC de la UOC (Assignatura Negociació de conflictes 1) delaqualse'm va passar la data de lliurament,ila vaigcomençar a redactar a les11,30 de la nit,30minuts abansquees tanquésel termini. Es tractava d'imaginar el divorci del futbolista Ronaldo (quins grans exemples que troben!). No sé què vaig escriure, òbviament.Però em van posar una B.

Alberich ha dit...

Marededéudelaberruganegra, però en quina mena d’embolics es posa la teva ( la nostra) Nostraprotagonista ?
Salut i feina (però poqueta, eh!).

Aristofeles ha dit...

Em fas riure molt.
Jo només ser que la filosofia sempre l'havia anat aprobat perque queia bé als professors fins que a Cou em vaig topar amb un senyor que em va dir que no en tenia ni idea de Kant i em va suspendre

Si et serveix de consol una de les meves cunyades ha tirat la tovallola farta de Pacs, i això que ella ja té filologia catalana i ara estava fent magisteri

sempre et pots guanyar la vida com escriptora irònica

Lale Mur. ha dit...

Clidice!
M'he rigut molttttt amb la Nostraprotogonista. Això em passa amb també. esperialment, quan he de llegir una pàgina al menys 5-6 vegades per entendre que vol dir l'autor!!!!!
Però, no m'imagino com seria estudiar la filosofia, és massa complicada per a mi :)Tinc memòries bones de filosofia :)
Me'n recordo que el meu professor de filosofia a la Universitat (en Azerbaiján) em va demanar 50 euros per aprovar l'examen (temps de corrupció a la república), doncs no vaig haver d'estudiar molt la seva asignatura :))) El primer, i l'únic suborn de la meva vida :)Molta sort a la Nostraprotogonista.

fanal blau ha dit...

Yeps! Torna a la PAC!!!

T'he llegit aquest matí i encara ric...

Podries pensar...sí, sí...riu...però...

Això ens passa a les mosses tossudes nascudes el 63!

Astrum ha dit...

Jo també recordo els PAC's de UOC.... la lectura de documents digitals deixava una selecció de frases en un word que després treballava aleatòriament fins a obtenir un resultat... el pitjor eren els fòrums de participació obligada amb + de 1.000 comentaris a comentar en 2 dies!!!!

montse ha dit...

La filosofia ensenya a pensar,
i riure va bé per viure.

He rigut molt llegint el post.

Agnès S. ha dit...

Fa dos dies que estic com la nostraprotagonista. I m'has donat la oportunitat de veure-ho desde fora... crec que plego, és penós!

Amb la tarda tant maca que fa!

Eulàlia Mesalles ha dit...

com més coses sé de la UOC, més convençuda estic que mai m'hi apuntaré. Cursos presencials i que no calguin moltes PACS dels PIIIPS...
En fi, segur que la Nostraprotagonista se'n sortirà.

Albert B. i R. ha dit...

Potser el problema és tant canvi de posició. Quan he de fer alguna feina, a no ser que estigui assegut davant d'una taula no ho aconsegueixo fer. Potser així li serà més fàcil a la Protagonista concentrar-se?

Clidice ha dit...

Francesc Mompó ai el realisme! si, aquí és on "falla" la cosa. Salut i Terra :)

kika són "lu més millor" :D

l'escriptor inexistent jo? nooo, la Nostraprotagonista ;) Em temo que Kant no li solventa els problemes d'un excés de caràcter. Per dir-ho eufemísticament ;P

MARTELL DE REUS no et pensis, em sembla que la Nostraprotagonista fa diverses assignatures i una d'elles és aquesta. Però això del "dolce far niente" no va massa amb ella. :)

Clidice ha dit...

Pilar i per patatabrava.com! però no l'acaben de convèncer. I la pobra és més malparlada que un carreter, però sempre en la intimitat, com va dir aquell ;P

Joan si, li ho hauré de recordar, i també que no passa res si ho deixa per més endavant :D

Xavier Sánchez i Torres l'alè dels companys i les classes presencials són gairebé el 50% de l'èxit en una assignatura, o sigui que tu ja ho saps el difícil que és fer una carrera virtual. Gràcies :)

Clidice ha dit...

Sànset arriba un punt on no saps perquè estàs fent el que estàs fent :(

allau doncs mira! potser si que li diré que li enviï el link al professor. A veure si esgarrapa algun puntet, que no va sobrada :(

La meva maleta hahahaha no dona no, si la Nostraprotagonista, en el fons, s'ho passa pipa. Em temo que sense això no podria viure :) tu prova!

Galderich i que a gust et quedes oi? poder ofendre impunement els popes de la ciència i les lletres ^^

Clidice ha dit...

tirantlobloc no et nego que alguna vegada la Nostraprotagonista, no pas jo, déu me'n reguard! ;P, hi ha fet una ullada. Tanmateix és d'aquelles que no ho té massa present, per llegir alguna cosa encara, però res més, que s'enganxa abans a un mentider que a un coix, diuen. :)

Casiopea relaxa, respira, un, dos, tres ... tu tranquil·la que saps que pots, histèrica, peròpots :) apali!

Lluís Bosch òndia, quin "nivelón"! m'hauràs d'explicar com t'ho vas fer en mitja hora. Jo no he baixat el rècord de 5 o 6 hores encara ;)

Clidice ha dit...

Alberich la Nostraprotagonista fa anys que va decidir fer una carrera a màxim dues assignatures per semestre. M'ha dit ;P que té la intenció d'acabar-la i fer el postgrau abans de la jubilació que, considerant com està el pati, té temps de sobres ^^

Aristofeles si trobes algú que pagui! :D res, les pacs ens amarguen, ui! no, perdó, amarguen a Nostraprotagonista ^^ però és pur vici :D

Lale Mur saps què? potser que li digui al professor si li van bé 50 euros ;P ves a saber, potser s'enduu una sorpresa en positiu :)

fanal blau zi, ja hi torno :( ai, i que en som de tossudes eh! :D

Clidice ha dit...

Astrum calla calla, que la Nostraprotagonista ara té un debat transversal. Això si que la matarà, n'estic segura!

montse gràcies guapa. Si que serveix per pensar: modes d'aconseguir escaquejar-se de fer un treball. :)

Agnès S. no dona no! ànims, ja saps que això és ofici, com tot :) un cop acabada quedes com nova :)

Eulàlia Mesalles anirà fent, com sempre :) però no et tallis, la UOC és dura, si, però un cop dins no ho és tant. El mal és que algunes s'ho prenen molt seriosament i pateixen massa :)

Albert B. i R. si a la Nostraprotagonista la fas estar quieta pot morir-se. No està programada per la quietut, ni quan era petita podia. De fet no va ni al cinema per no haver de sortir a mitja pel·lícula a "moure's" :D Ara, segur que és per això que li costa concentrar-se, però ja se sap, en aquestes alçades, això ja no té "arreglu" :D

Ferran ha dit...

"Marededeusenyor, Nostraprotagonista!", li etzibaria tot prement el lateral superior del crani propi. "Nostraprotagonista, que t'has atarumbat, poder???"; amb el dia tan bonic que fa avui, i tu aquí tancada, patint per escriure dotze mil vuit-cents caràcters sobre una qüestió que costa d'entendre des del mateix enunciat. Nostraprotagonista, surt fora que et toqui el solet, coi!!".

Acte seguit Nostraprotagonista s'aixeca de la cadira o del llit, li fot una cleca a l'aconsellador: "Nomtoquislapebrotera!!"

Nostraprotagonista ho aconsegueix: acaba el text inintel.ligible. Això sí, quan surt fora ja és de nit.

Nospottenirtot!

LEBLANSKY ha dit...

A que et torno a enviar al PIX?

Mr. Missis ha dit...

Perquè els llicenciat en filosofia són els únics llicenciats que no diuen que són filòsofs?

Els de geologia diuen que són geòlegs, els de física, físics, els de química, químics, els de filologia X, filòlegs, etc etc...

Són llicenciats en filosofia, només això... i no ho dic jo, ho diuen ells!

Elfreelang ha dit...

Dona ,Descartes no hauria descartat pas del tot el PAC...al capdavall si dubtes o renegues segur segur que estas pensant i qui pensa ets tu jo ja et donaria un notable només pel post!

Tony Collbato ha dit...

Amb raó ha fotut el camp en PIX !!!

mar ha dit...

un divertit post que em recorda vells temps...
comtentenc...

és tota una experiència i quan arribes al final (sí que passa si...) et sembla que no saps com t'ho has pogut manegar, ni d'on has tret el temps per fer-ho...

i pots respirar profundament... i tornar a viure... o no... i llavors t'embranques en altres fites encara més altes i escarpades...
aix... no n'aprendrem mai!

ànims Nostraprotagonsita! tot té un final!

(paraula de pas: raticid)

Clidice ha dit...

Ferran znif! zi, ja tens raó ja, tot no es pot tenir, i em temo que la Nostraprotagonista sempre ho vol tot, tot i tot :D Bon capde!

LEBLANSKY vigila no t'acabem aplicant la llei anti-filosofista ^^

Mr. Missis potser perquè ho troben pretenciós? de fet, els llicenciats en filosofia són estudiosos dels filòsofs. Filòsof ho pot ser qualsevol ficat dins d'un barril i amb dos dits de front. :D

Efreelang :) els renecs solen activar les sinapsis neuronals i sempre millora el rendiment després d'una bona "renegada" :D Li enviaré l'apunt al profe, a veure si cola :D

Tony Collbató és que va veure que hi havia algú per aquí que gastava molt males puces! :D res, tot façana! :D

mar gràcies, només ho entén qui ho ha viscut oi? ;P Uf! dir "tot té un final" i deprés haver d'escriure "raticid" és gairebé digne d'una novel·la de misteri. ^^

Eduard ha dit...

Seria molt demanar-te que em passis el teu treball sobre els conceptes d'art i veritat en Kant, Lyotard i Gadamer? Realment, llegir Lyotard i Kant en paral·lel ha de ser dur per a l'equilibri i per a la verticalitat.
Juro que no estic estudiant res de Mètode, i menys de Coneixement, només és per al meu íntim gaudi.
Jo, la Veritat, passaria aquest post al "consultor de l'assignatura", sospito que no seria valorat com es mereix però fóra molt divertit -per a ell també-.
Recors a la teva venerable mare,

Clidice ha dit...

Hola Eduard :) encara no me l'han puntuat i ja et diré jo que no passaré de la C-, o sigui que ja em disculparàs si no tel passo, que la vergonya encara no l'he perduda :(

Profesor PACs ha dit...

Jo utilitzo un servei que va molt bé per fer les PACs: http://www.pacsuoc.info

Anònim ha dit...

Si estudias en la UOC entonces estás de suerte! Ofrecemos un servicio integral de resolución de PACs y PECs de la UOC.
Nuestros profesores multidisciplinares altamente cualificados, escogidos estrictamente según sus resultados académicos, podrán ayudarte y resolverte los trabajos de todas las carreras (Empresariales, ADE, Derecho, Informática, Telecomunicaciones, Psicologia, Comunicación…).

Además, te asesoramos gratuitamente para escoger las asignaturas de la matricula, sobre información de las carreras, así como cualquier otra información de interés que pueda ser útil para la consecución de tus objetivos en el ámbito Universitario.

No lo dudes más y echa un vistazo. Te costará mucho menos de lo que te imaginas.
Abrimos las 24horas.

http://www.pacsolver.com
Facebook
Twitter