dimecres, 24 de novembre de 2010

El bus i els "nous" catalans


M'agraden els autobusos de línia, malgrat que la majoria de les vegades em maregi, o ens maregin a tots plegats amb els seus canvis d'horari. Però aquest medi de transport tan promiscu, per l'atepeïment que ens obliga la disposició dels seients, fa que, per l'alçada, puguis observar en totes direccions. Observar i escoltar també, amb l'afegitó que els trajectes solen ser més llargs que a la ciutat, en el meu cas que el faig servir per "baixar" a Barcelona (37 quilòmetres). Això permet saber coses de les persones que t'envolten, sense voler, a poc que paris l'orella. També et dóna una visió privilegiada del món exterior, si més no de l'àrea que envolta la carretera i dels camions i altres autobusos.

Quan puges per una hora en un autobús de línia canvies d'estat i no pots fer res més que observar i rumiar. També et pots aïllar de l'entorn, fins i tot sense auriculars, però per a això ja cal estar més ensinistrada.

Tenia una visita de la feina a Barcelona. Podia haver agafat el cotxe, amargar-me l'existència fent cua a la B-23, tornar-me mico (mica) per trobar el lloc on havia d'anar, donar més voltes a la recerca d'un aparcament, o sigui que, comptat i debatut, hagués perdut més temps, més humor i uns vint euros. Amb l'autobús he passat amb un euro i cinquanta cèntims i, al damunt, he anat tranquil·la, he pogut escoltar el meu entorn i escriure una miqueta.

L'autobús de línia que passa pel meu poble, quan falten cinc minuts per les vuit del matí, sempre va atapeït; això vol dir que el seient del teu costat anirà ple. En una de les parades del poble l'ha intentat ocupar una dona gran, carregada de paquets, que m'ha encolomat una bossa de mà on, pel cap baix, hi duia un gat hidràulic. Finalment, després de tota una performance força divertida, algú li ha cedit dos seients i ha desaparegut del meu costat, no sense haver reculat per tal de recuperar el seu gat hidràulic de la meva falda.

En el poble següent ha ocupat el seient una noia embarassada, bé, més que embarassada, embarassadíssima! Ha segut sense dir ni bon dia, què hi farem! Potser millor, que així m'estalvio haver-li de preguntar res sobre un embaràs que, amb tota la franquesa, no m'interessa gaire. Encara no havien passat cinc minuts que li ha sonat el telèfon mòbil. L'he escoltada parlant, en castellà, amb el seu home. Es notava, per l'accent, que era castellanoparlant d'origen. Després s'hi ha posat el seu fillet petit i li ha començat a parlar en català, com fan tantes parelles avui dia. Després dels petonets a la mama ha penjat i ho ha aprofitat per telefonar al pediatra del nen, i amb la recepcionista hi ha parlat en català i castellà alternativament ...

Ai si paguessin per mirar i escoltar! La meva nòmina seria desorbitada! Tot i que només de pensar en la Declaració de la Renda, i no és la primera vegada que em passa, penso que ja està bé així, gratis total.

29 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

JO SÓC MOLT TAFANER, DE VEGADES FINS I TOT ALENTEIXO EL PAS PER ESCOLTAR UNA MICA MÉS D'ALGUNA CONVERSA DELS QUI TINC AL DAVANT.

Hi una altra cosa rara que faig i que un dia vaig escoltar feia també Serrat és inten tar endevinar de que treballa algú determinat que em veig pel carrer, i fins i tot he arrivat a seguir a algú per veure si aconseguia saber on treballava.

Estic malalt Doctora Clídice?

garbi24 ha dit...

es inevitable parar l'orella quan t'ho posen tan a tiro....i sempre et fan escapar un somriure

GEMMA ha dit...

Sort que encara hi ha coses gratis, com són accions tan corrents com parlar o escoltar. I que no canvi de rumb, no fotem!

MARTELL DE REUS ha dit...

A mi algun cop m'han confós amb l'hereu de la corona britànica degut al desenvoilupament exagerat del meu pavelló auditiu de tant fer-lo servir.

Joan ha dit...

Tots som una mica tafaners, suposo. Petites dosi de vides alienes sense concert, i gratis.
Fet i fet, si ens paguessin per mirar i escoltar seríem tots rics, però pagaríem molts impostos per a pagar aquells qui miren i escolten!

Galderich ha dit...

Els autobusos tenen dos avantatges. Tens una visió més alta (veus més coses) del que acostumes a fer amb el cotxe i veus un paisatge diferent.
A més escoltes les converses dels veïns i podem fer sociologia patillera que és el millor que es pot fer extrapolant les dades que recaptem. Va molt bé per veure que les coses no són ni blanques ni negres.

Aris ha dit...

quan vaig en autobus mai llegeixo ni escolto música, perque es tan entretenit fer el tafaner!. De vegades m'he passat de parada i tot. Per cert, jo al teu poble hi vaig en cotxe i aparco al castell.

Carme ha dit...

Observar i escoltar sempre em sembla interessant. A vegades ho faig, tot i que per trencar la unanimitat que sembla que hi ha, he de reconèixer que molt més sovint m'aïllo de l'entorn, sense cascos, d'això si que no en porto mai... em fan mal els auriculars a les orelles... què hi farem!

Alberich ha dit...

Quan baixo a Barcelona ho faig amb els Ferrocarrils de la Generalitat, per uns motius semblants als teus. Sovint se senten les converses més il•lustratives. Des de les colles de joves que van a la UAB, a les noies que van a netejar les torres de Bellaterra o Sant Cugat -aquestes parlen varis idiomes, alguns inintel·ligibles-, se sent de tot i força. Per un xafarder com jo, és un plaer afegit que no és comparable a fer cua amb el cotxe, escoltant les llaunes dels de les tertúlies radiofòniques i a més és més econòmic.

montse ha dit...

Comparteixo aquesta afició, m'agrada seure en un banc i tot observant la gent que passa, m'imagino històries.

tirantlobloc ha dit...

A vegades, i segons les converses que sents, et vénen ganes de ficar-hi cullarada i tot, oi?

montserratqp ha dit...

Jo sóc de tren; em sembla que vaig avorrir l autobús quan per arribar a Barcelona aquest parava a cada poble de la NII, no s´hi arribava mai! Però al trem em passa el mateix que a tu, Clídice. De vegades he de fer esforços per no sentir-me massa xafarderota, que ho sóc de mena: converses entre amigues, el llibre que llegeix aquell, els apunts del xicot que sempre agafa el tren a la mateixa hora....quantes històries!

La Gata Sueca ha dit...

Molt bo! Per cert, segurament hauras tafanejat els meus bigotis que van a munt i avall de l'Anoia a Can Fanga. A l'alçada del teu veïnatge ja peso figues, pregant que no pugi una ànima d'aquelles que no calla ni sota l'aigua, sigui per telèfon, amb l'amiga pacient, el grup que fa sempre la mateixa ruta o l'avorrit conductor.
Una cosa és la curiositat i l'altra ja és haver de compartir la vida sencera del company de viatge... Llavors recordes aquella gran frase: Por que no te callas?

oh el silenci: quin plaer!

marta ha dit...

Era jo l'embarassada!!!

És broma :). Jo sempre saludo, tot i que això no implica que vulgui xerrar a continuació.

Eduard ha dit...

He pujat durant anys a autobusos com el que surt a la foto que acompanya aquest post . Vull dir de la mateixa companyia, però bastant més tronats fins fa poc, en què han renovat la flota i també, de pas, la nòmina de conductors que ara solen ser castellanoparlants però de fora d'Espanya. Certament, a part d'estalvi del cotxe (ara la manca de línies suficients en el meu destí laboral me n'impedeix fer-ne ús), et dóna un gran bagatge d'observació costumista. Un tresor en mans d'una observadora tan afilada i una narradora tan àgil i divertida com tu.

wanderlust ha dit...

Hola a tothom en general, i a tu Clídice en particular.
Ja està be això de poder entretenir-se una mica amb els comentaris i histories alienes després del que hem d'aguantar dels nostres "poc afortunats" transports públics de rodalies.

Casiopea ha dit...

Hola Clidice i companyia,

Quan pujo als transports públics, especialment al cotxe de línia, em genero un escut de força i invisibilitat al meu voltant perquè no m'afecti el pallissa del mòbil, la senyora del cotxet, la que parla amb la del costat com si estés a cinc quilòmetres, el que va carregat amb 3 maletes, etc.; a més, el meu escut incorpora altres gadgets molt útils per a protegir-se!!

María ha dit...

Comprenc tu elecció CLI a la vista del que comptes,

jo fa moltíssim, però moltíssim que no prenc un d'aquests autobusos i la veritat és que no ho estrany res, no creguis que em van agradar mai gaire.
Fins que no vaig començar a conduir, em marejava moltíssim a la carretera i els meus viatges en autobús els recordo com un martiri, la veritat :-)

Posats a triar un transport públic, sempre triaria el tren, tens el mateix que comentes del teu autobús, però pots aixecar, estirar les cames, donar-te una passejadeta i fins i tot si el revisor és mejete, que t'expliqui les seves aventures, sempre que tinguis ganes d'escoltar-les, clar :-)

Un petonet CLI

marta (volar de nit) ha dit...

Genial Clídice!!! M'encanten els relats d'autobusos i trens. M'ho he passat pipa llegint-te. Només un detallet sobre això d'observar els altres: què passa quan estàs en plena festa observadora i enxampes algú que t'observa a tu i que a sobre du una llibreteta (igual que la teva) i un boli a la mà??? :D

Mr. Missis ha dit...

Jo encara en dic "el cotxe de línia", tal i com ho diuen els meus padrins, allà al mig Segre. Ara bé, fa anys que no l'agafo. Malauradament, en aquest cas l'Alsina Graells, triga vora 3 hores a fer un trajecte que en cotxe és d'una hora i tres quarts.

Per cert, tens tota la raó quan detalles que la conversa de la parella és en castellà i amb el nen en català. Ja ho he observat força vegades! Caram, de tant en tant, en tenim alguna de positiva!

Clidice ha dit...

Puigcarbó sempre m'estic imaginant coses de la gent, sense valorar, senzillament com a diversió. De tota manera m'encurioseixen els desconeguts, dels coneguts prefereixo no saber-ne gran cosa.

garbi24 la veritat és que m'ho passo bé en el transport públic, perquè sempre em relaxo :)

GEMMA calla calla! que si m'ho cobren me'n vaig a viure dalt d'una muntanya :( Fins ara no m'he avorrit mai de la vida!

MARTELL DE REUS hehehe t'he imaginat de sobte :P no crec que les orelles creixin gaire, que les meves són petites eh! :D

Clidice ha dit...

Joan doncs si, però fet així no fa mal a ningú oi?

Galderich la "sociologia patillera" és la base del "sentit comú" tan valorat :) Posar cara als "exemples" també sol ser molt útil per adonar-te que tothom té mare :)

Aris ah si? doncs a veure quin dia et pagues alguna cosa :P hihihihihihi Ja m'ha passat alguna vegada m'ha sabut greu haver de baixar :)

Carme a mi també em fan mal, massa petits els forats :( He de confessar que també m'aïllo algunes vegades, que fer saltirons pels núvols propis no va malament :)

Alberich si noi, les teves són "aspactaculàs" ^^ però ja se sap: com el Vallès no hi ha res! :)

Clidice ha dit...

montse sortosament no som ni una, ni dues, en som un munt que observem :)

montserratqp siiii, mí-te-la ella presumint de treeeen, és claaaar com què és de Martoreeeell :D a sparraka city no tenim tren znif :) A vegades em vénen ganes de prendre un quadern i fer veure que faig entrevistes per saber més coses :)

La Gata Sueca ui, ara quan pugi a la Hispano hauré de passar per totes les fileres talment un membre d'aquells de les SS de les pel·lícules :P i, de sobte, encarar-me a algú i dir-li: etslagatasueca!?! ^^ Això si, segons amb qui ho diries això del Borbó :(

marta hahahahaha naaaaa, a mi no em fa res "no xerrar", contràriament al que pugui semblar o prefereixo, ara, un "bon dia" no està de més no?

Eduard gràcies pels elogis, però tot el mèrit per la Hispano ;P

Clidice ha dit...

wanderlust hola! :D estic intrigada eh! veig que com a "montserratina" ja saps del peu que calça el nostre transport.

Casiopea però dona! així et perds l'oportunitat d'imaginar-te que aquell és un assassí en sèrie, aquella una Mata Hari, l'altre un contrabandista especialment mafiós ... Et perds la sal de la vida: inventar-te-la! :)

Maria ay María, que me hice vieja y ahora ya no me mareo :) también es bueno porque perdí el vértigo, y claro, para subir montañas es bastante más práctico :P Y en mi pueblo no hay tren, por lo que vamos tirando con el coche de línea, que sacar el coche particular para ir a Barcelona son ganas de pasarte la mañana en colas infinitas :( Petonet :)

marta (volar de nit) òndia! m'encantaria! seria com allò de la paradoxa del viatge en el temps: trobar-te a tu mateixa. Jo ho vuuuuull :P

Mr. Missis los meus padrins també dien lo cotxe de línia (Almacelles, Segrià) i si, hi ha moltes parelles que adopten el català amb els seus fills petits perquè a l'escola és la llengua vehicular. Per això cal insistir molt en no perdre el sistema d'immersió lingüística a les nostres escoles. Per molt que diguin alguns partits i el Tc.

Rafel ha dit...

Jo sóc més tren. ( Per cert anar de Barcelona a Castelldefels és pujar o baixar? O potser planejar? )
Doncs això, l'entorn ens dóna un munt d'històries. Si sabessin que tenen davant un blogaire encara les dirien més grosses o et passarien el mòbil per a que hi participessis.

:)

Albert B. i R. ha dit...

Sort en té el català de tota aquesta gent que, sense ser catalanoparlant, utilitza el català com a vehicle de transmissió familiar. És una forma de compensar els "pijos" de la zona alta de BCN que duen a terme el procés contrari.
Anar en qualsevol transport públic, de forma segura, sempre et porta a escoltar alguna història. També és una forma de distreure's!

Tony Collbato ha dit...

Hola,soc Tony i soc tafaner(tambè al bus)i em surt més car:per anar del meu poble fins el teu,son 1,40€...i no tenim tren.

Aris ha dit...

potser fins l'any que ve no torno a pujar a Esparraguera, però ho tindre en compte, si no vaig de cap com sempre, et convido a un cafè

Clidice ha dit...

Ai Rafel jo també ho seria de tren ... si en tinguéssim :( I no ho sé, en el nostre cas és fàcil, Barcelona està "a baix" :)

Albert B. i R. m'agrada que t'hi hagis fixat :) crec que els ho hem d'agrair a ells i a la immersió lingüística a l'escola. :)

Tony Collbató coi si que és car desplaçar-se aquests 6 km! :O és clar, com què sempre pujo a peu, en bicicleta o en cotxe no ho sabia :)

Aris pago jo que jugo "a casa" :)