diumenge, 7 de novembre de 2010

La bellesa

El cel és del color del plom i el món s'encomana. Per què tanta tristesa?



Enemigo de la guerra
y su reverso, la medalla
no propuse otra batalla
que librar al corazón
de ponerse cuerpo a tierra
bajo el paso de una historia
que iba a alzar hasta la gloria
el poder de la razón
y ahora que ya no hay trincheras
el combate es la escalera
y el que trepe a lo mas alto
pondrá a salvo su cabeza
Aunque se hunda en el asfalto
la belleza...

Míralos, como reptiles,
al acecho de la presa,
negociando en cada mesa
maquillajes de ocasión;
siguen todos los raíles
que conduzcan a la cumbre,
locos por que nos deslumbre
su parásita ambición.
Antes iban de profetas
y ahora el éxito es su meta;
mercaderes, traficantes,
mas que nausea dan tristeza,
no rozaron ni un instante
la belleza...

Y me hablaron de futuros
fraternales, solidarios,
donde todo lo falsario
acabaría en el pilón.
Y ahora que se cae el muro
ya no somos tan iguales,
tanto vendes, tanto vales,
¡viva la revolución!
Reivindico el espejismo
de intentar ser uno mismo,
ese viaje hacia la nada
que consiste en la certeza
de encontrar en tu mirada
la belleza…

26 comentaris:

Jeremias Soler ha dit...

Quin tros de poeta!
La poesia arriba a on les paraules no poden arribar del tot!
"Reivindico el espejismo, de intentar ser uno mismo..." Jo també.

Striper ha dit...

La popesia es la millor manera de descriure i fer sentir els sentiments, la vida sense poesia seria trista.
precios poema?
El gris es trist?

Òscar Roig i Carrera ha dit...

M'ha encantat! Gràcies!

Galderich ha dit...

Ja fa un cert temps veig pels carrers de Barcelona un individuo que amb un retolador, i a vegades amb esprai, escriu a les parets:
"La belleza está en tu cabeza"

Puigcarbó ha dit...

segueixo sense tarja de so, però aixo de reivindicar el optimisto de intentar ser uno misno es de Luis Eduardo Aute.

Realment rùfol el dia d'avui, en canvi ahir vaig pujar fins al Montseny - que per cert estava curull de personal - i el dia era radiant.

Arare ha dit...

Com m'agrada, Aute!

Allau ha dit...

Entre tu i jo, m'agrada molt l'Aute (i té lletres més interessants que en Ferry).

zel ha dit...

Jo em pregunto el mateix, perquè tanta tristesa...

Carme ha dit...

Per què tanta tristesa i per què la mateixa gent que "hablaron de futuros fraternales, solidarios..." ja no es recorden de res...

kweilan ha dit...

M'ha encantat!

marta (volar de nit) ha dit...

Eiii això deu ser culpa del Papa! Acabo d'escriure sobre la tristesa jo també. Ho poso al forn uns dies i espero que no se'm cremi. De nou m'ha fet gràcia la coincidència temàtica. Feliç diumenge gris... gràcies a dies així altres dies són la bomba!

Lale Mur. ha dit...

M'ha agradat molt el teu poema. tristesa, però escrita en una manera preciosa. Gràcies!

Evocacions ha dit...

No he pogut sentir la cançó però suposo que és la versió d'Aute. Quins records..... I ara que a sobre vinc de veure Herois... Forever Young

GURMET ha dit...

Tristessa un mal que s'escampa massa potser olvidem lespetites coses anlant les grans.

lolita lagarto ha dit...

per què tanta tristesa? no ho sé.. a vegades fins i tot la bellesa és trista, aquesta bellesa que és el que tenim al cap, la bellesa com a desig..
Mai però, acceptarem la trista tristesa dels tanto vendes tanto vales..

Aute for ever!

rits ha dit...

no la coneixia aquesta cançó. molt bonica!

em sap greu que les meves paraules t'hagin ofés, no era gens la meva intenció. Espero poder-me explicar quan respongui els comentaris. Els meus millors amics són ateus i els estimo com el més gran del món, són bellesa, igual que ells m'estimen a mi.

Una abraçada

Clidice ha dit...

Jeremias Soler ja som més d'un :)

Striper el gris és trist, però la tristesa no és especialment dolenta. En poesia sol ser molt productiva no?

Òscar Roig i a mi que t'agradés :)

Galderich llàstima que en català no rimi, l'hi hauríem de trobar la concordança, perquè em sembla que ens cal.

Puigcarbó a la teva edat i encara sense tarja de so? Home! :D Una abraçada :)

Clidice ha dit...

Arare i a mi! avui m'he taladrat amb ell :)

Allau veus com no només m'agrada el txunda-txunda? :D tonets :D

zel en general perquè tot ens hi duu, en particular ... també :) però la tristesa sol ser força creativa, ves a saber!

Carme tenim molt mala memòria guapa, ja ho veus.

kweilan me n'alegro! :)

Clidice ha dit...

marta (volar de nit) espero que si, si més no serveixen per treure coses de dins no? ^^

Lale Mur no és meu, malauradament. Però l'Aute en sap molt d'això de fer cançons. Una abraçada :)

Evocacions neeen que estàs de revaival total eh! :P

Clidice ha dit...

GURMET la bellesa sempre és trista, perquè no la tenim mai a l'abast. Però ho intentem :)

rits no m'han ofès, només em sap greu que els creients de qualsevol religió considereu els ateus com gent sense nord. No necessitem compassió, som ateus amb totes les conseqüències i, normalment, després de llargs períodes de reflexió. Fins i tot assumim que les coses les hem de fer totes en aquesta única vida que tenim, no com vosaltres que teniu toooota l'eternitat :D Una abraçada guapa :)

Lluís Bosch ha dit...

Afortunadament la tristesa, els núvols i la lletjor són coses que passen, que venen i se'n van. Com el Papa de Roma, a qui no sabem perquè Déu ha fet tan lleig i tan grotesc.

en Girbén ha dit...

A casa tinc una col·le ben complerta dels primers elapés de l'Aute; amb incunables com 24 canciones breves, Rito, Espuma, Sarcófago o Babel. Després ja me'n vaig distanciar sense deixar de preuar la seva multiplicitat poeta-compositor-cantant-pintor-dibuixant-cineasta...

sànset i utnoa ha dit...

La resposta a la teva pregunta és més que complicada...

*Sànset*

Clidice ha dit...

Lluís Bosch pel que recordo dels meus temps de catòlica, la lletjor, com el dolor, els l'envia Déu perquè puguin demostrar amb el sofriment quant l'estimen. A més, què vols d'un Gran Inquisidor? Un no es fa això a si mateix si no hi ha molt de mal al darrera.

Girbén en Factor X n'era un enamorat i l'altre dia va recuperar velles cintes, encara tenim el cotxe vell amb lector de cassets, o sigui que la "taladrada" ha estat monumental. Quan va començar amb el Llach, però, el vaig amenaçar d'obrir la porta i tirar-me per un terraple. Xocant, va treure la cinta ^^

Sànset doncs be water my friend, be water :)

María ha dit...

Mmmmmmmmmmmmmmm ¡¡qué belleza, CLI!!

petóns, bicos, kiss y besooooooooooooos

Clidice ha dit...

Si María la belleza, y su universalidad. Sobretodo la de los que la destruyen.

Un beso