dilluns, 29 de novembre de 2010

Jornada de reflexió

Ple del Parlament de Catalunya

"El dia després" és quan crec, amb tota honradesa, que és quan ens cal reflexionar. Ens cal veure si les nostres idees han estat compartides per una gran part dels nostres conciutadans, si aquells a qui hem donat el nostre suport han tingut la reacció prevista, si estem del tot convençuts d'allò que hem dit, anant, o no, a expressar-nos a les urnes. Ens cal, ni que sigui en la intimitat, entendre quines han estat les conseqüències del nostre acte, acceptar les victòries amb la prudència que li convé a l'enorme responsabilitat del poder rebut, i les derrotes amb la consciència de quins han estat els errors que ens hi han dut.

Evidentment que tal dia com avui aquestes seran unes reflexions molt minses, els vencedors estaran en mans de l'eufòria, els perdedors intentant salvar els mobles, tots amagant vergonyes i mentides (malgrat el paper de damisel·les recatades que han fet a la televisió i en els discursos, que tots sabem com funciona això de dir tot allò que s'espera que diguem), i, gairebé sense excepció, tots pendents del partit del vespre. O sigui que farem allò tan nostre: ja hi rumiarem demà o tots els sants tenen vuitada, depenent si guanyem el partit o no.

Imatge de la Xarxa

24 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

en aixó tens raó. A hores d'ara a més d'un partit deuen volar ja ganivets i en Carod segur que està ingressat per una indigestió etílica de celebrar el gran resultat del seu expartit.
Ahir vaig reflexionar a última hora. A les primeres elecciones democràtiques, Catalunya, el mapa de Catalunya era vermell, ahir era blau, com un enorme barrufet. En que hem o han fallat?

Aris ha dit...

l'important es el Barça-Madrid, estic segur que la gent ha escoltat més les declaracions dels entrenadors que no dels polítics. I el resultat, de les eleccions ja es veia venir. Sempre que hi ha crisi es canviar el color del govern, sigui quin sigui.

Galderich ha dit...

Jo no sé si reflexionen gaire els partits. Ahir estava atònit veient que el que deien tots, i n'estaven contents, és que l'índex de participació havia pujat en 5 punts... es pot estar content amb tant poca participació malgrat que abans havia estat una mica pitjor?

En fi, així anem!

Jordi ha dit...

Ahir no parava de fer-me la pregunta: com podia coincidir el mateix dia un Barça-Madrid amb unes eleccions a la Generalitat?

Ángel ha dit...

Cada vez estoy más convencido que quien siempre sale perdiendo en estos "duelos electorales" son las clases trabajadoras, gane quien gane ...
Bueno y lo de esta noche, pues que gane el mejor, que es lo que se suele decir en estos casos.
un abrazo

Agnès S. ha dit...

Rflexionar el dia després, quin remei pels que no han guanyat (i els que hem perdut alguna cosa ).

La meva maleta ha dit...

Avui, la cadira de pensar, amb el què ens vé a sobre...em penso que quedarà buïda un dia més ;-p

tirantlobloc ha dit...

Jo estic reflexionant més avui que no pas abans de votar... Mmmmmmm....

Albert B. i R. ha dit...

El Montilla va col·locar les eleccions just el 28 per això, per a evitar que es parlés gaire de la seva previsible patacada electoral.
Recordo que fa 4 anys a la Universitat, a Econometria, ens van preguntar quanta gent, vistos els resultats, canviaria el seu vot. I un % molt important de gent va dir que no ahgués votat l'opció escollida. Potser és perquè, massa vegades, la gent vota més pensant en que no guanyi i no acaba votant la seva opció més desitjada. Seria interessant saber-ho.

Joan ha dit...

Ai, amb una mica de reflexió tot plegat seria massa fàcil!

Millor muntar el show i després resar a Sant Pep que ens faci oblidar-ho tot!

Jordi Marron ha dit...

Tomorrow is another day, ja ho deia Scarlett O'Hara.. el present fa massa mandra. Jo ahir vespre ja esperava alguna dimissió, ara veig que no arribaran, i si guanya el Barça (cosa que espero ferventment)encara menys.. Ara només falta que en Mas estigui a l'alçada de les circumstàncies com ha cregut l'aplastant majoria de votants, jo ho dubto, però jo m'equivoco sovint, així que..

pere ha dit...

A vegades, el fotut dels electors és que es pensen que han guanyat perquè ho ha fet el partit que han votat i no s'adonen fins massa tard que en realitat han perdut; alguns no se n'adonen mai, és clar.

Si sempre guanyés el millor,aquesta nit guanyaria el Barça. Però com en les eleccions, no sempre el triomf és del millor. Bé, ja ho sentirem.

Alberich ha dit...

El panem et circenses és útil ja des de fa més de dos mil anys. Avui si el Barça funciona, haurem superat bona part de les frustracions del dia d’ahir i si no, potser s’incrementin una mica més...

Lluís Bosch ha dit...

"Circenses sine panem", o bé "Solum circenses" potser seria l'aportació que han fet els temps moderns a la màxima dels clàssics. Perquè de pa, poc.
La situació que se'ns presenta és un espantós "déja vu" digne dels pitjors malsons que recordo. Ahir, en veure l'espectre grotesc de Pujol al balco de l'hotelet burgès em van venir basques. Això és el que ha volgut "el poble"?
Avui em qüestiono de què serveixen tants anys d'educació universal i obligatòria quan, a l'hora de votar, votem l'amo.

zel ha dit...

Ep, jo he reflexionat molt, però ara mateix miro el Barça, què collons!

glamboy69 ha dit...

Reflexions minses? Ni de conya, jo ja he publicat un dens anàlisi i em penso posar a fer oposició visceral des del minut zero.
Ni 100 dies ni 100 minuts!
A veure quan triguen a nomenar Millet COnseller d'Economia o Sostres presentador del telenotícies...

garbi24 ha dit...

no es pot reflexionar gaire....acabem de fer el quart...

Clidice ha dit...

La veritat és que si, de moment 4-0. Lo siento Ángel, es lo que hay ;)

Elfreelang ha dit...

5 a 0 Clícide! Montilla ha renunciat al seu escó al parlament...deu haver reflexionat també...sincerament el millor discurs que l'he sentit mai a aquest home el va fer ahir després de saber la desfeta...

wanderlust ha dit...

S'hauria de fer una bona esbandida dins de certs partits, però més tard que estic de dol, ai no, ja no tant!, això de ser del Barça fa miracles.

Eduard ha dit...

Mira que curiós: com llegeixo el teu post ja a dimarts, em sembla, mentre el vaig llegint, que de fet parles del partit i no dels comicis: els uns eufòrics i els altres dissimulant la negror del seu abatiment (bé, llevat dels mateixos ultres de sempre que busquen en un altre costat les causes de les seves derrotes, per clares i indiscutibles que siguin). I és que ja ho dic jo. la vida és com el futbol (i, de vegades, ÉS el futbol).

rits ha dit...

ahir em va passar el mateix. Necessitava poder pensar en tot plegat, en tot el que ens vindrà. I no ho veig gens clar.
Al vespre, ens vam oblidar de tot, també calia. A mi, personalment, em calia. I avui, es veu potser una mica millor.
Això si, l'entrevista del Mas em confirma moltes de les temors que tenia. crec que haurem de reflexionar molt i molt

XeXu ha dit...

En un altre any no sé, però aquest era realment per reflexionar un cop acabades les eleccions. Penso que molts ens hem endut una gran decepció, la posició justament contrària a les nostres idees ha pujat més que mai i he de reconèixer que m'ha tirat per terra les poques il·lusions que tenia en que el que es respira per aquí a la xarxa pogués ser real. Si a sobre un partit racista va estar a punt d'entrar al parlament! S'adonaran alguns per fi del país que tenim?

Sort del partit aquest cap de setmana... la millor cortina de fum possible.

Clidice ha dit...

Elfrelang si, Montilla va fer un bon discurs. No sóc socialista, al menys del PSOE(c) i menys montillista, però entenc que és el President de la Generalitat i ex-ministre, és obvi que no es pot quedar de simple cap de l'oposició i, al damunt, ha quedat ben visible la seva incapacitat per engrescar el personal. O sigui que crec, honestament, que plegui l'honora.

wanderlust si, cal que Hèrcules torni a desviar el riu per netejar els estables dels Augies. Però n'hi ha que no en semblen capaços :( Sort del Barça que anima una mica!

Eduard no hasse falta que disses nada más! ;) I és que les endorfines fan miracles :)

rits tens raó, ens cal reflexionar, perquè tots tendim a dir "ells" han guanyat, "ells" han fet, "ells" han dit, sense entendre que "ells" també som nosaltres, o els nostres amics, o els nostres parents. No podem viure autistes els uns amb els altres.

XeXu com li he dit a la rits tendim massa a creure que només allò nostre és vàlid, perquè ens sembla la mar de coherent. Malauradament els que no pensen com nosaltres, pensen exactament el mateix i aleshores ve quan ens quedem amb cara de no entendre res.