Una vegada per Sant Jordi (sempre que puc baixo a Barcelona) vaig comprar un llibre de'n Miquel de Palol, un autor que m'agrada força, algunes vegades. Anava amb el llibre a la mà i vaig veure unes parades al Corte Inglés, d'aquelles d'autors firmant exemplars. En una hi havia molt de brogit, cua, televisions i just al costat n'hi havia una altra amb un tipus solitari, ningú feia cua per a que li signés cap llibre, era en Miquel de Palol.
La meva mare que venia amb mi em va dir: "Tata, si és l'autor del teu llibre! ves i que te'l firmi." Tinc tendència a ser poc fetitxista i, a més, com li vaig dir a la meva mare: "M'agraden els seus llibres, no m'interessa la seva persona, no veig perquè aquest senyor, sense saber ni qui sóc, m'ha de dir coses en un full." I vam seguir camí.
Sempre he pensat així, a mi, dels llibres m'agraden ells, no una idea d'ells, no la possible personalitat de l'autor, a qui no conec ni coneixeré mai, probablement. Avui, fent els deures (si, els ditxosos deures que no s'acaben mai i que odio i que m'encanta fer-los i odiar-los) he ensopegat aquest paràgraf, i he pensat: "té mira en Nietzsche pensava com jo", per tant això vol dir que m'he llevat amb l'autoestima molt en forma, d'altra banda. ;)
"Que el nom de l'autor estigui en el llibre és ara un costum i gairebé una obligació; tanmateix, és una causa principal de què els llibres influeixin tan poc. Doncs si són bons, valen més que les persones, com a quintaessència d'elles; però en quan l'autor es dóna a conèixer per mitjà del títol la quintaessència torna a quedar diluïda, per part del lector, en allò personal, inclús en el més personal, i amb això es perd l'objectiu del llibre. L'ambició de l'intel·lecte és no aparèixer ja com a personal."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada