divendres, 8 d’abril de 2011

Web de la setmana: pintant una paret


Solc despertar-me amb la ràdio. Dijous al matí, a les set, va començar a vomitar les males notícies de cada dia: que si col·lapse en l'administració americana, que si Portugal demana la intervenció d'Europa, que si l'Hospital Clínic tanca les urgències del carrer València, que si el govern dels millors liquida la sanitat catalana, que si el pare haurà de seguir fotent-se de cap perquè no li operen el genoll ... Vaja, que quan acabem d'estar desperts i hem d'anar cap a la feina a escoltar, ara l'un i ara l'altre, la munió de problemes econòmics d'empreses i particulars, t'entren moltes ganes d'aprendre a fer formatges de cabra.

La ràbia mai és bona, la ràbia ens fa terriblement injustos i ens aboca al de sempre: trencar per reconstruir per tornar a trencar, etc. Potser que comencem a humanitzar-nos i deixem enrere aquests recursos que ens ancoren a una humanitat que fou i que ja no existeix. De moment, mentre rumiem la manera de solucionar-ho, potser serà millor desfogar-nos escrivint en una paret, ni que sigui virtual i encara que ens la proporcioni una casa comercial. Proveu d'escriure el que penseu aquí, jo ja ho he fet, i que passeu un bon cap de setmana!

10 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

una bona idea, cal rumiar que posar-hi però. M'ho pensaré.


Bon cap de setmana!

Evocacions ha dit...

Al capdavall, com deia el poema, "siempre la sangre, oh!, fue colorada"

sànset i utnoa ha dit...

Ostres, que curiós, jeje...

T'acompanyo en la ràbia!

Bon cap de setmana!

*Sànset*

El porquet ha dit...

Les parets no callaran mentre Catalunya no sigui lliure...

Ho vaig veure escrit fa moooolts anys. Crec, doncs, que me'n vaig a pintar en aquesta paret, doncs encara no poden callar.

tirantlobloc ha dit...

Divertida aquesta paret virtual.

M'ha fet pensar en una bona idea que van tenir en un bar de Pamplona per als lavabos. Tenen les parets folrades amb pissarra i guixos de colors. D'aquesta manera, quan la gent hi va, en lloc d'escriure a la paret i deixar-la feta un fàstic, ho fan amb guix i sempre es pot netejar.

Eduard ha dit...

Fa temps que rumio, i com més hi rumio més clar veig que el món no canviarà si no abolim una cosa. LA GRAN COSA, el Déu modern o postmodern: ELS DINERS.

Aris ha dit...

que divertit! sempre trobes coses super xules! gràcies per publicar-les!

garbi24 ha dit...

gràcies i vaig de seguida que hi escriuré alguna cosa molt grossa..........comença en mecagoenlamadrequeparioaloshijosde...

Olga Xirinacs ha dit...

Però surten els savis universals amb títols com "Indigneu-vos", i el diari diu que ens hem d'indignar. I quan ens indignem ens sentim malament nosaltres, perquè és a causa dels governants ineptes.

Doncs a fer formatges i matons, bons i rodons.

Clidice ha dit...

Espero, de debò, que hàgiu deixat el vostre missatge en el mur. Si, ja ho sé, serveix de ben poc, però només que serveixi per quedar descansada ja fa el fet. Gràcies! :)