dilluns, 11 d’abril de 2011

Del pecat

Multum interest utrum peccare aliquis nolit aut nesciat

Molta distància hi ha de no voler pecar a no saber-ne
Sèneca

Sèneca, Lletres a Lucili, volum 3, XC, versió de Carles Cardó, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1930.

17 comentaris:

XeXu ha dit...

Em sembla que tots en sabem i en podríem escriure una tesi. Però fins i tot podríem trobar alguna ocasió en la que no volíem. Poques, però hi són.

en Girbén ha dit...

Ningú es contenta només amb el present per a ser desgraciat.

"Les cartes a Lucili" són una font viva de saber; apart d'una manera de recuperar molts pensaments perduts d'Epicur.

A la Wikisource se'n pot trobar un bon tast en espanyol.

Galderich ha dit...

... o no poder-ne!

El porquet ha dit...

Bé, caldria posar-nos d'acord en què es considera pecat!.

Segurament a l'època de Sèneca hi havia algunes coses que es consideraven pecaminoses i ara no, o a la inversa. D'aquesta manera ara potser pecaríem sense voler.

És que no m'agrada la paraula pecat...

sànset i utnoa ha dit...

i hi ha algú que no en sap???

*Sànset*

rokins ha dit...

en poder escollir està la gran diferencia...

Pilar ha dit...

Per pecar o no, s'ha de saber què és, no? O potser s'ha de sentir...M'embolico.

tirantlobloc ha dit...

... hi ha pecats que no sembla que ho siguin. Són pecats, doncs?

María ha dit...

Suposo que és qüestió de voluntat, més que d'ignorància no CLI? ¡¡estos estoicos!!:-)

Mira que estic jo perduda amb tu estàs d'un enigmàtic terrible!! o serà que igual que el teu tens debilitat pels defectes arquitectònics, jo ho tinc per trobar tres peus al gat? :))

Un petonet CLI i feliç setmana


PD
T'he deixat alguna cosa, perquè et consolis amb el disgust que et va donar la tanca, sempre hi ha qui guanyi a burradas arquitectòniques i de les altres:-)

Xavier Aliaga ha dit...

El que passa és que a alguns, quan pequem, se'ns nota més. I a uns altres li ho perdonen tot. També entra en joc saber què és pecat i què no i el concepte de perdó. En això la dreta és magistral: tot el que fan els nostres no és pecat, i en cas de ser-ho, és disculpable. A a l'inrevés.

Crec que m'he anat de la qüestió...

Olga Xirinacs ha dit...

El millor és pecar de gust, sabent que ja no ens afecta perquè hem canviat els valors.
*
Mira que ser al Balcó i no dir res...

Carme ha dit...

UF! hi ha de tot, els que no en saben, els que no volen, els que no poden i els que ho fan tant com poden... Jo com la Pilar, potser s'ha de sentir que peques per pecar. Mira que és lletja aquesta paraula, eh? Quin mal rotllo que dóna!

garbi24 ha dit...

jo en sé....puc donar classes i tot, però em modero molt...;) tot i que costa molt....

Pepe ha dit...

Saber... querer... dónde está la diferencia?

Puigcarbó ha dit...

si el pecat és a consciència, és pecat? i qui ho decideiz que és pecat i que no?

Ángel ha dit...

Rokins, lo ha dicho sabiamente, la diferencia está en la elección, eso es lo que nos define.
un abrazo

Clidice ha dit...

XeXu l'acepció del Termcat de pecar és "negligir de fer allò que calia", o sigui que si, que tens tota la raó.

Girbén els clàssics, cal revisar-los o revisitar-los sempre :)

Galderich sempre hi ha una escletxa per pecar, t'ho asseguro ;)

El porquet com li he dit a en XeXu, ara ve a ser no fer allò que cal fer, vaja, gairebé una temptació, perquè el contrari sona a molt avorrit ;) A mi tampoc m'agrada, la paraula pecat ens remet a submissió i a religió, com la paraula "perdó" que fa tot el tuf d'aires de superioritat. Serà perquè m'agrada més la paraula "responsabilitat" que no "culpa".

Sànset n'hi ha que no se'n surten, entenc que vol dir que aquells que presumeixen de no pecar, els purs, els bons, més aviat és perquè la seva vida és prou poca cosa com per no saber-ne.

rokins justament, triar si pecar o no, la base de la llibertat de pensament.

Pilar no t'emboliques dona. De fet, això de la cosa pecadora va per barris. O sigui que penso que tots sabem el que és pecar aquí, per exemple. El mal és tenir-ne prou ganes ;)

tirantlobloc tu ves fent, peca, que en la nostra cultura, tan donada a la cosa del perdó, segurament acabaràs alliberat de tota responsabilitat. Sinó mira els valencians i els seus líders ;)

María ay hija, es que eso del pecar es más bien convención y, que quieres que te diga, a mi ir contra las convenciones no me parece mal del todo. Ya ves ;) Esa valla un auténtico desastre eh! la del restaurante y la del monasterio (?), para matar a alguien y que no sea considerado pecado.

Xavier Aliaga no, no te n'has anat gens. En el nostre món, tan catòlic i donat al tirar la pedra i amagar la mà, el pecat és per tot arreu. Pequem, pequen, ho provem, ens en sortim, fracassem, el cas és intentar sortir d'allò raonable per demostrar ... no ho sé, penso que tenim massa instal·lat el carpe diem.

Olga Xirinacs si mires amunt i avall de la història te n'adones de l'absurd que representa el concepte "pecat", ara ho és, ara no. Què hi farem, mentre en siguem conscients i no caiguem en el "pecat" de l'integrisme i la secta. I si noia, vam estar al balcó, però era tard, després de sopar. Havíem estat a la llibreria la Rambla en la presentació d'un llibre i després al Xangai. Al Balcó, et vam homenatjar convenientment, però. Qui venia amb mi es va emocionar i tot!

Carme si oi, a més segons com la dius resulta terriblement atractiva, o repugnant, o divertida, o absurda ... com nosaltres potser.

garbi24 hahahahaha com diu la dita: "dels pecats del piu, Nostre Senyor se'n riu", o sigui que ja trigues a fer-ne cursets ;)

Pepe en que pecar sin conciencia seguramente no es lícito :)

Puigcarbó jo penso que pecar només es pot fer a consciència, sinó no compta. I la cosa de decidir-ho serà per convenció social, no?

Ángel cada dia tengo menos claro que exista la posibilidad real de elegir. :( Un abrazo :)