dijous, 25 de març del 2010

Recomponent peces de dins

No cal patir-hi, només és el dia. Potser és la monotonia, com molts em volen fer notar de forma negativa en aquesta peça, el que més em calma l'esperit, talment una cançó de bressol relaxa i adorm a una criatura. I quina temporadeta!




uf! encara bo que ja se m'ha passat! santa frivolitat!
a

15 comentaris:

  1. Sergi25 de març del 2010, a les 7:38

    Per ser que no m'agrada la música clàssica, he de dir que el Canon de Pachelbel em va robar el cor des del principi. Moltes vegades em ve al cap.

    ResponElimina
  2. Garbí2425 de març del 2010, a les 8:28

    No podem abusar d'aquesta música, ara estan a la feina no ens podem adormir, però la veritat es que si que relaxa.....

    ResponElimina
  3. neus25 de març del 2010, a les 9:17

    el cànon de Pachelbel monòton? i ara!
    fes-los escoltar aquesta versió:
    http://www.youtube.com/watch?v=QjA5faZF1A8

    Al Kraus no l'escolto que només veure el nom de la cançó jka se m'enganxa XD

    una abraçada, maca!

    paraula de comprovació: hypnotis ... XD

    ResponElimina
  4. en Girbén25 de març del 2010, a les 9:36

    Apart de l'emoció musical, resulta impagable la representació gràfica de la partitura com un teler; exactament, com les targes perforades d'un teler de Jacquard, sistema que després faria sonar les pianoles.

    ResponElimina
  5. Francesc Puigcarbó25 de març del 2010, a les 12:12

    bé per a relaxar-se, tot i que jo preferiria Bach o Chopin, bé aquest últim per adormir-se.

    ResponElimina
  6. Cris (V/N)25 de març del 2010, a les 14:02

    Quin bon gust.... m'encanta el clàssic, i noia, per a mi l'has encertat de ple, re-composar-se (o re-compondre's) així dona gust.... Petons preciosa :)

    ResponElimina
  7. Anònim25 de març del 2010, a les 17:48

    No sóc gens de música clàssica. Ni tan sols em relaxa, el contrari, em fa estar com inquiet. No sé per què em passa!

    ResponElimina
  8. Ernesto Niebla25 de març del 2010, a les 21:32

    Aquesta música em relaxa molt. M'agrada escoltar-la amb els ulls clucs i deixar volar la imaginació.

    ResponElimina
  9. rits25 de març del 2010, a les 22:37

    dijous que per sort ja s'acaba!
    si que recomforta, si!!!!

    ResponElimina
  10. Clidice26 de març del 2010, a les 0:16

    gràcies pels comentaris i ... per fi divendres! :)

    ResponElimina
  11. Met27 de març del 2010, a les 10:18

    S'agraeixen sempre uns moments musicals. Gràcies.

    ResponElimina
  12. Clidice27 de març del 2010, a les 13:49

    merci a tu Met per passar per aquí :)

    ResponElimina
  13. joanfer29 de març del 2010, a les 17:33

    Ostres, Clídice! Aqui sí que m'has trucat la fibra...
    Vaig descobrir el Canon de Pachelbel amb tretze anys i em vaig enamorar d'aquesta peça. M'ha acompanyat al llarg de la meva vida i, sobretot, en els moments més importants...
    Moltes gràcies!

    P.D. Per cert, passa quan puguis pel meu blog, d'acord? ;)

    ResponElimina
  14. Manel Aljama31 de març del 2010, a les 5:39

    Certament aquestes peces et refan per dins. Jo fa temps que al matí només poso 5 minuts de notícies (temps i carreteres) i em passo a Catalunya Música. Si no ja fa temps que hauria petat ...

    Potser coneixes el "Factor Mozart". Moltes de les seves peces hi són i en concret "Sonata per a dos pianos, K448". Ja em diràs ...
    I potser, també el coneixes, el pobre noi aquest, tocava el violoncel i odia Pachelbel.
    Està subtitulat
    http://www.youtube.com/watch?v=rnv_wDWwD7c
    Si no relaxa et fa riure!

    ResponElimina
  15. Clidice31 de març del 2010, a les 12:08

    ei joanfer me n'alegro que t'agradi i merci :)

    Manel si, el conec :) també conec algun músic que l'odia tan "cordialment" com el del youtube :P però no cal fer-ne massa cabal dels professionals ^^

    ResponElimina