 |
| d'aquí |
Atzucac: vaig decidir que aquesta seria, per sempre, la meva paraula talismà. Perquè res hi ha millor, per conjurar el fat, que enfrontar-se a tot allò que temem.
Afegint-me als actes de commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, gràcies a la crida d'en Víctor Pàmies.
siiii, es tambe una de les preferides
ResponEliminate una magia especial
m'agrada dons!!
;-)
Bonica paraula, sobretot per la seva especial sonoritat, però... sempre hi ha o hi ha d’haver una sortida :-)
ResponEliminaTot pensant en el joc de les garlandes de mots amb enllaços sil·làbics que practique en nens (segur que més les nenes), deixa'm dir-te Atzur.
ResponEliminaÉs una paraula, que per bé que faci molt temps que la conec i que ja sé el seu significat, sempre té un aire exòtic, misteriós i desconegut... una paraula que sap mantenir el misteri.
ResponEliminaCom tu dius, perfecta per ser un talismà!
A mi també m'agrada!
ResponEliminaés una paraula amb molta força, i molt bonica!!
ResponEliminaBona! M'agrada aquesta paraula, vols creure que la vaig aprendre veient Bola de Drac de petit?
ResponEliminaSaps que vaig estar a punt de triar-la?
ResponEliminaBon don dia, Clídice!
Una paraula molt bonica, Clidice ;)
ResponEliminaAquesta és una de les "meves" paraules. En aquest atzucat de la fotografia, no em faria res quedar-m'hi...I és que no sempre els atzucats t'empresonen.
ResponElimina"Conjurar el fat" Ai! Que ja m'hi poso. Preciosa la tria per la paraula i el concepte.
ResponEliminaM'agrada molt, Clidice. Vols dir que ara no hi som, en un atzucac? (una mica, al menys) va, conjurem el fat, els déus i el que faci falta!
ResponEliminauna bona tria...encara que no està massa dins el meu vocabulari sona molt bé. M'agrada
ResponEliminaCom deia Carme té aquell aire de paraula oblidada.
ResponEliminaQue, almenys a mi, em fa pensar en "Antaviana".
Mots màgics que poden conjurar qualsevol fat.
Em sembla preciosa.
Petonet :¬)*
Em passa com la Carme, l'atzucac m'és un misteri, i de vegades, almenys a mi, em fan una mica de por. Xò el cert és que fan avançar, com sigui, encara que sigui impossible.
ResponEliminaA més, té una sonoritat fantàstica.
No hi puc estra més d'acord!!
ResponEliminaAquesta és una paraula que, fins fa ben poc, no sabia pas què volia dir... creia que era sinònim d'embolic, però no... d'un embolic es pot sortir, mentre que l'atzucac no té sortida :-)
ResponEliminaM'agraden aquestes paraules així, tan catalanes... Les hem de seguir utilitzant sempre! :-)
Et diré un secret...és la paraula que acostumo a triar quan jugo al joc del Penjat...gairebé mai me l'encerten!!
ResponEliminaM'encanta aquesta paraula, Cli. El que passa és que quan t'hi trobes ja es pot dir que estàs ben embolicat!
ResponEliminam'agrada tant com cul-de-sac, una altra joia!
ResponEliminaBenvinguda, m'agrada.
ResponEliminaper sortir-hi primer s'hi ha d'entrar..l'atzucac sempre ens permet una sortida!
ResponEliminam'agrada molt encara que em fa estornudar jiji ja ja quina poca gràcia fa..:)
Ha estat un dia genial :) gràcies a tots i totes per passar per aquí i compartir :)
ResponEliminaM'agrada perquè demostra coratge pel fet de triar-la. Justament el que desprens tu en tot moment.
ResponEliminaUn petó molt gros!
:-)
Una paraula que no uso, però miraré d'usar.
ResponEliminaBon dia, Montserrat!
Ostres quina ràbia! ja veig que ahir la cosa va se mogudeta amb la iniciativa aparaula'm. M'ho estic passant molt bé navegant i descobrint les paraules triades....
ResponEliminaAtzucac, que desconeixia, podria ser perfectament un insult.... "ets un atzucac!". Bé no li vull treure misticisme amb estranyes associacions totalment subjectives però és que té una sonoritat mot potent amb la z i les c....
Una abraçada.
Bona paraula, que dóna lloc, per cert, a un molt bon blog, i dels més veterans: atzucac
ResponEliminaSempre m'entrebanco en pronunciar-la deu ser per que té un punt diferent..atzucac....em temo que hi estem...però si la invoques per sortir-ne diem fort ATZUCAC! m'ha agradat
ResponElimina"Enfrentarnos a todo eso que tememos".
ResponEliminaMe parece una excelente manera de ser mejores personas
Abrazos
Molt bona
ResponEliminai, dit d'una altra manera i en diversos idiomes:
cul-de-sac
És com aiguabarreig.No la diem tant a sovint com li correspon. A mi també em produeix un cert desconcert però m'agrada.ul-de-sa sí que la dic.
ResponEliminaVaig que ha estat tot un èxit! :9
Quina moguda encara! en Víctor Pàmies és el millor muntant sidrals d'aquests!
ResponEliminaEt contesto a casa, però em toca passar a dir-t'ho també aquí: Atzucac és d'aquelles paraules que té suc i que ja es veu que provocarà una història o altra.....
ResponEliminaI en el teu cas, el fet que ens en donis un exemple gràfic i tot, té més mèrit encara
.
Jo acostumo a associar-la a alguna pel·lícula on el bo (de vegades també li passa al dolent) es topa amb un atzucac i ja no és possible seguir escapant... L'atzucac és per això també sinònim de "cal tombar-se i enfrontar-se amb l'enemic".
El bo, pobret s'enfronta amb tots els dolents... la pallissa està ssegurada. En el cas del dolent... ha fet córrer la policia fins a extenuar-los... però ara ja està, l'han atrapat. Cap a la garjola.
Fixa' t que sense voler ja estem o fent política o fent setè art !
Una abraçada maca.
I cuida a questa parròquia tan maca que tens.
Si jo mai tinc 30 comentaris a un post, crec que m'agafarà un cobriment.
_____________
Humanda ospotis Els pots de la Humanitat?
Els atzucacs no existeixen, dona! S'ho a inventar el Fabra per tenir un mot preciós i cacofònic.
ResponEliminaNo sé si mai he dit "estic en un atzucac", tot i que hi he estat més d'un cop... la propera vegada ho diré, atzucac, atzucac, potser només pronunciant aquesta paraula tan bonica ja conjures els perills...
ResponEliminaÉs també una de les meues paraules preferides: l'aire àrab m'enxisa... I l'aztucac de la foto, ben a prop del meu poble.
ResponEliminaSani Girona tenir tants comentaris només pot ser derivat de la bondat dels comentaristes, i perquè no m'oblido mai de posar fanta i ganxitos ni que siguin virtuals ;) I mira que n'ets de pel·liculer eh! :)
ResponEliminaEl veí de dalt poc que m'ho crec! ^^ tenim un preciós, i cacofònic, idioma. Cal reivindicar-lo! :)
Gemma Sara l'he utilitzada alguna vegada, en qüestions més formals, tipus: "... i si emprenem aquest camí podem trobar-nos en un atzucac difícilment resoluble", o qualsevol d'aquelles parrafades infumables que fem alguns en certs àmbits ^^
AlfredRussel a mi, tot allò que ve dels àrabs em fascina cosa mala. Dec tenir rampells nordafricans!
Clídice,
ResponEliminaA mi m'agrada la sonoritat però amb ella hi tinc un problema: fou una paraula promocionada per tal d'esborrar la paraula "cul-de-sac" perquè hom la considerava mal sonant.
Galderich amb tanta cacofonia, i posats a revindicar-ho tot, què punyeta! "poc que em crec que cul-de-sac cau per atzucac". Podríem provar que l'atzucac no caigués en un cul-de-sac :)
ResponElimina