dimarts, 9 de febrer del 2010

Del diari d'una dona (2)

(Ve d'aquí)

Dimecres, dos de setembre


Estimat diari,


avui ha estat el segon dia amb la Laura al departament. Hem estat parlant a l'hora d'esmorzar. Està casada, com jo, però no amb un enze avorrit com en Josep Lluís. L'home de la Laura és un executiu, fa esport i sembla que són molt feliços. També tenen dos fills: un nen i una nena. A mi m'hagués agradat molt tenir fills, però no ha pogut ser. Realment la Laura és una dona admirable, bona, intel·ligent, culta i amb una vida envejable. Li he preguntat que com era que havia agafat aquesta feina, i m'ha confessat que no volia una feina més especialitzada que la privés d'estar amb el seu home i els fills. Reconec que estic admirada amb ella.

(continuarà)
a

21 comentaris:

  1. Sergi9 de febrer del 2010, a les 7:52

    Segueix fent mala olor això...

    ResponElimina
  2. maria9 de febrer del 2010, a les 8:06

    Sí, un aire de mal rotllet...

    ResponElimina
  3. Puigmalet9 de febrer del 2010, a les 8:16

    Ja sento la remor de la serra elèctrica que s'acosta...

    ResponElimina
  4. Isabel Barriel9 de febrer del 2010, a les 8:29

    a veure... què passarà...
    (ens fas abusar dels punts suspensius)
    Isabel

    ResponElimina
  5. sànset i utnoa9 de febrer del 2010, a les 9:27

    Aquí tardarà poc en passar alguna cosa...

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. montserratqp9 de febrer del 2010, a les 10:10

    Ei, dona del diari,sàpigues que has sentit i escrit la teva admiració cap a la Laura en el dia del meu aniversari. Espero que et porti sort...mmmmm

    ResponElimina
  7. òscar9 de febrer del 2010, a les 10:22

    O tots som una bona colla de mal pensats o, efectivament, aquest diari acabarà com el rosari de l'Aurora.

    Per cert ... algú sap qui coi era l'Aurora aquesta? :)

    ResponElimina
  8. Galderich9 de febrer del 2010, a les 12:34

    Sídrome d'Estocolm?

    ResponElimina
  9. Cris (V/N)9 de febrer del 2010, a les 12:56

    Doncs jo m'apunto a que la LAURA és una bona paia.... per cert, pujant al comentari de l'òscar deixo aquest apunt:

    ACABAR COMO EL ROSARIO DE LA AURORA

    Ocurrió en España, en un pueblecito de la provincia de Cádiz. Existía una cofradía conocida como el Rosario de la Aurora. Sus componentes salían en procesión de madrugada, rezando el rosario a la luz de un farol. Pero, al igual que los cofrades, abundan los camorristas. Y hubo una madrugada en que los devotos se cruzaron con un grupo que los provocó de tal manera que la cosa acabó a golpes.

    Extret de: http://www.portal-uralde.com/voxpopuli.htm

    apa, petons a tots i no sortiu sense paraigües eh? :)

    ResponElimina
  10. òscar9 de febrer del 2010, a les 13:06

    Ostra Cris, amb tu no jugo al trivial ni boig!!! :)

    ResponElimina
  11. Cris (V/N)9 de febrer del 2010, a les 13:10

    òscar, sóc la reina dels quesitos i de la recerca de reptes de cercar coses, que jo tampoc conec :) Un plaer, juju

    ResponElimina
  12. Francesc Puigcarbó9 de febrer del 2010, a les 13:11

    aqui hi haurà marro. Oi?

    ResponElimina
  13. GEMMA9 de febrer del 2010, a les 17:14

    Cada vida és un món, del tot únic i particular. Comparar-se no crec que serveixi gaire...

    A veure que ens desvetllarà el teu "continuarà".

    ResponElimina
  14. Garbí249 de febrer del 2010, a les 18:23

    Això petarà per algun lloc, no se on però petarà.....jejejeje.
    Esperant.....

    ResponElimina
  15. Francesc Mompó9 de febrer del 2010, a les 18:52

    I jo que pense que l'assassí és el fill major de l'home de Laura; perquè estava separat i n'aportava un a la nova família.
    Ps. això encara no li ho han contat.

    ResponElimina
  16. joanfer9 de febrer del 2010, a les 19:22

    Acabo de llegir totes dues parts i, realment,... això no pinta gens bé. Ai, ai, ai! ;P

    ResponElimina
  17. en Girbén9 de febrer del 2010, a les 20:26

    Existeix un "Journal d'une femme mariée" escrit a quatre mans per Macha Méril i Jean Luc Godard...
    I, també, recordo haver vist a Andorra la pel·li: "Journal intime d'une femme mariée" perquè la nostra colla d'adolescents ens pensàvem que hi veuríem moltes tetes...(penós, ja ho sé).
    El teu diari d'una dona casada s'hauria d'inscriure a aquest subgènere.

    ResponElimina
  18. Rafel9 de febrer del 2010, a les 20:47

    Pareu atenció al factor Josep Lluís, de moment és l'ase dels cops ...

    ResponElimina
  19. Clidice9 de febrer del 2010, a les 21:03

    n'hi ha que s'hi atansen i n'hi ha que ni de broma :) podríem dir-ne "jugar a Ventdelplà" ^^

    demà passat: més :)

    ResponElimina
  20. Pantagruel9 de febrer del 2010, a les 21:25

    Aquí es mastega la tragèdia, no?

    ResponElimina
  21. Clidice9 de febrer del 2010, a les 21:34

    de moment jo mastego el sopar :P i, per cert, Girbén no siguis tan bo amb mi :) això només són exercicis de dits i no vol dir que l'exercitant acabi essent pianista :) però gràcies :)

    ResponElimina