Vaig llegir què deia el Serrano de Haití, i crec que és la referència imprescindible. El vam enllaçar al blog, i no deixa de dir coses clares, senzilles... i que no sentiràs mai als mitjans de "masses".
això va així Lluís, sempre és "millor" fer maratons d'artistassos super-solidaris i ben recauxutats per enviar caritat al Tercer Món, muntar plataformes solidàries, ONG's (amb tots els meus respectes) que no pas preguntar-se perquè, hores d'ara, encara hi ha Tercer Món i si en tenim alguna responsabilitat.
No l'havia llegit i gràcies a l'enllaç ho he pogut fer ara. Com diu en Lluís, és de referència imprescindible. Sembla que als països més, teòricament, desenvolupats sempre es recorda sta.bàrbara només quan trona, llavors s'en fa notícia perquè és vendible i rentable però també massa sovint tard i malament. En canvi, sense mirar-se el melic, països com Cuba, han fet la feina com ben feta però això no és noticiable ni rentable. No és que quedi molt camí per fer des del països més avançats, és que ni tan sols es preocupen de tenir el mapa a mà per veure quina seria la drecera a seguir.
Clar i amb dades,ens fa adonar que ens mirem massa el melic...encara que davant cau la casa del vei que no coneixem,amb la seguretat que sortirem bè a la foto.
L'article és brutal i demolidor. Quanta raó que té aquest periodista!!! M'ha encantat llegir-lo i, alhora, m'ha remogut l'estómac pensar com d'interessats som des dels països poderosos. Vergonya ens hauria de fer!!!
Un cop els mitjans n'han deixat de parlar, resulta ue no és d'interès, quan els haitians (i tants d'altres) continuen estant tan necessitats com abans.
10 comentaris:
Vaig llegir què deia el Serrano de Haití, i crec que és la referència imprescindible. El vam enllaçar al blog, i no deixa de dir coses clares, senzilles... i que no sentiràs mai als mitjans de "masses".
això va així Lluís, sempre és "millor" fer maratons d'artistassos super-solidaris i ben recauxutats per enviar caritat al Tercer Món, muntar plataformes solidàries, ONG's (amb tots els meus respectes) que no pas preguntar-se perquè, hores d'ara, encara hi ha Tercer Món i si en tenim alguna responsabilitat.
No l'havia llegit i gràcies a l'enllaç ho he pogut fer ara. Com diu en Lluís, és de referència imprescindible. Sembla que als països més, teòricament, desenvolupats sempre es recorda sta.bàrbara només quan trona, llavors s'en fa notícia perquè és vendible i rentable però també massa sovint tard i malament.
En canvi, sense mirar-se el melic, països com Cuba, han fet la feina com ben feta però això no és noticiable ni rentable.
No és que quedi molt camí per fer des del països més avançats, és que ni tan sols es preocupen de tenir el mapa a mà per veure quina seria la drecera a seguir.
Clar i amb dades,ens fa adonar que ens mirem massa el melic...encara que davant cau la casa del vei que no coneixem,amb la seguretat que sortirem bè a la foto.
L'article és brutal i demolidor. Quanta raó que té aquest periodista!!!
M'ha encantat llegir-lo i, alhora, m'ha remogut l'estómac pensar com d'interessats som des dels països poderosos. Vergonya ens hauria de fer!!!
Un cop els mitjans n'han deixat de parlar, resulta ue no és d'interès, quan els haitians (i tants d'altres) continuen estant tan necessitats com abans.
Disortadament hi ha tercer món perquè hi ha primer món.
sempre la malaïda pela......si tinguessin petroli tothom seria allà
Molt bon article. Afortunadament, encara hi ha gent que sap explicar les coses tal com són i amb un mínim d'objectivitat.
No té desperdici, l'article...
Chapeau!
Publica un comentari a l'entrada