Si me'n recordo bé, després de l'etapa negra ve la blava, en què el negre ens sembla molt llunyà. En tot cas, ja saps que som uns quants disposats a destenyir una mica.
Moltes gràcies a tots i a totes, donar forma als malsons, compartir-los, sempre resulta medicinal. Si, al damunt reps paraules tan amables, resulta màgic.
Ei, Clídice, que arribo tard (feina, feina) i em sap greu. Espero que després de tots els pensaments positius que t'han arribat aquests dos dies, com a mínim via blog pel que llegeixo, hagis deixat la foscor enrere, eh?
Ni hi falta ni hi sobra res!!! (aquest és el piropo màxim)
Matar fantasmes així és una virtut. Llàstima que els fantasmes hi hagin de ser, o potser no. Tant és, tant si hi són com si no hi són aprofitar-ho tot i fer-ne alguna cosa millor per mi té tot el sentit del món.
Gràcies Ferran :) sempre van bé els ànims del personal :)
marta (volar de nit) tot un elogi, gràcies! Els fantasmes cal representar-los, escriure'ls, polir-los, fer-los reals, així deixen de fer tanta por ... o tant de mal.
29 comentaris:
Idò no te l'empassis, Clídice. A escopir! No ens queda altra...
Pero Clidice, qué desayuno es este que nos pones??
espero no sigui res greu!!!!!!!
No sona massa bé això, encara que es disfressi de poesia...
Soc aquí, que puc fer? perquè aquesta amargor es torni dolça.
Salut!!!
T'envio un somriure. Si el barreges amb una cullerada de mel i un altre de sucre, tindrà gust d'abraçada.
Sort...
Si me'n recordo bé, després de l'etapa negra ve la blava, en què el negre ens sembla molt llunyà.
En tot cas, ja saps que som uns quants disposats a destenyir una mica.
Preciós, molt potent, molt punyent!
Una abraçada guapa!
I quantes vegades se'ns apareix, aquest sentiment!
Deixa que surti, aquest sentiment. Tant se val com, però que surti.
Jo et diria com la Pilar, dona-li sortida...
I com la Montse, sóc aquí, puc fer alguna cosa?
Encara que són coses repetides, em surten ben bé de dins. Una abraçada, preciosa!
espero que sigui una etapa d'un sol dia!
vinga ,que el negre és l'absència de llum i tu sempre ens il·lumines!
els videos d'ahir no tenen desperdici..!
no em diguis que has esmorzat sentint el Jiménez Losantos (o simila, que ara no sé on s'amaga, aquest)
vade retro, eh? vade retro!!!
Jo, com la Vida, escup, Clidi, escup!
Pues no es precisamente mi día para darte ánimos ... por que hay veces que chillar no es suficiente.
Fuerza y ánimo.
un abrazo
Respirar a fons i tirar pel dret és el millor.
Amb una cal·ligrama tant bo és impossible que tot estigui perdut.
Des del negre, hagi passat el que hagi passat, tot es pot aclarir o destenyir com di algú, encara que sigui amb el pas del temps.
Més que ànims, una forta abraçada i ja saps on som!
Segur que s'arribarà a canviar el negre pel color o el clar, i l'amargant pel dolç i n sabor plaent.
Ànims i una abraçada!
No pinta molt bé el que ens escrius. Per poc que puguis fes-lo fora. I si no pots, sempre ens tens per escoltar-te!
*Sànset*
Quin presagis són aquests?
Hi haurem de posar una mica de bicarbonat!
Ànims!
Ieeeepaaaaaaa!!! Molt potent i colpidor, però hem de mantenir el cap en alt.
Que no sigui res important!
ja ha passat estona des que ens ho has escrit, potser ho veus-ho sents diferent;així ho voldria. respiració fonda i ànims.
Doncs treu-lo, que si no queda un mal sabor de boca.
Tant de bo a hores d'ara la teva gola tingui, almenys, gust a vi blanc fresc, o a tallat descafeinat près davant per davant amb una bona amistat...
Ànims!
Moltes gràcies a tots i a totes, donar forma als malsons, compartir-los, sempre resulta medicinal. Si, al damunt reps paraules tan amables, resulta màgic.
Ei, Clídice, que arribo tard (feina, feina) i em sap greu. Espero que després de tots els pensaments positius que t'han arribat aquests dos dies, com a mínim via blog pel que llegeixo, hagis deixat la foscor enrere, eh?
Molts animitus, tants com et calguin, guapa.
Ni hi falta ni hi sobra res!!! (aquest és el piropo màxim)
Matar fantasmes així és una virtut. Llàstima que els fantasmes hi hagin de ser, o potser no. Tant és, tant si hi són com si no hi són aprofitar-ho tot i fer-ne alguna cosa millor per mi té tot el sentit del món.
Gràcies Ferran :) sempre van bé els ànims del personal :)
marta (volar de nit) tot un elogi, gràcies! Els fantasmes cal representar-los, escriure'ls, polir-los, fer-los reals, així deixen de fer tanta por ... o tant de mal.
Publica un comentari a l'entrada