dimecres, 14 de desembre del 2011

Se m'acut que ...

La venjança és un plat ... de gaspatxo.
d'aquí
 Bé, d'acord, se'n surt millor l'Eulàlia de l'Irònicament, però tot és posar-s'hi.

14 comentaris:

Galderich ha dit...

El gaspatxo ni tocar-lo! A l'estiu és el millor que hi ha... així doncs... vigila

Allau ha dit...

Almenys així era a "Mujeres al borde de un ataque de nervios".

Vicicle ha dit...

La venjança és un plat de gaspatxo que se serveix... calent. Arg!, com posaven als tebeos.

Ferran Porta ha dit...

Uitx, un gaspatxo? Ara? casi que em quedo amb un Glühwein, que alimenta "menus" però ja saps com escalfa ;)

Joan ha dit...

Per mi, que no puc amb el pebrot, seria una bona venjança, sí.

Anònim ha dit...

Jo, des de que he descobert l'Ajoblanco, soc un adicte i he relegat el gazpatxo!

Garbí24 ha dit...

en el dia que més fred faci....serà una bona venjança

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

M'acabes de donar una suggerència molt bona per a l'hora de dinar.

Rokins ha dit...

res comuna bona verge de nuremberg! (riure malignes)

Anònim ha dit...

Mmmm... què bo! L'has fet tu?

Eduard ha dit...

Per mi segur: no m'agrada. I això que sóc fill d'una andalusa, filla de paresa andalusos, fills de pares andalusos, fills de pares andalusos... Però res a fer. Cada estiu me'l preparen, cada estiu ho intento i res...

Mr. Aris ha dit...

home, aíxi amb el tomàquet molt passat i et pot agafar el mal de Montezuma que no vegis...ja ja ja

LEBLANSKY ha dit...

Clídice, ara si que m'has descolocat! La venjança no eren els caragols arrebossats amb closca?

Clidice ha dit...

Gràcies per passar per aquí. Hi ha moments on una esta, com bé a dit l'Allau, a la vora d'un atac de nervis, àdhuc diria més, a la vora d'un atac nerviós. És aleshores quan, una sortida per peteneres, ens pot retornar l'equilibri necessari per no acabar de petar. M'he divertit molt amb les respostes, una abraçada :)