diumenge, 21 de juny del 2009

Per què no m'agrada la poesia?

Sempre hi ha algú que sap escriure allò que tu estaves pensant. I és un goig que sigui així i que us ensopegueu en una llibreria, al Raval, de mans d'un amic i en un format irresistible per a mi: quadrat . Ell és la meva coartada.

17 comentaris:

Júlia ha dit...

Interessants reflexions. Jo crec que a la gent 'normaleta' sí que li agrada la poesia rimada, en general, de la mateixa manera que a molta gent li agrada tenir un paisatge pintat a casa seva.

UNa altra cosa és el muntatge intel·lectual que hi ha darrera l'art, en general, el mercantilisme, els mandarins que diuen què és bo i què no ho és i l'elitisme papanates.

La poesia culta s'ha anat allunyant de la gent del carrer, en general, amb alguna excepció.

Anònim ha dit...

Pel que em sembla haver entès, aquest autor polonès odia de la poesia, la forma per la forma, sense contingut, recarregar artificialment les coses, sense dir res. Detesta la joventut vers la maduresa...per la falta d'experiència i essència.

A mi m'ha passat tota la vida, que és curta: saber fer webs, però no saber com omplir-les d'idees; saber escriure (una miqueta), però no tenir continguts interessants per ficar-hi, que omplin i transmetin... Ser senzill i buit...
Però, en aquest cas és millor callar, quan no tens res a dir? o és millor dir, encara que lo que diguis no té interès i és buit.

No sé...

mina. ha dit...

Puc ser una mica cruel?
Gombrowitz, víctima de molts coetanis seus i les seves modes estripades, una mica com tu.

Estava escrivint tangencialment sobre això. I dic tangencialment perquè al capdavall hi cito el Boileau crític que he retrobat en una aventis de Sherlock Holmes llegida aquesta setmana: «Un sot trouve toujours un plus sot qui l'admire», parlant de poetes dolents. Un segle ple de "sots", posa-hi els motius demogràfics i educatius que vulguis. I no parlo en absolut per tu, de bo de bo. Però la fullarasca és tan espessa...

Tots sabem parlar i no tots sabem tocar un instrument musical. Per què no la traslladem a la música, la teva pregunta retòrica?

Jo podria dir per què no m'agrada la novel·la, per aquests set sots.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Gombrowicz era un iconoclasta com tu, ja sabia que t’agradaria, et recomano que continuïs llegint-lo. De totes maneres, a mi m’agrada molt la poesia, però no tota, evidentment. De fet, a mi em sol agradar la poesia que “s’entén” i diu alguna cosa: Pessoa, Goytisolo, Martí i Pol, Gabriel Ferrater, Gil de Biedma, etc. Deia Goytisolo que escriure senzillament i bé, era el més difícil que hi ha, però per desgràcia dins de certes bombolles crítiques això sovint crec que no se sap apreciar com caldria. I crec que el genial Witold es referia fonamentalment a certa concepció de poesia excelsa, tancada en el seu propi món, en els jocs de paraula sense sentit, en les rimes, etc. No en tota la poesia, ni en la poesia “per se”. De fet a mi aquest autor me’l va descobrir el meu poeta català preferit, en Gabriel Ferrater, que era un entusiasta del gran autor polonès, i sempre en parlava meravelles d’ell.

Clidice ha dit...

Gràcies JÚLIA i RAMON, no és fàcil no, reflexionar amb honestedat sobre les coses, sempre patim el sentiment de ser poca cosa per a dir-hi res.

MINA, ja ho diuen: aprenent de molt mestra de res, i aquest és el meu cas. Jo cerco, indago, ensumo, miro, remeno, pregunto, l'erro, faig marrades i perdo el temps miserablement i estic convençuda que no en sabré mai prou, de res, malgrat tot intento divertir-me, canalitzar allò que veig, preguntar, preguntar-vos ... Sortosament hi ha persones que en sabeu, i molt, i m'il·lustreu, gràcies :)

Sandra D.Roig ha dit...

Si no escrivis poesia, probablement no m'agradaria. De fet en llegeixo poca habitualment, ara he fet unes descobertes impresionants des de el dia mundial de la poesia, i els bloccaires, però no soc capaç de llegir-me ja a Machado i bécquer. De totes formes, sí, hi ha algún mindundi que va de contemporani i la veritat...
Has probat a llegir poesia estacionaria? es lo más.

kweilan ha dit...

Doncs a mi sí que m'agrada la poesia. Que s'entengui, que em faci reflexionar, que em porti sntiments aliens que puc convertir en meus...Gil de Biedma m'agrada molt o Ferrater o Martí Pol o Luis Cernuda...i molts altres

Antoni Casals i Pascual ha dit...

A mi les paraules de Gromwovicz em semblen les d'un "enfant terrible", un iconoclasta que pretén fer-se l'anti-intel·lectual. Jo diria que abans que ell, la gran majoria de la població ja ha descobert que no li agrada la poesia. Només s'ha de veure les xifres de vendes i el fet que si mirem a casa, segurament hi ha més "poetes" (entenent per tals aquells qui escriuen poesia, més enllà que tinguin la sort de publicar-la)que lectors de poesia.
El problema que imagino que Gromwovicz "denuncia" és l'estupidesa d'un públic que aplaudeix determinades denominacions d'origen pel sol fet de dur l'etiqueta amb la D.O.
De fet amb el vi passa el mateix, no tots els Rioja són bons, possiblement avui en dia la majoria no ho són, però segueix havent un públic que l'aclama, encara que sigui per costum.
I en tot cas, és molt lícit que a un no li agradi un tipus determinat de literatura, i no per això hauria de sentir-se un "bitxo raro" o exercir de tal.
A mi m'agrada la poesia, en llegeixo de manera constant i n'escric, però certament amb determinats autors reconsagrats (abans Carner, avui Casassas per dir només els de casa nostra, però podria fer-vos una llista que inclouria Garcia Lorca, Machado, i algun altre santificat poeta espanyol) em costa molt ser lector de poemes.

Francesc Puigcarbó ha dit...

potser no t'agrada perquè encara no has entrat aquí:

http://www.llast.blogspot.com

toni prat ha dit...

Jo crec que és una fal•làcia parlar de poesia en general i dir si t’agrada o no...com ho és també dir-ho de la música, de l’art, del cinema, del teatre, etc...

toni prat
poemesvisuals.com

Ferran Porta ha dit...

Vols llegir una opinió que, presumeixo, et girarà el cervell i et deixarà KO? M'encanta escoltar poesia, que me la recitin, però no suporto llegir-la.

Toma! Aquesta no te l'esperaves, oi? :-))

gatot ha dit...

ignorant com sóc, m'ha agradat llegir-te des de la feina... i llegir la coartada...

iconoclasta o iconoplasta? potser jo també ho sóc, doncs... perquè m'ha semblat llegir més un sentiment que un pensament...

coincideixo (i me'n alegro, sempre passa quan trobes algú que sent el mateix i ho descriu millor que tu) amb força coses que diu Gombrowicz...

però penso -he pensat- que quan ho deia es referia a algú en concret...

Clidice... no sé si tu sabràs la resposta a aquesta incògnita, o alguna de les moltes persones amb més coneixements que jo... però, hi havia una rivalitat personal, emocional? amb qui?

petons ignorants!

Joan Calsapeu ha dit...

Si ho entenc bé, Gombrowicz parla de la "falsa poesia" (o sia, dels feixos de retòrica i d'obscuranitsme gratuït, de la pirotècnia i la pedanteria condensats en forma de vers). Jo també estic contra aquesta falsa poesia. La poesia de veritat l'ha de trobar cadascú en una recerca que és personalíssima -per això no goso posar cap exemple.

Galderich ha dit...

A mi m'agrada el que m'agrada, sense més etiquetes. Digue-li poesia, narrativa, teatre... si està bé per a mi, ja m'està bé!
Malgrat tot haig de reconèixer que m'agraden els enfants terribles destralers!

Clidice ha dit...

PAPALLONA, gràcies pel comentari, en parlem :)

ANTONI, diu Gombrowicz: "lo que difícilmente aguante mi naturaleza es el extracto farmacéutico y depurado de la poesía, que se llama "poesia pura"..."

FRANCESC, gràcies per l'enllaç.

TONI PRAT, tens raó, el títol del post hauria de ser "contra els poetes", però això ja ho diu l'autor. Potser hauríem de dir: "contra alguns poetes"?, però si ets políticament correcte val més deixar-ho córrer.

FERRAN, tustásmumaldelotuyo eee ;P escoltar un rapsoda i caure en mans de Morfeu (que és un xicot molt sexi i amable) és tot una. Ho sento, puc dormir dreta :D

GATOT, bé, la gràcia és llegir les 46 pàgines del llibret, jo ho vaig fer a l'autobús en menys de 10 minuts. Petons més ignorants encara :D

JOAN CASALPEU, ho has condensat com només algú com tu, que controla molt bé la seva llengua, ho pot fer, gràcies :)

GALDERICH, a mi també, per norma m'escolto tot aquell que va contra allò que tothom admira, després decidiré si em sembla bé o no, però crec que s'ha d'escoltar els pensaments discordants per a formar-se un criteri.

Estic molt agraïda a tots els vostres comentaris. Quan faig un post d'aquests, bé, en la majoria, no pretenc sentar càtedra de res, intento forçar-vos a que m'ensenyeu i m'instruïu, sou el meu Pigmalió i ho aprecio de tot cor.

De tota manera, no puc evitar dir-hi la meva: no m'agraden els poetes que fan poesia hermètica, aquells que, per a entendre'ls, has d'haver llegit com a mínim tres llibres d'especialistes parlant d'ells. La contextualització té uns límits. No m'agrada la poesia que fan aquells o aquelles que, de la mateixa manera, al bar per esmorzar, quan demanen un cafè amb llet i un croisant, el cambrer els porta un suc de pinya i una ensaïmada, perquè: "no l'he entès de res, però és evident que li falta sucre". ;P I potser no hauria de dir que no m'agrada, hauria de dir que la trobo inútil, vana i onanista. I que si bé hi tenen tot el dret, no cal dir, trobo més ridículs encara els qui l'enlairen al Parnàs de l'alta cultura, només pel fet que, com que no l'entenen, ja els sembla que ha de ser bona.

Ferran Porta ha dit...

Un xicot sexi i amable? Tens el telèfon?? ;-)

Clidice ha dit...

Si, Ferran, sexi, amable, perfectament promiscu i sense definició de gènere ;P que més es pot demanar? hihihi