dimarts, 30 de juny del 2009

Quaderns de vacances: llaminadures d'estiu

Sortir al vespre de la feina, arribar a casa, descalçar-se, canviar-se de roba, sortir al pati on el pare hi fa l'hort, collir el tomàquet més perfecte, amanir-lo i sopar, tranquil·la ...

14 comentaris:

Marta Contreras ha dit...

Qué bo! Jo el collia i me'l menjava directament, mossegada ve mossegada va.

Anònim ha dit...

No sé... sortir de la feina, arribar a casa després de caminar 20 minuts pel carrer Mallorca, encendre ràpidament l'aire acondicionat perquè no es pot aguantar sota teulada..., agafar el gos, dur-lo a passejar 20 minuts per l'avinguda Roma, tornar a pujar i posar-se al terrat mirant les grans vistes que ens ofereix el Tibidabo i la Torre de Collserola. Treure's les sabates i obrir una cerveseta de llauna...

A que no et faig ni mica d'enveja?

Clidice ha dit...

Jo també ho feia això MARTA :) a més com que no hi ha cap porqueria afegida :)

RAMON després de llegir-te he tingut la temptació de fer una ONG només per a tu :( gens ni gota d'enveja, que la city està molt bé per l'esbarjo, però per a viure-hi ... no m'hi acostumaria mai, sóc de bosc jo :P

Борис Савинков ha dit...

Ves amb compte que a l'hort esteu fent tomàquets desenfocats ;-)

Lluís Bosch ha dit...

Acabar de la feina, arribar a casa i anar descalç. Jeure a llegir mentre sents com bull el te. Afegir un raig de llimona. I finalment, apagar l'ordinador.

Clidice ha dit...

hahahaha JAUME no pas, el que passa és que el pare i la mare van fer una pèssima fotògrafa ... millor dit, una fotògrafa impacient :P


LLUÍS què dius!! ANATEMA!! quin dels sis ordinadors apago! (4 torres, dos portàtils) visc amb PC de fa 25 anys, jo ja sóc un perifèric :) Saps que diuen que els que us agrada la llimona és perquè sou introvertits i els que no la suportem és perquè som molt extravertits? ;P

Francesc Puigcarbó ha dit...

aixóm si que és mala bava sàdica, pels qui ens hem de menjar tomaquets que fan olor a càmara de fred, o sia a res i costen un ou.

que t'aprofitin! i no ho dic amb rin-tin-tin

Clidice ha dit...

^^ ja ho saps FRANCESC ni que sigui en un test al balcó, que això no es pot comparar ni per casualitat. I no és mala bava sàdica ... mmmm ... o si? hihihi (sense rintintín, skeepy, furia i la bèstia que faci falta :P)

Isabel de Yzaguirre ha dit...

M'encanten els teus posts, Montserrat, i gràcies per la teva benvinguda. Cert que he estat en off: el final de curs no arribo per tot el que cal fer, però per sort només em queda endrçar papers, demà.
Així que he tornat a treure el nas pels "meus" blocs favorits. I alguna cosa tinc entre neurona i neurona, ja veurem...
Felicitats per l'aniversari!!!
:)

Ferran Cerdans Serra ha dit...

m'encanten... avui me n'he berenat dos de petitonets, molt rars però deliciosos, com dues maduixetes, sense amanir; és curiós que els tomàquets, que són fruites, els considerem verdura i els tractem culinàriament com a tal; a mi m'encanten també com el que són i mel's menjo com un préssec o una pruna. Ara bé, després d'aquest post ja no queden dubtes: ni fruita ni verdura, llaminadures! ;-)
amb el vostre permís, sortiré al balcó a veure com els cotxes s'escalfen i bramen aturats davant del tótem/semàfor

Boni ha dit...

mmmmmmmmmmmm...que bons,m´encanten amb ceba i olives negres!!!!
Demà m´en faré per sopar!!!

Salut!

Galderich ha dit...

La descripció del Paradís, en quin verset està de la Divina Comèdia de Dante? L'he cercat i no l'he trobat com no trobo tomàquets d'aquests...
Com a mínim vaig descalç, quin plaer!

Clidice ha dit...

Gràcies ISABEL! :) et trobava a faltar :)

FERRAN és que la fruita és una llaminadura, si t'hi fixes moltes de les "xuxes" s'han fet tradicionalment en format fruita. El mal és que el sucre és addictiu i fàcil, no cal pelar-les ni arreglar-les. Tot és qüestió de voluntat, però.

Bon profit BONI :)

Doncs no m'ho facis dir GALDERICH que a mi, de la Commedia el que m'agrada és l'infern :P

Clidice ha dit...

Perdoneu, és que em fa nosa el número 13 :(

P.S.: no sóc supersticiosa perquè dóna mala sort :P