dimarts, 25 d’agost del 2009

Diu la meva amiga Glòria ...


... que els claus que més sobresurten són els que s'emporten més cops.


Doncs això.

19 comentaris:

McAbeu ha dit...

La teva amiga té tota la raó però també és veritat que els que sobresurten són també els que s'emporten més satisfaccions. Potser és qüestió de trobar el punt intermedi ;-)

Jesús M. Tibau ha dit...

però també s'emporten la glòria. Cal saber si compensa una cosa amb l'altra

Isabel de Yzaguirre ha dit...

Per què ho dius, Clídice?
De què va el tema....
sigui el que sigui, una abraçada!!!

Anònim ha dit...

I si en té de raó...
...Però moltes vegades, els que sobresurten massa, es dobleguen i a vegades trenquen...

Ferran Porta ha dit...

Una bona frase, i diria que molt certa. Trobar l'equilibri entre sobresortir i ser capaç d'assumir els cops inevitables deu ser trobar (una part de) la felicitat, no?

Bona.

kika ha dit...

jo em decanto per la línia del ferran. penso que és bo sobresortir com el clau, i alhora és bo assumir els cops que segur que arriben. i fins i tot més: aprendre a encarar-los de manera que no et facin mal.

Борис Савинков ha dit...

Doncs la frase té el punt de vista del clau, no? I la del peu, què? ;-)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Una bona frase!

Garbí24 ha dit...

Cal sobresortir lo just per no ser l'ultim de tots.....en aquesta vida i val la pena el risc de agafar alguns cops .

comunllum ha dit...

També son els claus que ho tenen tot per fer... no?

Joana ha dit...

De vegades passa com a la marxal, quan el verd no està igualat, sempre hi ha qui talla el que sobresurt.

Eumolp ha dit...

També hi ha els qui planten la cabota i confien en l'esglai del martell.

Teresa Bosch ha dit...

Té raó la teva amiga, però qui no s'arrisca no pisca. En fi, que si no sobresurts sempre et quedes allà mateix.

Gràcies per la visita! Ens llegim.

Clidice ha dit...

Gràcies a tots i totes pels comentaris. En realitat aquí hi veig molts claus que sobresurten, si entenem per claus aquelles persones que destaquen dels altres, per molts i molt positius motius. En tot cas, que els cops us siguin lleus i no permeteu mai que cap martell us enfonsi en el marasme dels altres claus tots igualats ... i avorrits :)

(no tanco post, és que l'anterior comentar, el de la Teresa, la pobra, era el 12+1, i d'això, bé, ja ho sabeu, em fa iuiu ^^)

ddriver ha dit...

aixo t ho deien abans d anar a la mili

Pantagruel ha dit...

Dic d'altra forma el que ja han dit altres: estarà content el clau de sobresortir a pesar dels cops? La meva imaginació no dóna avui para mes. Massa cops...

Galderich ha dit...

Esperem que no ens fotin cops per entrar-nos en cintura!

Francesc Puigcarbó ha dit...

sol passar a la feina, aixó.....

kweilan ha dit...

De vegades qui passa endavant, s'emporta els cops però quedar-se amagat és molt avorrit. Val la pena arriscar-se. Una abraçada!!